Amb els uigurs

L’ONU conclou que la Xina podria haver comès crims contra la humanitat

  • La investigació de les Nacions Unides apunta a les polítiques de Pequín contra les minories ètniques musulmanes

L’ONU conclou que la Xina podria haver comès crims contra la humanitat

EFE/Valentín Flauraud

4
Es llegeix en minuts
Adrián Foncillas
Adrián Foncillas

Periodista

ver +

L’ONU ha dit avui que, després d’una llarga investigació independent, ha conclòs que la Xina podria haver comès crims contra la humanitat contra els uigurs i altres minories ètniques musulmanes, a l’aplicar polítiques que han implicat la seva detenció arbitrària massiva i altres greus abusos en contra seu.

En una històrica presa de posició davant la Xina, que va ser difosa minuts abans de la mitjanit (hora local) en què acabava el mandat de l’alta comissionada de l’ONU per als drets humans, Michelle Bachelet, el seu organisme ha confirmat que la legislació antiterrorista va provocar la «privació de la llibertat a gran escala» d’aquestes minories, almenys entre el 2017 i el 2019. Des d’aleshores el patró sembla haver variat i els centres d’internament –denominats pel govern «centres d’educació vocacional»– s’han reduït en mida i nombre, però les detencions continuen passant mitjançant processos penals que donen lloc a l’empresonament sobretot de uigurs.

Per a això, el Govern xinès continua utilitzant el mateix argument: la lluita contra el terrorisme i l’extremisme, amb el qual des de fa dècades la política oficial identifica les minories musulmanes assentades a Xinjiang, una de les cinc regions autònomes de la Xina, de gran extensió territorial i que és el seu accés a l’Àsia central.

Tipus d’abusos

L’Alta Comissaria per als Drets Humans afirma que considera creïbles les denúncies que als centres d’internament es practicaven tortures, que en alguns casos incloïen tractaments mèdics forçats, tot i que reconeix que no pot treure conclusions definitives sobre l’amplitud d’aquests abusos. L’actitud del Govern central contra els uigurs s’ha fonamentat en la seva percepció que són una amenaça, fet que ha portat que se’ls restringeixin les seves llibertats i drets. Entre els quals el dret a la llibertat de religió, d’expressió, de moviment i a la privacitat. Fins i tot «hi ha greus indicis de violacions dels drets reproductius a través de l’aplicació forçada de programes de planificació familiar i de control de naixements».

Les polítiques de Pequín contra aquesta i altres minories –com els kazakhs– també inclou la separació de famílies i la interrupció dels contactes amb altres persones.

Testimonis directes

Malgrat les dificultats i que la Xina no va autoritzar els experts de drets humans de l’ONU visitar la regió per recollir informació directament, l’Oficina de Bachelet va poder entrevistar persones que van estar detingudes als centres d’internament i que expliquen que el seu calvari va començar amb una detenció inicial en una comissaria. Allà molts van explicar que havien sigut interrogats abans de ser enviats als centres d’internament, sense haver tingut accés a una defensa legal o manera d’oposar-se al seu trasllat.

«Cap dels entrevistats va dir que va poder sortir de les instal·lacions o visitar casa seva», amb temps de confinament que variaven de 2 a 18 mesos. En cap cas se’ls va informar sobre el temps que es mantindrien en aquests llocs, que eren vigilats per personal armat. Tots van ser advertits que una vegada fora havien de parlar bé del centre i abstenir-se de donar informació sobre la seva naturalesa real. Aquesta situació va ser possible gràcies que la legislació antiterrorista xinesa és vaga i els seus conceptes molt amplis, fet que permet als funcionaris interpretar-la a la seva discreció, segons l’informe.

Càlcul de població afectada

En aquesta investigació, l’ONU no ofereix xifres concretes del nombre de persones que van arribar a ser en aquests camps, on en els últims anys s’ha afirmat que un milió de persones van arribar a estar internades. No obstant l’anàlisi de diferents fonts d’informació –incloent-hi de tipus oficial– li permet calcular que entre el 10% i el 20% de la població adulta pertanyent a una minoria ètnica resident en diverses comarques i pobles de Xinjiang podria haver estat detinguda entre el 2017 i el 2018.

Les raons per córrer aquesta sort eren tan àmplies com absurdes: tenir massa fills, haver nascut en certs anys, haver estat a la presó, utilitzar vel o tenir barba, haver demanat un passaport i no haver sortit del país, haver viatjat a l’estranger o haver-se descarregat l’aplicació de missatgeria WhatsApp.

Xinjiang ha sigut durant dècades una regió xinesa de clara majoria musulmana tot i que l’equilibri demogràfic s’ha modificat en els últims temps amb incentius donats a xinesos de l’ètnia han (majoritària) perquè es traslladin a viure allà. Segons un informe del 2021 de l’organització de drets humans Human Rights Watch, el 21% d’arrestos registrats a tota la Xina ocorrien a Xinjiang, malgrat tenir menys del 2% de la població nacional.

Notícies relacionades

Com a corol·lari, l’Oficina de Bachelet demana que s’alliberi tots els detinguts arbitràriament a Xinjiang, que s’aclareixi el parador d’aquells que són buscats per les seves famílies, que es revisi la legislació contra el terrorisme en la seva integritat i que s’investiguin els casos de destrucció de mesquites i cementiris musulmans.

Després de més d’un any treballant en l’informe, l’Oficina de Bachelet va retardar la seva publicació fins avui després de la invitació que la Xina va fer a l’alta comissionada perquè visités el país, el maig passat, que va resultar en una missió restringida justificada per les restriccions de la pandèmia.