El pla de Trump per a la pau no serveix a Netanyahu de salvavides polític

La dolçor del moment actual és tant efímera com anhelada. Dilluns passat, semblava que l’entrada en vigor de l’alto el foc a Gaza seria el salvavides definitiu per al primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, i el seu inestable Govern extremista. En un festival d’aplaudiments i ovacions en la Knesset, el Parlament israelià, el president nord-americà, Donald Trump, fins i tot es va atrevir a suggerir al seu homòleg israelià, Isaac Herzog, que concedís un indult al seu estimat Bibi, amb judicis pendents per diversos casos de corrupció. Aquest dijous, les primeres enquestes, que han estat publicades pel Canal 12, mostren que si se celebressin eleccions ara mateix el Likud de Netanyahu es convertiria en el partit més fort de la Knesset. Però els analistes destaquen que aquest augment de popularitat és passatger. Netanyahu té les mans massa brutes.

"Per al poble israelià, ell és el responsable del [atac de Hamàs del] 7 d’octubre del 2023 i és l’únic que no n’ha assumit la responsabilitat", constata la doctora Gayil Talshir, politòloga i experta en tendències i opinió pública israeliana de la Universitat Hebrea de Jerusalem. "El cap d’Estat Major, el ministre de defensa i el cap d’intel·ligència, tots ja han renunciat, només Netanyahu continua en el poder", diu aquest diari. "Evidentment que ara rep un impuls en la seva popularitat, però no va fer que el 7 d’octubre i la seva responsabilitat desapareguin, ni canviarà el fet que si es presentés a les eleccions avui, [la seva coalició] no guanyaria; la polarització en la societat israeliana és massa forta perquè això passi", assenyala.

Així és. Tot i que el Likud de Netanyahu obtindria 27 escons – tres més que el mes passat– i es convertiria en el partit amb més suports de la Knesset, la seva coalició es quedaria a nou seients de la majoria. Passaria dels 68 escons actuals a tot just 51. L’enquesta del Canal 12 situa la formació de l’ex primer ministre Naftali Bennett, batejada com a Bennett 2026, en segon lloc amb 22 escons, tres més que en l’anterior enquesta. Això suposaria que el bloc que ell lideraria, unit per la seva oposició comuna a Netanyahu, arribaria a 59 seients en la Knesset i es quedaria a les portes de la majoria. Un altre cop, igual que va passar en la seva anterior coalició, la governabilitat dependria de les seves aliances amb els partits àrabs-palestins.

Extrema dreta

Gairebé quatre anys del Govern més ultradretà de la història d’Israel tenen conseqüències. El partit Sionisme Religiós de l’actual ministre de Finances, el colon Bezalel Smotrich, no passaria el llindar electoral i es quedaria fora del Parlament. Actualment té 14 escons. Malgrat la seva contínua oposició a qualsevol tipus d’acord amb Hamàs al llarg dels últims dos anys de guerra a Gaza, els representants més radicals de l’actual Executiu han rebaixat el seu discurs després de l’aprovació de l’acord i han preferit emfatitzar només la part que implica el retorn dels ostatges, una reclamació àmpliament popular a tots els sectors de la societat israeliana.

Notícies relacionades

Les ruïnes de Gaza

Les reformes de l’ANP, el seu passaport per entrar a Gaza

Tanmateix, la tan pregonada "victòria total" no s’ha aconseguit. Encara queden cossos d’ostatges a Gaza, Hamàs no s’ha desarmat i el termini perquè ho faci és indefinit. Més aviat, al contrari, ja que la retirada de les tropes israelianes de la meitat de l’enclavament els ha tornat el control en aquestes zones. Per tant, potser Gaza continua sent una amenaça per a la seguretat d’Israel. A més, el camí cap a la creació d’un Estat palestí compta ara amb el clar suport d’una majoria decisiva de la comunitat internacional, fins al punt que s’esmenta en el pla de 20 punts de Trump. "Tot i que hi va haver molta alegria amb la tornada dels ostatges, l’opinió pública israeliana ara està preocupada per la manera com Hamàs intenta recuperar el control de Gaza i el fet que la força internacional que se suposava que havia d’arribar al terreny per assegurar que Hamàs no tornés encara no està preparada per fer-ho", explica Talshir.

"Aquesta és la raó principal per la qual l’extrema dreta no s’ha retirat del Govern, perquè sabien que això passaria. I com que Trump ja ha dit que, si Hamàs no entrega les seves armes, Israel pot tornar a la guerra, els ultradretans han aconseguit el que volien", constata la politòloga. Sense la dimissió de Smotrich i el seu aliat, el ministre de Seguretat Nacional, Itamar Ben Gvir, l’Executiu de Netanyahu podria aguantar fins a les pròximes eleccions, previstes per a finals del 2026.