Pastilles de iode a Europa: estocs preparats, algun pla secret i molta cautela

La planta del Centre Militar de Farmàcia de la Defensa a la base militar San Pedro, de Colmenar Viejo (Madrid), està fabricant 1.250.000 pastilles d’alta concentració de iodur potàsic, amb un màxim de 65 mil·ligrams per comprimit, segons confirmen a EL PERIÓDICO fonts del Govern espanyol.

Però aquesta producció, amb termini d’entrega al novembre, no és la que s’està demandant en altres països d’Europa per protegir-se de radiacions en el marc de la guerra d’Ucraïna. Les pastilles madrilenyes són per repartir a la població veïna de les centrals nuclears d’Ascó, Vandellòs, Trillo, Garoña, Cofrents i Almaraz, perquè caducaran les actuals reserves de iode del Pla d’Emergència Nuclear.

Correspondrà a Interior, a través de Protecció Civil, repartir les pastilles. I ho farà a les províncies de Tarragona, Guadalajara, Burgos, València i Càceres.

La nova tanda protegiria 625.000 persones. Cada comprimit és la meitat de la dosi; en certs casos d’emergència radioactiva, cada veí s’ha de prendre dues d’aquestes pastilles, fins a arribar a la saturació de 130 mil·ligrams a l’organisme que impedeix l’absorció de iode radioactiu.

Hi ha una altra fabricació de pastilles de iode «habitual» en els plans de Defensa, admeten sense comentar-la fonts de l’Exèrcit. Però quants comprimits són i on s’emmagatzemen és secret, part del catàleg de recursos del Sistema de Seguretat Nacional.

Les mateixes fonts deixen sense desmentir que Defensa va incloure pastilles de iode entre les 11 tones de material sanitari enviat a Ucraïna el març passat per la Inspecció General de Sanitat, quan inquietaven Europa els combats en l’àrea de Txernòbil.

Bastant més lluny de Zaporíjia que Hèlsinki o Bucarest, a Madrid el departament de Seguretat Nacional, dependent de la Moncloa, vigila no tant la fabricació de pastilles com l’elaboració de notícies falses sobre el iode protector. Intenta diferenciar en el que circula a les xarxes socials què és por i què propaganda desestabilitzadora russa.

Mentrestant, a Amazon alguns venedors uneixen l’expressió «per a radiacions» a la publicitat de pastilles de iode que en realitat no són més que complement alimentari. «Només serveixen les de fabricació militar –explica la font castrense–. Les que es venen en comerços i farmàcies tenen una concentració mínima». JUAN JOSÉ FERNÁNDEZ

El Govern francès pràcticament no s’ha pronunciat sobre l’ús de pastilles de iode en cas d’atac nuclear en la guerra d’Ucraïna. Les autoritats gal·les prefereixen evitar una banalització del perill que l’Exèrcit rus utilitzi una bomba atòmica tàctica. «Com menys parlem sobre això, més creïbles som» en la política de «dissuasió» –propiciada pel fet que França i altres potències occidentals també disposen d’armes nuclears–, va assegurar el president francès, Emmanuel Macron, dimecres passat en una entrevista per a la televisió pública.

Per tant, l’Executiu francès gairebé no ha parlat sobre les pastilles de iode. Les últimes declaracions destacades es remunten al març. El llavors ministre de Sanitat, Olivier Véran, va dir que el país disposa de «prou iode per cobrir totes les necessitats de la població». Malgrat això, hi ha dubtes que sigui cert. Segons les últimes dades, França tenia 95,7 milions de pastilles el 2020, tot i que per cobrir tota la població necessita uns 130 milions. ENRIC BONET

La població italiana no està acudint a comprar pastilles de iode per contrarestar els efectes de la radiació davant un eventual atac nuclear a Ucraïna. O, almenys, no ho està fent massivament, segons ha informat recentment Roberto Tobia, l’actual secretari de l’Associació Nacional de Farmacèutics (Federfarma) d’Itàlia. Prova d’això és que, de moment, el tema amb prou feines ha entrat en el debat públic i en l’agenda mediàtica transalpina.

Amb tot, segons ha explicat Tobia, «com ocorre en altres països, a Itàlia hi ha estoc d’aquestes píndoles i existeix un pla de distribució extraordinari també per a les farmàcies en cas d’una veritable alarma nuclear». Dit això, «prendre aquestes píndoles ara és un disbarat», ha afegit Tobia després de destacar que tenen efectes secundaris per a la tiroide.

Tampoc és que sigui fàcil aconseguir aquest fàrmac a Itàlia, perquè es tracta d’un medicament que normalment no es ven a les farmàcies i que, en cas que es declarés l’estat d’emergència per un atac nuclear, les pastilles serien primer distribuïdes per Protecció Civil, els ministeris competents i el Servei Sanitari Nacional. IRENE SAVIO

A Alemanya no hi ha cap recomanació de les autoritats a la població per comprar o emmagatzemar pastilles de iode. L’única reacció pública del Govern es remunta a mitjans del març passat, quan el Ministeri de Medi Ambient va informar que el país compta amb gairebé 190 milions de pastilles de iode emmagatzemades i repartides pels 16 estats federals del país. La nota de premsa va ser publicada com a reacció a l’inici de la invasió russa d’Ucraïna i al perill de catàstrofe nuclear.

«Fins a una distància d’uns 100 quilòmetres als voltants d’una central nuclear, està prevista la distribució de comprimits de iode per a persones de fins a 45 anys, per a dones embarassades, així com per a nens i adolescents», diu la nota ministerial, que continua: «A causa de la distància amb Ucraïna, no s’espera que sigui necessari prendre comprimits de iode. No es recomana l’automedicació amb pastilles d’alta dosi. L’automedicació amb pastilles de iode en altes dosis comporta riscos per a la salut, però actualment no té cap benefici. Els comprimits de iode només poden ser eficaços si es prenen en el moment adequat». ANDREU JEREZ

Tot i que les autoritats belgues, des del Ministeri de Defensa fins a Exteriors o l’Agència Federal de Control Nuclear, segueixen de prop l’evolució de la situació a Ucraïna i el risc nuclear no hi ha actualment cap recomanació a la població perquè inclogui a la seva farmaciola de primers auxilis pastilles de iode, el medicament per protegir la tiroide en cas de contaminació radioactiva. Fins fa quatre anys, només es recomanava a les persones que vivien en un radi de 20 quilòmetres al voltant de les instal·lacions nuclears, així com les situades a prop de la frontera belga, als Països Baixos i França.

«La nostra avaluació és que la guerra a Ucraïna no té un impacte particular, així que no hi ha cap recomanació. No és necessari. Tot i que des del 2018 els ciutadans belgues poden acudir a la farmàcia a buscar comprimits de manera gratuïta», explica una portaveu del Centre de Crisi de Bèlgica que constata que la preocupació ciutadana i l’interès per incloure aquest tipus de pastilles a la farmaciola d’emergència, malgrat que les 237 estacions de mesurament que tenen no han detectat increments en el nivell de radiació ni s’han constatat incidents nuclears, ha augmentat des de la invasió russa el 24 de febrer.

Només el mes de març, segons l’associació farmacèutica belga, es van distribuir a Bèlgica 348.660 caixes de pastilles de iode. Aquesta xifra ha caigut notablement, però encara són molts els ciutadans que acudeixen a fer provisió del medicament. A l’agost, per exemple, es van distribuir 8.140 capses i unes altres 2.900 al setembre. Tot i així, no hi ha cap tipus de subministrament i les autoritats compten amb un estoc nacional important, de 21 milions de comprimits emmagatzemat a les reserves del centre de protecció civil i a les reserves de majoristes i farmàcies. «Encara que tots els belgues anessin a la farmàcia a buscar les pastilles no hi hauria problemes», asseguren. Bèlgica compta amb un pla d’urgència nuclear i radiològica que contempla accidents nuclears. SILVIA MARTINEZ