Àsia Central, un sucós pastís que es disputen Pequín i Moscou

Malgrat competir en aquesta part del món, Rússia i la Xina comparteixen el seu lloc en aquesta de maneres diferents, prefereixen el pragmatisme. L’investigador independent especialitzat en la zona centreasiàtica Fran Olmos recorda un clixé per referir-se a com es veu el paper de tots dos: «Rússia és el soldat d’Àsia Central i la Xina és el banquer». Segons fonts oficials del Govern xinès, en els últims 30 anys el gegant asiàtic ha augmentat 100 vegades el comerç amb els països d’Àsia Central. Principalment rep d’aquests recursos energètics com gas i petroli, mentre que els ven productes tecnològics, cotxes i altres productes manufacturats. En alguns països, com l’Uzbekistan, Pequín ha aconseguit equiparar-se amb Moscou en la balança comercial.

L’ofensiva russa a Ucraïna ha despertat cert temor entre els països centreasiàtics, especialment al Kazakhstan, on hi ha una minoria ètnicament russa molt important al nord i algunes veus pro Kremlin adverteixen que després de Kíiv, anirà Astanà. Tanmateix, Olmos considera que a la zona es continua considerant un país amic amb el qual mantenir relacions comercials gràcies «al ‘soft power’ rus i els mitjans de comunicació». Tanmateix, sí que existeix una certa sinofòbia entre els «stanes» a causa dels efectes dels projectes econòmics xinesos en aquests països. Per exemple, els talls d’electricitat que es van produir el passat mes de febrer a diversos països de la zona es van deure a la mineria de criptomonedes d’usuaris xinesos, a més que els projectes d’infraestructura de Pequín «no redunden en l’economia local», afegeix l’analista.

Estabilitat a Àsia Central

Notícies relacionades

Putin acudeix als exercicis militars conjunts amb forces xineses

Els aliats asiàtics de Rússia eviten un suport clar a l'estratègia de Moscou al Caucas

Tot i que Moscou té més interès en la seguretat de la zona, les dues potències donen importància a aquest aspecte. Rússia ha de defensar el seu paper de «garant de l’estabilitat» a la zona. Lidera l’aliança de l’Organització del Tractat de Seguretat Col·lectiva (OTSC), en el qual hi ha presents diferents repúbliques exsoviètiques i té bases militars al Kirguizistan, el Tadjikistan, l’Uzbekistan i el Kazakhstan. Les seves estretes relacions comercials amb aquests estats i les importants comunitats de centreasiàtics a Rússia fan que Moscou vulgui també influir políticament a la zona. «Ho veiem en (iniciatives) la Unió Euroasiàtica i l’OTSC», apunta l’analista.

En el cas de la Xina, Olmos destaca que «la seva gran preocupació és merament domèstica, per això només té una suposada base al Tadjikistan». Per la seva banda, el periodista especialitzat en la Xina Zigor Aldama afirma que Pequín s’està beneficiant del context bèl·lic actual rus ja que està «adquirint combustibles russos a preu de saldo, dissenyant un gasoducte a través de Mongòlia i apareixent davant la comunitat internacional com un soci més fiable». «Per això que vulgui omplir el buit que pugui deixar Rússia a Àsia Central crec que hi ha un tros», matisa Aldama. Apunta també que els països centreasiàtics no estan gaire preocupats per assumptes «com els drets humans», una cosa fàcil de veure als índexs democràtics o la qualitat de vida dels ciutadans d’aquests països. L’únic que gaudia obertament de llibertats i democràcia, el Kirguizistan, ha patit una regressió en els últims anys.