Crisi política

Pedro Castillo, detingut després de ser destituït pel Congrés

Unes hores abans, el president del Perú va intentar dissoldre un Parlament que es preparava per votar una moció de censura contra ell

Pedro Castillo, detingut després de ser destituït pel Congrés
4
Es llegeix en minuts
Abel Gilbert
Abel Gilbert

Corresponsal a Buenos Aires

ver +

Pedro Castillo va complir la profecia dels seus adversaris i ha deixat de ser el president del Perú. El Congrés el va destituir en resposta a la seva decisió d’«establir un Govern d’excepció» i dissoldre de manera «temporal» la legislatura. La mesura va provocar un fort rebuig i els legisladors van accelerar un procés de «vacant» (censura). Més que crisi, tot va tenir un aire de farsa que amb prou feines va durar quatre hores. La sort de Castillo estava decidida des del començament al no tenir suport dels partits ni popular. El president del Tribunal Constitucional (TC), Francisco Morales, va demanar la intervenció castrense. Les Forces Armades i la policia van respondre amb un missatge comú en què decidien «no acatar» un «acte contrari a l’ordre constitucional». L’Església catòlica va beneir, per la seva banda, el pas que va fer el Parlament perquè «ningú deu obediència a un Govern usurpador». El que faltava era arrestar el cap d’Estat. La tasca li va tocar a la policia, i ho va fer a la via pública, com si es tractés d’un carterista. També va ser detingut a la seu de la Prefectura el president del Consell de Ministres, Aníbal Torres. La fiscalia va iniciar una causa per sedició.

La vicepresidenta Dina Boluarte va assumir a correcuita com a reemplaçant del mandatari, davant els congressistes triomfants i les autoritats castrenses. Boularte li havia girat immediatament l’esquena. Ella va rebutjar la ruptura de l’ordre institucional perquè, va dir, «agreuja la crisi política que la societat haurà de superar amb una estricta afecció a la llei». S’espera que la presidenta interina, la primera dona en la història peruana d’ocupar aquest càrrec executiu, convoqui a curt termini eleccions generals.

Un final anunciat 

Castillo havia arribat al càrrec el juliol del 2021 després d’haver guanyat la segona volta a Keiko Fujimori per uns quants milers de vots. La seva gestió va transcórrer enmig d’espeternecs permanents que el van obligar a canviar quatre cops de primer ministre. Va mirar de superar la sensació de debilitat política congènita llançant-se al buit el mateix dia que un desprestigiat Parlament es proposava trobar els vots per apartar-lo del càrrec per «incapacitat moral». Després d’escoltar l’anunci de Castillo, els congressistes van aconseguir en un tres i no res les adhesions que abans no tenien: 101 legisladors van aixecar la mà, fins i tot representants de Perú Lliure, la mateixa força que el 2021 havia portat Castillo a la presidència.

Segons el diari de Lima El Comercio, Castillo s’havia convertit en «un dictador» amb la seva ofensiva i «així haurà de passar a la història, en unes pàgines de la infàmia que avui comparteix amb tots els rufians que en el passat van intentar subvertir l’ordre constitucional del nostre país». D’acord amb la publicació, l’exmestre rural i exsindicalista va voler tancar la legislatura «per salvar la pell (la seva i la dels seus familiars) per la possibilitat d’una censura que el deixava «a mercè de les investigacions per corrupció que, cada cop més, anaven retratant-lo de mica en mica com el líder d’una organització criminal».

Un Govern en ruïnes

Notícies relacionades

Un Govern en ruïnesA Castillo no l’esperava cap altre horitzó que el del seu fracàs. Mai va tenir suports interns per dissoldre el Congrés i convocar noves eleccions. El seu pla va quedat fet miques immediatament. El ministre Kurt Burneo va abandonar la cartera d’Economia. «Havent-se vulnerat l’estat de dret i en la línia amb els meus principis democràtics, presento la meva renúncia irrevocable al càrrec de ministre». El mateix va fer César Landa a Exteriors. «En estricta afecció a les meves conviccions i valors democràtics i constitucionals, he decidit renunciar irrevocablement per la decisió del president Castillo de tancar el Congrés de la República, violant la Constitució». Després va seguir el mateix camí el titular de Treball, Alejandro Salas. La soledat de Castillo va ser completa des del moment que Benji Espinoza, el seu advocat defensor, va repudiar la seva maniobra.

Problema de fons

D’acord amb Castillo, la dissolució del Congrés era conseqüència de les males relacions que ha mantingut amb la Cambra des de l’inici de la seva gestió, el juliol del 2021, i que van incloure dues temptatives de judici polític que no van arribar a bon port. Fa unes setmanes, el legislatiu no va autoritzar la seva sortida del país «amb arguments absurds». Segons la seva opinió, la permanent amenaça d’un vot de censura ha intentat disciplinar-lo. El Congrés va resultar guanyador del duel però dins seu nia un profund problema polític: fins aquest dimecres tenia un nivell de desaprovació més gran que Castillo entre la població. Una recent enquesta de l’Institut d’Estudis Peruans indica que el 86% dels ciutadans tenen una imatge negativa d’aquest poder de l’Estat.