Les reformes de l’ANP, el seu passaport per entrar a Gaza

No li queden gaires més cartes al Govern de Ramal·lah, l’únic legítim a ulls d’Occident. Sabotejat per Israel, lligat de mans per la fatiga dels donants i vilipendiat per bona part de la societat palestina, el pla li permet guanyar temps fins que s’aclareixi l’horitzó a Gaza i mirar de recuperar pel camí el favor del seu públic, més famolenc de reformes que ningú. "L’ANP vol tornar a la Franja, però no pot fer-ho sense ajuda perquè Hamàs continua controlant Gaza, on manté una popularitat significativa", assegura el politòleg palestí Assad Abdul Rahman, exdirigent del comitè executiu de l’OAP. La via, per tant, passaria per esperar el desarmament de Hamàs i el desplegament d’una força internacional d’estabilització a Gaza, com prescriu el pla de Trump.

Mentrestant, els seus funcionaris han començat a implementar les reformes dictades per Tel-Aviv, Washington i Brussel·les. Moltes d’aquestes, ja conegudes des de fa anys. Al febrer, Abbàs va aprovar un decret per retirar les pensions a les famílies dels presos empresonats a Israel o assassinats pels seus militars. Màrtirs a ulls dels palestins, terroristes a ulls de l’Estat jueu. Una vella reivindicació israeliana que finalment ha sigut acceptada, malgrat la impopularitat interna de la mesura. No és l’única. Ramal·lah també ha anunciat la revisió dels llibres de text palestins per adaptar-los als estàndards de la UNESCO, uns llibres escolars que, segons assenyala Israel, inciten a l’odi i promouen l’antisemitisme.

Aquestes al·legacions van ser en gran manera refutades per un estudi finançat per la Unió Europea el 2021 i encarregat a una empresa alemanya. En aquesta anàlisi es deia que les al·legacions israelianes són "exagerades", si bé expressen "una narrativa de resistència" davant l’ocupació.

¿Eleccions a la vista?

Notícies relacionades

Les ruïnes de Gaza

El pla de Trump per a la pau no serveix a Netanyahu de salvavides polític

En el pla polític també s’han fet alguns passos. La primavera passada, Abbàs, que té 89 anys, va nomenar per primera vegada un potencial successor, com li exigien els seus socis àrabs i occidentals. Però lluny d’entregar el testimoni a una nova generació, va escollir Hussein al-Sheikh, un veterà de 61 anys que dirigia llavors el comitè executiu de l’OAP. "Tant Israel com l’Aràbia Saudita volien Sheikh per les seves connexions amb Israel i els EUA. No és un polític net ni té suport popular", assegura un bon coneixedor dels temes palestins. Paral·lelament, el president va anunciar que se celebraran eleccions en el termini màxim d’un any des del final de la guerra a Gaza, com reclama la seva població. No hi ha eleccions a la Palestina ocupada des del 2006, quan les va guanyar Hamàs. Un any després va deixar d’operar el Parlament, cosa que va atorgar també a Abbàs el poder de legislar. Una acumulació de poder que ha contribuït al biaix autoritari del seu règim.

I després farien falten altres reformes més tècniques. Entre altres coses, per reduir la corrupció. "Són qüestions relacionades amb les finances, la transparència, el pressupost o la reducció del cos de funcionaris de l’ANP", explica l’exministre palestí, Ghassan Khatib. "Necessitem més transparència, més eficiència, i necessitem eleccions. De manera que crec que les reformes ajudaran a millorar la credibilitat de l’ANP". D’altres tenen més dubtes. "Com poden sortir bé les reformes si no tenim sobirania, llibertats o control sobre el nostre comerç. Necessitem reformes, però també mesurades per acabar amb l’ocupació israeliana", diu la periodista palestina Shuruq Assad, establerta a Ramal·lah.