Ucraïna arrabassa a Rússia el control d’una ciutat clau

L’Exèrcit rus ha patit aquest dissabte la segona gran derrota a l’est d’Ucraïna en menys d’un mes després de retirar-se del bastió prorús de Liman, a la regió de Donetsk, 24 hores després d’haver-se annexionat aquesta i tres regions més de l’est i el sud del país veí. «A causa del risc de ser encerclades, les forces aliades han sigut retirades de la localitat de Liman fins a posicions més favorables», ha informat aquest dissabte Ígor Konaixénkov, portaveu del Ministeri de Defensa de Rússia.

La derrota és difícil de pair, ja que el president Vladímir Putin va prometre divendres als russos, tant al Kremlin com a la plaça Roja, que garantiria la seguretat dels nous territoris amb «totes les forces i mitjans», i va parlar de «missió llibertadora». A més, aquest replegament té lloc després de la retirada fa tres setmanes de la veïna regió de Khàrkiv, una humiliació que va obligar Putin a decretar la mobilització parcial, molt impopular entre els russos.

De fet, segons la premsa, els primers batallons amb reservistes ja són al terreny, tot i que la seva presència amb prou feines s’ha notat. Els ucraïnesos tenien Liman entre cella i cella des que van recuperar la regió de Khàrkiv, ja que es tracta d’un important nus ferroviari.

Abans de firmar divendres el tractat d’annexió al Kremlin, el líder de l’autoproclamada república popular de Donetsk, Denís Puixilin, ja va reconèixer que havia rebut «notícies alarmants» de Liman, on les seves tropes estaven gairebé encerclades. Des d’ahir a la nit els russos van intentar «desbloquejar» amb intensos bombardejos la ciutat, i el nord-americà Institut sobre l’Estudi de la Guerra posava un termini de 72 hores.

Informes esbiaixats

Com va passar amb Khàrkiv, l’informe militar rus s’ha escudat avui dient que les unitats ucraïneses tenien superioritat tant d’homes com d’equips. Defensa va adduir també que l’artilleria russa havia patit nombroses baixes entre les brigades mecanitzades ucraïneses 66 i 93, a més de destruir tancs i altres vehicles militars. I va admetre que, «malgrat les pèrdues patides, al disposar de superioritat de forces i recursos, l’enemic va introduir reforços i va continuar la seva ofensiva en aquesta direcció».

Segons Kíiv, a Liman hi ha uns 5.000 homes, tot i que ni Moscou ni els prorussos han parlat de cap xifra. El nus de Liman condueix tant als irreductibles bastions ucraïnesos de Donetsk –Kramatorsk i Sloviansk– com a la zona prorussa de la veïna Lugansk.

L’imparable avanç ucraïnès, afegit al fet que la línia del front que han de protegir els russos té més de mil quilòmetres de llarg, ha comportat serioses dificultats per a les capacitats de l’Exèrcit rus. Tot i que els prorussos asseguren controlar la carretera que porta a Kremina, ja a la regió de Lugansk, Kíiv també va recuperar cinc localitats als voltants de Liman.

Les derrotes al camp de batalla dificulten encara més la tasca del Kremlin ja que, després de revisar per segona vegada en la seva història les seves fronteres, no controla totalment la geografia de les quatre regions annexionades.

¿Què s’ha annexionat exactament el Kremlin?

Hores abans de la firma dels tractats d’annexió, el portaveu presidencial, Dmitri Peskov, va avançar en roda de premsa que divendres s’aclariria el tema dels límits exactes de l’annexió.

Va incomplir la seva paraula. Vint-i-quatre hores després, els russos continuen sense saber exactament què s’ha annexionat Rússia, a banda de la noció vaga de l’est i el sud d’Ucraïna. Els contorns de Donetsk i Lugansk no desperten dubtes sobre el paper, tot i que l’Exèrcit controla poc més de la meitat de la primera d’aquestes repúbliques populars.

El problema està en Kherson i Zaporíjia, que conformen el que es coneix com a corredor terrestre cap a Crimea. Actualment no sabem si Putin es conformarà amb les parts de les dues regions del sud actualment sota control de l’Exèrcit rus o voldrà arribar fins a la frontera administrativa.

S’espera que Putin ho aclareixi un cop el Tribunal Constitucional i les dues cambres del Parlament donin el vistiplau a la incorporació dels nous territoris. La mobilització també ha encallat tot just arrencar. Putin ha hagut d’ajornar un mes la crida a files de reclutes per la saturació a les oficines de reclutament, segons va reconèixer aquest dissabte el Kremlin.

El president rus va cridar a files 120.000 persones entre els 18 i els 27 anys, que iniciaran el servei obligatori l’1 de novembre en comptes de l’1 d’octubre, com és tradició. Putin, amb una aprovació que ha caigut uns quants punts a causa del decret de mobilització, va admetre aquesta setmana errors per part dels militars i va ordenar que tornin immediatament a casa els russos citats per error. Alhora, va promulgar un decret que simplifica la concessió de la ciutadania als estrangers que serveixin en l’Exèrcit, tot i que molts països de l’espai postsoviètic han prohibit als seus ciutadans combatre a Ucraïna.

Algunes regions russes també s’estan plantejant legalitzar l’enviament al front de presidiaris, que reduirien la seva pena 10 dies per cada jornada que serveixin a les files de l’Exèrcit.

Per evitar els atacs contra les oficines d’allistament, les autoritats amenacen amb 15 anys de presó a qui intenti cremar els centres amb còctels molotov.

Petició d’armes nuclears

A més, el líder de la república russa de Txetxènia, Ramzan Kadírov, ha demanat aquest dissabte a l’Exèrcit rus utilitzar «armes nuclears de baixa potència» a Ucraïna, on les tropes de Moscou tenen dificultats en algunes zones. «Segons la meva opinió s’han de prendre mesures més dràstiques, fins a la declaració de la llei marcial a les zones frontereres i l’ús d’armes nuclears de baixa potència», va dir Kadírov en un missatge a Telegram en què va condemnar el «nepotisme» dins l’Exèrcit rus.

Notícies relacionades

Zelenski torna a l’optimisme amb la promesa d’armes per a Ucraïna

Israel instal·la nous campaments mentre ultima la invasió de Rafah

D’altra banda, el Govern ucraïnès ha denunciat un nou atac rus contra un comboi d’evacuació humanitari a la localitat de Kupiansk, a la regió de Khàrkiv (al nord-est del país), que s’ha saldat almenys amb 26 morts i 81 ferits. La policia de Zaporíjia ha informat d’aquest nou balanç, segons recull l’agència de notícies Interfax Ucraïna. Entre els morts hi ha dos de menors d’edat i un militar que estava de guàrdia en un control de carretera i va resultar afectat per la metralla. A més hi ha 81 ferits que han sigut traslladats a centres sanitaris, inclosa una nena de tres anys. El governador ucraïnès de la regió, Oleg Sinegubov, ha assegurat que «ocupants russos van atacar civils que intentaven escapar dels bombardejos». Aquesta és una brutalitat que no té justificació», ha fet saber al seu canal de Telegram. Al lloc hi ha ara agents de l’ordre i pèrits que han començat a investigar l’abast exacte del bombardeig denunciat per Ucraïna.

Fins a tres projectils d’una bateria antiaèria S-300 han impactat a les 7.10 hores sobre el control on estava esperant un comboi de civils per sortir de la regió, segons la premsa ucraïnesa. Aquesta denúncia té lloc 24 hores després que Ucraïna i Rússia s’embranquessin en un encreuament d’acusacions sobre un atac contra un «comboi humanitari» a la regió de Zaporíjia que ha deixat almenys 30 morts i 118 ferits, segons l’últim balanç donat a conèixer aquest dissabte per l’alcalde de Melitopol, Ivan Fedorov. Kupiansk, en principi, va ser alliberada per les forces ucraïneses a principis del mes passat durant la seva gran ofensiva a l’est del país, tot i que encara era escenari de combats.