Lula guanya Bolsonaro i governarà per tercera vegada el Brasil

«Van intentar enterrar-me viu i soc aquí per governar aquest país en una situació molt difícil; trobarem una sortida. El Brasil és la meva causa». Als 77 anys, Luiz Inácio Lula da Silva va guanyar en les urnes el dret a ser de nou president, després d’haver passat anys de fustigació judicial i demonització mediàtica. «No ens enfrontem a un adversari, sinó a la màquina de l’Estat brasiler. Aquesta nit, l’únic i gran vencedor és el poble i un immens moviment democràtic», va dir el gran protagonista d’una jornada saturada d’amenaces. A l’escrutar-se el 99,9% del padró electoral, el candidat del Partit dels Treballadors (PT) va obtenir el 50,9% dels vots, enfornt el 49,1% del president Jair Bolsonaro. L’avantatge ha sigut d’uns dos milions de sufragis, una xifra que dona compte d’una forta polarització política que no cessarà. Mai abans en la història republicana d’aquest país ningú havia ocupat la presidència en tres ocasions. És la primera vegada, a més, que un cap d’Estat no és reelecte. La gran pregunta que es formulaven els analistes enmig del dramàtic desenllaç és quan el capità retirat acceptaria la seva derrota.

Les primeres repercussions internacionals del resultat no van tardar a arribar i condicionen els moviments de Bolsonaro. El seu silenci no podrà modificar el curs dels esdeveniments. El president dels Estats Units, Joe Biden, va ser un dels primers a felicitar Lula. La Unió Europea també es va pronunciar amb rapidesa, a través de Josep Borrell. «La UE i el Brasil mantenen una llarga associació estratègica, basada en valors compartits i en el respecte a la democràcia, els drets humans i l’Estat de dret. Ens comprometem a aprofundir i ampliar la nostra relació en tots els àmbits d’interès mutu, inclosos el comerç, el medi ambient, el canvi climàtic i l’agenda digital, en benefici dels nostres ciutadans.  També millorarem el nostre treball conjunt a favor d’un desenvolupament inclusiu, just i sostenible». El cap de Govern espanyol, Pedro Sánchez, va destacar que el gegant sud-americà «ha decidit apostar pel progrés i l’esperança».  «Unirem les nostres forces per fer front als nombrosos reptes comuns i renovar el vincle d’amistat entre els nostres dos països», va escriure per la seva banda el francès Emmanuel Macron, que va tenir una mala relació amb Bolsonaro, especialment per la qüestió del medi ambient. Lula no va passar per alt les salutacions: «Diem al món que el Brasil ha tornat i que deixarà de ser un pària internacional». Va instar a reprendre la col·laboració amb els EUA i la UE.

El mexicà Andrés Manuel López Obrador va saludar la victòria de Lula. El guanyador de la contesa no va esperar les paraules de reconeixement de Bolsonaro i es va proclamar vencedor en el seu compte de Twitter, amb una bandera brasilera. També ho van fer Nicolás Maduro, de Veneçuela, i la vicepresidenta argentina, Cristina Fernández de Kirchner. A l’avinguda Paulista, la més important de San Pablo, els simpatitzants del líder del Partit dels Treballadors (PT) van iniciar per endavant el festeig.

Democracia. pic.twitter.com/zvnBbnQ3HG

— Lula 13 (@LulaOficial) 30 de octubre de 2022

El primer pronunciament

Al cap de tres hores d’haver començat el recompte dels sufragis, i després d’agrair a Déu, Lula va esbossar davant la societat quin serà el seu full de ruta. «Els brasilers volen una bona ocupació, un salari just, polítiques públiques de qualitat, llibertat religiosa i una cultura lliure d’armes. Així entenc la democràcia: una cosa palpable que sentim a la pell i podem construir dia a dia, amb un creixement econòmic que no ha d’estar al servei de perpetuar les desigualtats. Necessitem un Brasil igualitari, amb pau i oportunitats. Blancs, negres i indígenes han de tenir els mateixos drets i les mateixes oportunitats».

Lula, que va portar com a company de fórmula l’exgovernador paulista, el centredretà Geraldo Alckmin, va deixar el seu primer missatge cap als que van optar per la ultradreta en les urnes. «A partir de l’1 de gener governaré per a tots i no només els que ens van votar. Som un únic país i una gran nació. És hora de reunir de nou les famílies. Aquest poble està cansat de lluitar i viure en un estat de guerra. És hora d’abaixar les armes que mai s’haurien d’haver empunyat. Hem de recuperar l’ànima d’aquest país i la seva solidaritat. El nostre compromís és posar fi, una altra vegada, a la gana. No podem tolerar això com a normal ni continuar convivint amb aquest immens pou sense fons». També es comprometre a mantenir una «Amazònia viva» per preservar el medi ambient, que «val molt més que l’or i la fusta extreta». El Brasil, va assegurar, estarà obert a la cooperació internacional sense renunciar a la seva sobirania.

Notícies relacionades

Amnistia Internacional recrimina a Espanya la seva política migratòria

El Govern britànic accelera el pla per deportar immigrants a Ruanda

El president de la Cambra de Diputats, el conservador Arthur Lira, ja va acceptar, de moment, el veredicte de les urnes i va saludar, a la seva manera, el futur mandatari. Lira, encarregat durant aquests anys de bloquejar tota temptativa de judici polític a Bolsonaro, va expressar el seu «compromís» de treballar amb la nova autoritat executiva amb l’objecte del «debat», el «diàleg» i la «transparència». Va instar, també, a «pacificar» un país profundament dividit. «No podem acceptar el revengisme».

Incerteses i certeses

Mai abans aquest país va arribar a una contesa electoral sota la velada amenaça del desconeixement del veredicte de les urnes per part d’un president en exercici, així com amb nombrosos fets de violència i una allau de fake news en les xarxes socials que van tenir un clar efecte en una part de la societat. Més enllà del que decideixin les urnes, el Brasil venidor ja porta la marca de l’era bolsonarista. El capità retirat ha aconseguit una cosa a què ningú s’havia atrevit en aquest país: constituir un fort moviment de dretes amb les seves branques més ultres. Lula haurà de fer un exercici inèdit d’equilibrisme davant un Parlament hostil, amb una majoria dels grups de la ultradreta tant al Senat com a la Cambra de Diputats. La situació de segona minoria del PT a les cambres s’assembla a la d’un camp minat. Lula hauria de caminar-hi amb enorme cautela i davant la latent probabilitat d’un intent de desplaçament, una cosa que el Brasil ja va experimentar el 2016. Però, a més, bona part dels grans estats del Brasil quedaran en mans del bolsonarisme i els seus aliats.