El silenci eixordador de Bolsonaro

«¡Gràcies a cada un dels que ens van ajudar a rescatar el patriotisme, que van resar, van resar, van sortir als carrers, van donar la seva suor pel país que va bé i li van donar a Bolsonaro el vot més gran de la seva vida! ¡Aixequem el cap i no renunciem al nostre Brasil! Déu mana», va dir el senador Flavio Bolsonaro, a l’espera de les paraules del seu pare. Els uniformats han callat. Al llarg de la campanya electoral, Bolsonaro havia agitat l’amenaça d’una resposta militar, al·legant falta de transparència a les urnes. Les Forces Armades no van emetre cap missatge que abonés la teoria del president derrotat. Per ara, l’afecció castrense a la Constitució és estricta.

Van passar els comicis, però la paraula «transició» no semblava formar part del llenguatge del Govern. Luiz Inácio ‘Lula’ da Silva es troba, en aquest sentit, davant una situació inèdita. Quan va guanyar els comicis de 2002 va tenir la completa col·laboració de l’Administració sortint de Fernando Henrique Cardoso. A un dia de les eleccions més disputades d’aquest país, l’equip del mandatari entrant desconeixia de quina manera accediria a informació detallada sobre la situació veritable dels comptes públics, els projectes en curs del Govern d’ultradreta i altres qüestions del funcionament institucional. En virtut d’una llei del 2010, firmada pel mateix Lula, s’ha de crear una oficina provisional a Brasília perquè aquest mecanisme es posi en funcionament.

Obrigado a cada um que nos ajudou a resgatar o patriotismo, que orou, rezou, foi para as ruas, deu seu suor pelo país que está dando certo e deu a Bolsonaro a maior votação de sua vida! Vamos erguer a cabeça e não vamos desistir do nosso Brasil! Deus no comando!

— Flavio Bolsonaro #B22 (@FlavioBolsonaro) 31 de octubre de 2022

A dos punts del miracle

La ràbia de Bolsonaro trobava la seva explicació a les xarxes socials. La ultradreta sent que va estar molt a prop de mantenir-se al palau de Planalto. Diuen youtubers i agitadors que si la campanya s’hagués estès una setmana, com havien suggerit els fills de Bolsonaro, sense trobar ressò en el Tribunal Suprem Electoral (TSE) i en els partits moderats, el resultat hauria sigut un altre. De fet, el capità retirat va passar del 43% dels sufragis del primer torn al 49%. Si al principi d’octubre Lula li havia tret sis milions de vots d’avantatge, diumenge es va acabar amb una diferència de dos milions a favor del líder del Partit dels Treballadors (PT). Bolsonaro va arribar a donar la volta als resultats desfavorables a 2.191 ciutats.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Amnistia Internacional recrimina a Espanya la seva política migratòria

Mentre l’encara president es va abstenir de la seva provocativa loquacitat, d’altres van parlar en nom seu, entre ells el pastor evangèlic JB Carvalho. «Ens hem enfrontat a l’Imperi romà, al comunisme, als tirans, a les forces de la foscor», va dir, com si anticipés una guerra santa. «Alegrem-nos, aquest home que guanya només demostra que les escriptures s’estan complint. És l’apocalipsi», es va assegurar diumenge en una cerimònia del temple Comunitat de Nacions, a Brasília, segons Folha de São Paulo.

Protesta de camioners

De moment, i com un assaig de les hostilitats que podrien tenir lloc a partir del 2023, quan la ultradreta domini el Congrés, camioners que simpatitzen amb el capità retirat van bloquejar almenys 70 punts en carreteres en rebuig del triomf electoral de Lula. S’estima que el bolsonarisme més radical representa el 30% dels brasilers que van optar pel capità retirat a les urnes. Aquests grups no només han poblat les xarxes socials amb crides a la violència. Entre ells es troben els principals compradors d’armes des del 2018. Sectors de la policia i les milícies paramilitars de Rio de Janeiro formen part del nucli dur i bel·ligerant de la ultradreta que, des del 2023, ja no tindrà suport estatal.