Els vincles amb una tèrbola església dinamiten el funeral d’Abe

El Japó ha acomiadat el seu més rutilant primer ministre amb el més incòmode funeral d’Estat. Quan Shinzo Abe va morir tirotejat al juliol no va semblar una mala idea brindar aquest honor a un líder únic però la despesa exorbitant de les exèquies i el creixent escàndol dels vincles del seu partit amb una fosca església han enterbolit el clima. Abe va ser una figura divisòria i discutida en vida i, esgotat el dol, ho és també mort.

Les enquestes indiquen que més del 60% dels japonesos s’oposen al funeral d’Estat, un avi es va cremar com un bonze dimecres davant l’oficina del primer ministre després de deixar una nota de protesta i un grup d’advocats progressistes van impugnar la celebració als tribunals. Incomoda una factura que ha crescut des dels previstos 250 milions de iens (1,75 milions d’euros) als 2.800 milions de iens (uns 20 milions d’euros) i es pensa en els deures pendents del país en igualtat social. Incomoda també la decisió unilateral del Govern de Fumio Kishida, que va atorgar un funeral d’Estat a un primer ministre després de més de 55 anys, apel·lant als èxits del finat, amb la indissimulada intenció d’acontentar els sectors més durs del partit i sense consultar el poble. I incomoda, finalment, Abe.

Vincles amb l’Església de la Unificació

En l’esfera internacional se l’admira com un líder coratjós i bolcat en la governança global. La presència a Tòquio de la vicepresidenta nord-americana, Kamala Harris, o el president francès, Emmanuel Macron, entre 190 dignataris estrangers més, confirma la seva empremta. La seva figura al país ofereix més ombres. Va dotar de solidesa un càrrec després de mitja dotzena d’efímers i pusil·lànimes primers ministres que no van atacar els problemes enquistats però molts associen els seus vuit anys de Govern a les corrupteles i el nepotisme, la tornada de la indústria nuclear després del drama de Fukushima o els seus embats contra l’exemplar constitució pacifista per alinear-la a la pulsió militarista de Washington. El balanç ja els sortia negatiu a molts abans que comencessin a amuntegar-se notícies dels vincles del Partit Liberal Democràtic (PLD) amb l’Església de la Unificació.

La premsa ha creat l’assumpte des que Tetsuya Yamagami al·ludís a la secta del reverend Moon com el motiu pel qual va disparar dos trets a Abe durant un acte electoral. Yamagami va explicar que havia alimentat el seu odi durant dues dècades després de la ruïna familiar que van causar les donacions d’un milió d’euros de la seva mare a l’església. Allà se’n va anar tot: la vivenda, les terres i el futur de Yamagami, que va haver d’abandonar la universitat i es va plantejar el suïcidi perquè els seus germans cobressin la seva assegurança de vida.

No existeixen evidències que Abe pertanyés a l’església. El més sòlid és un missatge per videoconferència a un grup d’afiliats de l’any passat en què aplaudeix la seva defensa dels valors familiars. Són més clars els vincles del seu avi i ex primer ministre, Kishi Nobusuke, qui va obrir la porta al grup de culte fundat a Corea del Sud. Aquella església ha arrelat en l’elit japonesa. Gairebé la meitat dels 379 membres del PLD en el Parlament han admès en les últimes setmanes els seus llaços amb aquesta, segons la premsa local, que crea a la fi un angle mort de l’escena política nacional.

Estructures de poder inalterables

Notícies relacionades

Vídeo: Aquest és el moment en què Shinzo Abe rep els trets en un acte electoral

El Rei apel·la a la necessitat del desenvolupament sostenible

El credo de l’església (una amalgama d’anticomunisme, afecció a la tradició i al·lèrgia al matrimoni gai) coincideix amb els sectors conservadors del PLD, així que la primera mobilitza els votants cap a la segona a canvi d’influència. D’això no hi havia dubtes; el que es debat ara és de quanta disfruta en la direcció del país i, especialment, en les seves polítiques socials. En aquest aliatge veuen molts japonesos el corol·lari d’unes estructures de poder inalterables (els progressistes només han disfrutat d’un mandat des de la Segona Guerra Mundial) que empeny a la submissió. I davant aquest quadro jutgen molts que es va revelar Yamagami, revestit d’un halo d’heroi romàntic, que rep regals a la presó en quantitats industrials i aviat veurà la seva vida representada en una pel·lícula comprensiva amb el seu crim. La divisió social explica que magnicida i president hagin intercanviat els seus rols d’heroi i brivall tres mesos després.

El tsunami ha enfonsat l’acceptació popular de Kishida fins al 36%. Aquests dies està atrafegat a salvar els mobles: Ha negat relacions personals amb l’església, obligat les files a trencar les seves i instal·lat una línia telefònica per ajudar les víctimes del seu proselitisme depredador.