Canvis en el gegant sud-americà

La victòria de Lula reconfigura les aliances internacionals del Brasil

Amb el retorn del PT al Govern, el país reprendrà l’agenda diplomàtica que la ultradreta havia enterrat

El futur Executiu impulsarà la integració regional, la reforma del Consell de Seguretat de l’ONU i millors vincles amb la UE i els EUA

  • El silenci eixordador de Bolsonaro

  • Els grans desafiaments de Lula i el Brasil del futur

La victòria de Lula reconfigura les aliances internacionals del Brasil

FERNANDO BIZERRA

4
Es llegeix en minuts
Abel Gilbert
Abel Gilbert

Corresponsal a Buenos Aires

ver +

«El Brasil passarà de pària a protagonista». Celso Amorim va ser dues vegades ministre d’Exteriors de Luiz Inácio ‘Lula’ da Silva. Les seves paraules van semblar respondre a l’entusiasme que va provocar a l’Amèrica Llatina la seva victòria electoral contra l’ultradretà Jair Bolsonaro. «Alegria», va escriure el president xilè, Gabriel Boric, glossant una antològica cançó de Caetano Veloso. «Les relacions entre Colòmbia i el Brasil seran estretes perquè tots dos estimem l’Amazònia», va dir Lula al colombià Gustavo Petro en la conversa telefònica que van tenir aquest dilluns. «Estic molt content que el Brasil recuperi Lula i que l’Amèrica Llatina recuperi Lula, com el que és, un dirigent realment singular i impactant», va assenyalar l’argentí Alberto Fernández, que va viatjar especialment a São Paulo per fondre’s en una abraçada amb el líder del Partit dels Treballadors (PT).

Més enllà de les salutacions entusiastes, el final de l’era Bolsonaro suposa una reordenació substancial a la regió. De moment, l’arribada de Lula al Palacio Planalto tindrà un efecte dissuasiu per promoure als països veïns experiments polítics com el que acaba de ser derrotat a les urnes al Brasil. Els principals interessats en la reelecció del capità retirat eren a l’Argentina, on la dreta es proposa retornar al Govern l’any venidor. Bolsonaro ha sigut un recurrent impugnador de les orientacions polítiques de Petro, Boric i Fernández.

Autonomia respecte de Washington

Gairebé dues dècades enrere, Lula va liderar el projecte que va convergir en la Unió Sud-Americana de Nacions (Unasur), el protagonisme del qual va decaure sensiblement des del moment en què va començar a minvar el que es va conèixer com l’«onada progressista», i que va involucrar, a més del Brasil, l’Argentina, Bolívia, l’Uruguai, l’Equador i Veneçuela.

Entre el 2003 i el 2010, durant els dos primers Governs de Lula, el Brasil va promoure la idea d’una integració política i econòmica que permetés a Sud-amèrica obtenir una autonomia relativa respecte de Washington. Un dels projectes més ambiciós d’aquells anys era la creació d’un banc i una moneda comuna. Eren temps de bonança compartida. El creixement econòmic de la Xina havia convertit diversos països de la regió en proveïdors de productes primaris.

La situació del 2023 és completament diferent. Malgrat les limitacions que es dibuixen en l’horitzó, Lula ha tornat a reivindicar aquelles iniciatives truncades. «No hem de dependre del dòlar», va dir al proposar la creació d’una moneda digital sud-americana que, va assenyalar, hauria de dir-se SUR i seria emesa per un Banc Central Sud-Americà, amb una capitalització inicial feta pels països membres, proporcional a les seves respectives participacions en el comerç regional. Aquesta moneda es podria utilitzar per als fluxos comercials i financers entre els països de la regió.

Un gir radical

Però abans d’abordar un objectiu tan ambiciós, el Brasil ha de desfer el camí traçat per la ultradreta i tornar al mateix si de la Unasur i la Comunitat d’Estats Llatinoamericans i Caribenys (Celac). El 2019, el bolsonarisme va recolzar el cop d’Estat contra Evo Morales a Bolívia i es va afegir a la coalició regional que va intentar desplaçar del poder Nicolás Maduro a Veneçuela.

El PT modificarà la política d’hostilitat envers Caracas, tot i que, aquesta vegada, Lula es veurà obligat a discutir amb els seus aliats quin tipus de relació es mantindrà amb el palau de Miraflores. Bolsonaro va fer al seu torn esclatar el Mercosur, la zona de lliure comerç que el Brasil comparteix amb l’Argentina, el seu soci estratègic, el Paraguai i l’Uruguai.

El Brasil va ser un actiu partícip de la creació del BRICS que formen a més la Xina, Sud-àfrica, l’Índia i Rússia. Lainvasió russa a Ucraïna col·loca Lula davant un dilema sobre les maneres de reactivar aquest espai. En el seu primer discurs com a mandatari electe, Lula també va recuperar altres aspectes de la seva agenda diplomàtica primordial, i per això va reivindicar la idea d’una «nova governança global» a través d’una reforma del Consell de Seguretat de les Nacions Unides. S’espera que el Brasil dinamitzi a partir del 2023 la seva participació en el G-20.

Els EUA i la UE celebren Lula

Notícies relacionades

La ultradreta es va alinear de manera automàtica amb Donald Trump. L’arribada de Joe Biden a la presidència dels Estats Units va suposar un problema per a Bolsonaro. No va ser casual que l’actual president nord-americà sortís immediatament a validar el triomf a les urnes de Lula. El mateix va fer la Unió Europea (UE), interessada a recuperar el Brasil com a interlocutor privilegiat.

La UE i el Mercosur van anunciar un acord de lliure comerç el 2019. Ara bé, la posada en marxa d’aquesta entesa s’ha frenat per raons múltiples. La qüestió ambiental va provocar un profund desacord entre la UE i el Brasil.  Bolsonaro no només va fingir a retirar-se de l’Acord de París. Ha tingut inèdits frecs públics amb el president de França, Emmanuel Macron, per la gestió dels incendis a l’Amazònia. Macron va ser un dels primers caps d’Estat europeus a saludar no només la victòria de Lula sinó la derrota del capità retirat.