Pols pressupostari

La majoria del Parlament Europeu rebutja el projecte de marc pressupostari plurianual 2028-2034 de la Unió Europea (UE) de 2 bilions d’euros, que va ser presentat al juliol per la Comissió Europea. La majoria dels grups parlamentaris s’oposen frontalment a la peça central del projecte de sumar en un megafons de plans nacionals de 865.000 milions els diferents programes dedicats a les ajudes agràries, pesca, fons regionals, fons social i immigració, que actualment tenen capítols pressupostaris diferenciats i separats. Des del Tribunal de Comptes de la UE s’adverteix també que el projecte dissenyat per la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, accentuarà l’opacitat sobre l’ús dels diners europeus.

La percepció de tots aquests fons inclosos en els plans nacionals quedaria, a més, supeditada al fet que els governs apliquin les reformes, ajustos pressupostaris i retallades que els imposi la Comissió Europea. Els grups parlamentaris rebutgen així mateix la marginació de les autoritats regionals i locals en el disseny i aprovació dels fons regionals i de cohesió, que en el futur estarien centralitzats pels governs nacionals i la Comissió Europea, segons la proposta de Von der Leyen.

El grup popular –la mateixa família a què pertany Von der Leyen i la majoria dels comissaris– amenaça d’afegir-se a la iniciativa dels socialistes i altres grups per rebutjar preventivament el projecte en la sessió parlamentària de novembre després de dos mesos d’infructuoses negociacions. "Si la Comissió Europea continua ignorant les nostres demandes, el rebuig és inevitable", va advertir el 15 d’octubre Siegfried Muresan, principal negociador dels populars.

Sector agrari

El grup socialista, segona força parlamentària, remarca que el projecte de Von der Leyen soscava els objectius de cohesió social de la UE, agreujarà la desigualtat social i regional i perjudicarà el sector agrari, essencial per preservar la seguretat alimentària, en una carta remesa dijous a la presidenta de la Comissió Europea.

Els grups parlamentaris volen mantenir en capítols separats tant els fons agraris, com els fons regionals i de cohesió. El Parlament Europeu ja va adoptar el 10 de setembre una resolució en la qual exigia a la Comissió Europea que la política agrària comuna de la UE no ha de ser integrada amb cap altre fons o formar part d’una dotació financera més àmplia utilitzada pels estats membres per a objectius diferents de l’agricultura.

El nou model pressupostari de Von der Leyen introdueix tal grau d’opacitat que impediria saber en què s’han gastat realment els diners europeus, estima el Tribunal de Comptes de la UE. El projecte "redueix els controls" i "la traçabilitat dels diners", explica el seu membre finlandès, Petri Sarvamaa, que acusa la Comissió Europea de "jugar amb les paraules" per dissimular l’opacitat. El marc pressupostari de Von der Leyen "té un limitat focus en els resultats, sense informació en els costos reals dels projectes i no deixa clar realment què s’obtindrà amb els diners", precisa Sarvamaa.

Els quatre grups parlamentaris que sustenten políticament la Comissió Europea –populars, socialistes, liberals i verds– consideren que la proposta de Von der Leyen en la pràctica busca soscavar el legítim control democràtic del Parlament Europeu sobre la despesa pública de la UE i els seus poders de codecisió. Aquests quatre grups proeuropeistes també critiquen que Von der Leyen vol utilitzar el futur marc pressupostari per renacionalitzar les polítiques europees a través dels qüestionats plans nacionals.

Notícies relacionades

El príncep Andreu acorda amb Carles III renunciar a tots els seus títols

"No queda res, ni un record"

Davant la fermesa parlamentària i el risc d’una debacle política per a la Comissió Europea, el vicepresident per a polítiques de cohesió, Raffaele Fitto, es va mostrar per primer cop obert a "millores" en una reunió amb eurodiputats i representants regionals dijous. Però va ser desmentit poc després per una fulminant declaració de la Comissió Europea.

Al presentar el projecte de marc pressupostari 2028-2034, Von der Leyen va inflar les xifres al citar les quantitats revaloritzades amb la inflació estimada d’aquí al 2034, en lloc de la pràctica tradicional d’utilitzar les xifres a preus actuals (2025), que redueixen l’import global del marc pressupostari d’1,98 bilions a 1,76. Von der Leyen va dissimular així la retallada del 30% en ajudes agràries i del 34% en els fons regionals per apujar la despesa militar.