La Xina sanciona dirigents de fabricants d’armes dels Estats Units

La Xina ha imposat sancions als màxims responsables de fabricants d’armes per l’última partida dels Estats Units amb destí a Taiwan. És la primera vegada que Pequín identifica els individus i no les multinacionals. Es tracta de Ted Colbert, director executiu de Boeing Defense, i Gregory Hayes, de Raytheon Tecnologies.

No ha especificat el règim en què consisteixen les sancions però les previstes per la llei no transcendeixen del caràcter simbòlic: prohibició d’entrada a la Xina i revocació del visat, deportació, confiscació o congelació de béns al país... La mesura revela, en tot cas, la fartanera xinesa per les interferències de Washington en un assumpte que considera propi i, més en concret, per l’incessant cabal d’armes cap a l’illa.

Els EUA van anunciar recentment una macro venda de gairebé mil cent milions de dòlars en armes. L’ordre de compra inclou 60 míssils antivaixell, un centenar de míssils aire-aire i la pròrroga del contracte de radars. L’acord es va firmar quan encara ressonava l’eco de la visita de Nancy Pelosi, el càrrec polític més gran que trepitjava l’illa en dècades, que va desencadenar maniobres militars xineses a l’estret de Formosa sense precedents.

Relacions enterbolides

El Ministeri d’Exteriors xinès ha aclarit aquest matí que aquesta venda d’armes suposa una violació flagrant de tres acords entre la Xina i els Estats Units, que dinamita la sobirania i la integritat territorial xineses i enterboleix les relacions bilaterals. Les rebequeries xineses després de les periòdiques vendes d’armes nord-americanes integren el paisatge. Són, en realitat, un disbarat: Els EUA armen un país que no reconeix perquè es defensi d’un altre que sí que reconeix.

Tenen, en canvi, una cobertura legal a què la Xina és aliena: l’Acta de Relacions dels EUA i Taiwan de 1979 obliga la primera a subministrar els mitjans de defensa de la segona. El succint redactat de la llei cobreix les vendes d’armes i deixa en uns llimbs interpretatius si també contempla l’enviament de tropes nord-americanes en cas d’atac xinès. És l’anomenada «ambigüitat interpretativa», un eficaç fre tant a la invasió xinesa com a les provocacions taiwaneses, que Joe Biden ha qüestionat en els últims mesos.

Notícies relacionades

Els Estats Units restringeixen la venda de xips sofisticats a la Xina i Rússia

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

L’hostilitat creixent entre les dues potències i l’elecció nord-americana de Taiwan com l’estómac xinès per colpejar han incrementat el ritme i el volum de les vendes d’armes. Ni tan sols Taipei ha pogut complir sempre les pretensions del gremi armamentista. Al maig va cancel·lar la compra d’una dotzena d’helicòpters antisubmarins perquè, segons va confessar el Ministeri de Defensa, no se’ls podien permetre.

Poc pot fer la Xina contra aquestes transaccions que la descomponen. L’any passat va aprovar la Llei de Sancions contra Estrangers, que contempla càstigs contra els que interfereixen en assumptes interns. Al febrer va sancionar dos fabricants d’armes nord-americanes pel manteniment del sistema de defensa de míssils de Taiwan. Eren Lockheed Martin i Raytheon, la mateixa que ha sigut castigada avui, cosa que sembla descartar un alt poder dissuasori.