El poble ucraïnès, premi Sàkharov a la llibertat de consciència

La Unió Europea està disposada a recolzar Ucraïna per terra, mar i aire i reconèixer la valentia del poble ucraïnès en la seva lluita contra Rússia i la guerra llançada per Vladímir Putin fa vuit mesos. L’última institució europea a fer-ho, aquest dimecres, ha sigut el Parlament Europeu que ha atorgat el premi Sàkharov a la llibertat de consciència 2022. Era el gran favorit en l’edició d’aquest any i els grans grups de la cambra no tenien dubtes que el 2022 era l’any d’honrar el poble d’Ucraïna. Una decisió més política que simbòlica que suposa una nova reprovació i condemna de l’agressió llançada pel règim de Putin el 24 de febrer passat.

«El poble ucraïnès està lluitant per protegir les seves llars, la seva sobirania, la seva independència i la seva integritat territorial, però cada dia també està lluitant per la llibertat, la democràcia, l’Estat de Dret i els valors europeus en els camps de batalla», recull la nominació guanyadora. Queda per veure si serà el mateix president ucraïnès, Volodímir Zelenski, qui reculli en persona el guardó en la tradicional cerimònia en l’últim ple de l’any a Estrasburg.

Notícies relacionades

Arancha González Laya: «S’ha de buscar una líder de l’ONU capaç de guiar la institució enmig de la tempesta»

De la clatellada dels EUA a la reducció europea: viatge a la despesa minvant en ajuda humanitària

El premi Sàkharov, instaurat el 1988, té per objectiu distingir persones i organitzacions excepcionals que defensen els drets humans i les llibertats fonamentals. L’any passat, el premi va recaure en el líder de l’oposició russa Aleksei Navalni, per la seva lluita contra la corrupció i els abusos dels drets humans per part del Kremlin, però han sigut moltes les personalitats que l’han rebut. El primer, tot just crear-se, va ser l’expresident de Sud-àfrica Nelson Mandela. Des d’aleshores també han rebut aquest reconeixement Les Mares de la Plaza de Mayo, el primer president de Kosovo, Ibrahim Rugova; el moviment espanyol Basta Ya, l’activista cubà Oswaldo Payá, l’exsecretari general de les Nacions Unides Kofi Anan, les Dames de Blanco, l’associació de periodistes de Bielorússia, la pakistanesa Malala Yousafzai, el metge mongol Denis Mukwege o l’oposició bielorussa el 2020, entre d’altres.

Proposta del grup socialdemòcrata

Els grups polítics o grups d’almenys 40 diputats poden presentar candidatures. En l’edició d’aquest any, el PPE va optar per nominar el «valent poble ucraïnès representat pel president Volodímir Zelenski», el grup socialdemòcrata va proposar el poble d’Ucraïna mentre que els Conservadors i Reformistes Europeus van proposar premiar directament el president Zelenski. En la terna d’aquest any també han estat nominats Sonia Guajajara, per part dels Verds, la comissió de la veritat a Colòmbia, proposada per l’esquerra i que promou la reconciliació del país després que el 2016 es posés fi a un conflicte que va durar sis dècades, així com l’activista de Wikileaks Julian Assange (proposat per l’eurodiputada Sabrina Pignedoli i 40 eurodiputats més) i Shireen Abu Akleh (proposada per Grace O’Sullivan i 42 diputats més).