El retrat robot de l’arma nuclear tàctica

És una de les escenes probables d’atac rus a Ucraïna amb arma nuclear tàctica de baixa equivalència (baixa potència, dues quilotones que equivalen a 2.000 tones de TNT, per exemple), una de les que expliquen militars consultats per aquest diari des que Vladímir Putin, aquest setembre, redoblés la seva amenaça atòmica.

Comandaments militars en actiu veuen encara la guerra nuclear «possible però no probable», malgrat l’alta tensió que travessa el conflicte des de la destrucció parcial del pont sobre l’estret de Kertx.

Molts caps

Molts capsRússia té més caps explosius atòmics aptes per a ús tàctic que possibilitats d’utilitzar-los, conclouen. Però són moltes ogives: 1.890 –segons el consens admès per l’Institut Espanyol d’Estudis Estratègics– llançables per qualsevol sistema, ja siguin els míssils Kalibr que dispara un submarí o les canonades de l’obús Pion. Al davant, l’OTAN té les dels Estats Units: oficialment 230 bombes B61, que només poden tirar-se des de l’aire.

Rússia va començar a desmantellar fa més de 30 anys uns 2.000 caps nuclears tàctics més però va parar, sense que se sàpiga ara quantes d’aquests han sigut destruïts i quants reciclats. Els EUA en van fabricar menys, els imprescindibles per contenir una primera onada de carros a Europa, ja que sempre va confiar més a l’arma nuclear estratègica, o sigui, la més potent... i final.

I aquesta és una de les derivades, la convicció que «no és possible un atac limitat amb bomba atòmica, per feble que sigui, sense conseqüències: sempre portarà a una represàlia massiva», explica un alt oficial de l’Armada, contra l’augurat aquest dijous pel representant europeu per a Exteriors i Defensa, Josep Borrell: «Respondrem; no amb un altre atac nuclear, però serà una resposta poderosa...».

Capsa de Pandora

Capsa de PandoraLes advertències de Putin al febrer i el setembre entreobren una nova era de l’amenaça nuclear, i desencadenen un vendaval d’especulacions públiques «que són també una arma de guerra, part de la seva desinformació», adverteix un general d’artilleria.

S’entén per arma nuclear tàctica (ANT) aquella, generalment de baixa potència, que s’utilitza en el camp de batalla per aturar un avenç enemic, aniquilar un batalló o centre de comandament, o destruir una infraestructura crítica. L’ANT proporciona un impacte més mesurat que les bombes nuclears estratègiques, les que per la seva potència i objectiu –ciutats– donen una puntada de peu al tauler de joc.

El problema és que seria precisament això, tirar el tauler pels aires, fer servir en guerra, per primera vegada des de Nagasaki, una bomba nuclear per petita que fos. De tàctica es convertiria en estratègica. «L’important per a Putin seria el precedent que establiria, el missatge que donaria que està disposat a tot –especula l’artiller–, més que les baixes que causés amb aquest tret».

 No només quilotones

 No només quilotones«El debat popular es desenvolupa sobre la seva potència, quan una arma nuclear tàctica no es defineix més per les seves quilotones que pel seu ús», adverteix un assessor civil de Defensa. Aquests dies es desempolseguen conceptes. El primer és la quilotona: com mil tones de TNT, explosiu militar bàsic. I el segon és Hiroshima: l’explosió que la va arrasar i va matar 139.000 japonesos era de 14 quilotones. La bomba tàctica russa pionera en la seva fabricació en sèrie, la RDS4, Tatiana, és de 28 quilotones.

Però aquests conceptes ja no són gaire útils: la bomba Little Boy, de quatre tones de pes, va esclatar sobre una ciutat de cases de fusta i part dels seus habitants van sobreviure decennis a la seva radiació d’urani. No seria el mateix avui amb una bomba de la mida d’un projectil d’artilleria o d’un míssil, d’entre 1 i 100 quilotones, en una ciutat de formigó, amb turons interceptant l’ona expansiva, i esclatant arran del terra, amb menor àrea de radiació.

L’ANT, per la seva potència escassa, permet per força atacant més precisió, i avançar després per la zona colpejada, netejant, això sí, sovint la pols dels seus vehicles. Nega menys el terreny a l’atacant una bomba de neutrons: és de limitada potència explosiva, altíssima radioactivitat però curta durada de l’emissió. Devasta les formes de vida, però sense destruir massa edificis.

Els consultats coincideixen que, en la batalla –i més si els ucraïnesos es dispersen–, Putin necessitaria disparar moltes ANT, centenars si són de fins a sis quilotones, per danyar severament el seu rival. Mentrestant, «perdria el suport de la Xina i qualsevol sortida negociada. No li veig utilitat, la veritat», explica l’artiller.

La incògnita

La incògnitaNo es té notícia d’on guarda Rússia les seves ANTs. Sí que se sap que té 900 en submarins i barcos, 500 en bases aèries i 400 d’aptes per a artilleria. L’OTAN compta amb 150 de les americanes en bases europees: Incirlik (Turquia), Aviano (Itàlia), Kleine Brogel (Bèlgica), Volkel (Holanda) i Büchel (Alemanya).

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

L’economia europea s’alenteix

Occident es pren seriosament les ANTs tot i que, com va dir la ministra Margarita Robles el 12 d’octubre passat, no es disposa de dades d’intel·ligència militar «com per pensar que van ser llançades».

El gener passat, espies occidentals van advertir que Rússia acumulava bosses de plasma sanguini, senyal que l’atac a Ucraïna es produiria en no més de 34 dies, la caducitat de la sang donada. Ara no han transcendit dades d’intel·ligència sobre cap altre arcà que al·ludiria l’ANT: quants dels nous reclutes russos estan sent entrenats a netejar –amb aigua i raspalls– la pols radioactiva que pogués acumular-se sobre els seus carros de combat.