Els líders europeus, dividits sobre el límit al gas, units davant Ucraïna

Croàcia, Lituània, Portugal, Itàlia, Espanya i 10 països europeus més continuen defensant un límit al preu del gas com a fórmula per abaixar els preus. Alemanya i els Països Baixos s’hi resisteixen al·legant que posaria en risc la seguretat de subministrament. Eslovènia, que al setembre va firmar la carta dels quinze, es conforma ara amb la proposta de la Comissió Europea de fixar un «límit dinàmic de preus» temporal per al gas natural liquat, que a priori accepta Finlàndia. L’Hongria de Víktor Orban, mentrestant, diu no a tot. «Em diuen que el gas rus és dolent, que hauria de deixar de comprar-lo però ningú em diu com reemplaçar-lo, no en cinc anys sinó demà. Necessitem que la nostra economia funcioni, és tan simple com això», ha escrit el primer ministre hongarès en el seu compte de Twitter rebutjant les compres conjuntes que planteja Brussel·les. «Em recorda a l’època en què vam comprar vacunes junts. Lent i car. Espero un gran debat en el Consell Europeu», assenyalava aquest dimecres.

El Consell Europeu que se celebra aquest dijous i divendres a Brussel·les tindrà dos grans temes a l’agenda, l’energia i la guerra de Rússia a Ucraïna, tot i que també tocarà la situació a l’Iran i les relacions amb la Xina. El tema més discutit, tanmateix, serà de nou la crisi energètica i les mesures per abaixar els preus del gas. De moment, no es veu llum al final del túnel, fins al punt que els diplomàtics europeus auguren una reunió llarga que podria acabar de matinada davant la divisió que continuen generant les mesures que són sobre la taula per abaratir el preu del gas. «Serà difícil, complex, perquè hi ha diferents sensibilitats i tots tenim diferents punts de partida. Però estem disposats a prendre mesures per abaixar els preus del gas», assegura el president del Consell Europeu, Charles Michel, sobre la nova cita, que té lloc tan sols dues setmanes després de què els Vint-i-set líders europeus encarreguessin a Praga propostes concretes. «Estem en un altre moment de la veritat i hem de prendre decisions», afegia.

Mesures per abaratir el gas

S’ha de veure si les seves paraules es queden en un mer clixé. El punt de partida de la negociació serà la proposta presentada dimarts per la Comissió Europea per intervenir el mercat del gas. Un document que gira entorn de tres grans elements: compres conjuntes de gas d’almenys el 15% del gas natural destinat a l’emmagatzematge, un límit dinàmic i temporal del preu del gas –fins a la pròxima primavera– mentre es dissenya i negocia un nou índex de preus –alternatiu al TTF holandès al qual s’indexen els contractes a Europa– per evitar la volatilitat i combatre la manipulació de Rússia, i el compromís obligatori de solidaritat dels estats membre a assistir un altre soci en cas d’emergència energètica. 

En general, totes les delegacions comparteixen que és un «bon punt de partida», tot i que insuficient i amb moltes qüestions obertes que els líders hauran d’«ordenar» de manera que els ministres d’Energia de la UE puguin començar a prendre mesures dimarts a Luxemburg tot i que es dona per fet que s’haurà de convocar una reunió extraordinària de ministres al novembre. L’element més controvertit de tots continua sent limitar el preu del gas, el mecanisme de correcció i el límit dinàmic proposat per Brussel·les. «No estem ideològicament en contra però en aquest moment no hi veiem la necessitat», afirmen fonts europees d’un país reticent a fixar qualsevol tipus de límit, sigui permanent o temporal. 

En primer lloc, perquè aquest mecanisme de correcció només estaria vigent cinc mesos, fins a l’1 d’abril, quan es posi en marxa el nou índex. En segon lloc, perquè els preus s’han estabilitzat i les reserves de gas són a prop del 100% i, finalment, perquè aquest hivern creuen que no hi haurà problemes i Europa estarà segura fins a la primavera. «Estem parlant d’una solució temporal per a un període molt curt de temps. No estem parlant de la necessitat, ni entenem com ajudarà els ciutadans avui o demà, ni si reduirà demanda, ni si millorarà la seguretat de subministrament ni si rebaixarà el preus, ni si redirigirà el GNL a la Xina. És un gran risc», afirmen les mateixes fonts.

El pla de base per a la negociació no inclou cap proposta sobre un límit general al preu del gas importat ni l’aplicació a nivell europeu d’una espècie d’«excepció ibèrica» per desvincular el preu del gas de l’electricitat, com ja tenen Espanya i Portugal. Una mesura que reclamen algunes delegacions com França, malgrat l’oposició d’altres com els Països Baixos, i que sí que recull de moment l’esborrany de conclusions. El text, que encara han de cuinar els líders europeus, encarrega a Brussel·les una proposta sobre un marc europeu temporal per limitar el preu del gas en la generació elèctrica a un nivell que ajudi a abaixar el preu de l’electricitat sense que augmenti el consum de gas. Una idea que ja ha suggerit la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, l’últim mes però que continua sense quallar perquè s’imposa el temor que dispari el consum i es produeixi una fuita d’electricitat subvencionada a països tercers com el Regne Unit. «Esperem una orientació del Consell Europeu», assegurava l’alemanya aquest dimecres. L’esborrany de conclusions també esmenta les compres conjuntes de gas, demana el desenvolupament de l’índex complementari a principis del 2023, l’examen d’un límit temporal i dinàmic de preus i mesures de solidaritat en cas de crisi de subministrament.

Suport a Ucraïna

El que no genera a priori cap tipus de polèmica és el suport a Ucraïna i la condemna de l’agressió de Rússia. Segons fonts diplomàtiques, l’esborrany de conclusions en el qual treballen els Vint-i-set està bastant «estabilitzat» i malgrat les crides de les últimes setmanes del primer ministre d’Hongria a posar punt final a les sancions contra el règim de Vladímir Putin no s’esperen dissensions. El text que ultimen els líders europeus condemna els «atacs indiscriminats recents de Rússia amb míssils i drons contra civils, objectius civils i infraestructures a Kíiv i a tot Ucraïna». També censura l’annexió il·legal de quatre regions i avisen que mai reconeixeran l’annexió il·legal de Crimea i Sebastòpol, apressa a Moscou a retirar les seves tropes de forma immediata, completa i incondicional de tot el territori d’Ucraïna i encarrega al cap de la diplomàcia europea que explori opcions perquè els causants dels «crims de guerra» contra els ucraïnesos siguin portats davant la justícia.

Notícies relacionades

El fracàs electoral dels ‘tories’ obre la porta al transfuguisme

Milei, impassible davant una segona vaga general que buida els carrers

La intenció dels líders europeus, que escoltaran per videoconferència de nou el president ucraïnès Volodímir Zelenski com van fer a Praga fa dues setmanes, passa també per reiterar el seu compromís a continuar imposant les sancions que faci falta contra Moscou i insistir que la UE estarà amb Ucraïna el temps que faci falta, donant-li suport polític, militar, financer i humanitari. L’esborrany també inclou referències a Bielorússia a qui exigeixen que deixi de donar cobertura en la guerra d’agressió de Rússia. Els Vint-i-set no s’obliden també de reiterar el compromís en matèria de seguretat alimentària recolzant la crida de les Nacions Unides per estendre la iniciativa de treure el gra a través del mar negre més enllà del novembre.

La Xina i l’Iran

La intenció del president del Consell Europeu és aprofitar la cimera per mantenir un debat estratègic sobre les relacions entre la UE i la Xina però tot dependrà de la negociació energètica. La cita, en tot cas, farà repàs de les relacions amb els països del sud-est asiàtic, amb qui la UE celebrarà una cimera el pròxim 14 de desembre. Respecte a l’Iran la intenció és condemnar la repressió de les protestes després de la mort d’una jove en mans de la policia de la moral per suposadament portar el vel mal posat. L’esborrany de conclusions també recull un apartat dedicat a la conferència de l’ONU sobre canvi climàtic que tindrà lloc a Egipte en el qual crida totes les parts, en particular les principals economies del planeta, a reforçar les seves contribucions nacionals a temps per a la cita. També reclamen un marc «ambiciós, ampli i transformador» sobre biodiversitat.