Dones guineanes denuncien violacions impunes de militars d’Obiang a l’illa d’Annobón

«Un militar anava caminant darrere meu. Em va agafar fort de la mà, li vaig dir que em feia mal, però em va contestar que li fes un petó. Em va deixar anar i me’n vaig anar caminant, però em va dir: ‘¿On vas, si això acaba de començar?’». Ho explica sanglotant a EL PERIÓDICO una de les joves violades, de només 16 anys. «Ningú ens ha ajudat, no creiem que aquesta persona sigui a la presó. Aquí no hi ha la justícia», clama per telèfon la seva tia, que es va posar en contacte amb aquest diari per denunciar el que havia passat. Confia que la premsa doni cobertura als «abusos» de «les forces d’ocupació fang».

«El militar em va tornar a agafar de mà, em va portar a l’interior de la selva, vaig començar a lluitar-hi, però em va tirar a terra –continua la jove–. Em va dir que em pegaria amb dues pedres si no em col·locava. Jo li vaig dir: ‘Mata’m, perquè no em col·locaré». El testimoni d’aquesta dona s’interromp diverses vegades a causa de la cruesa. Explica plorant que el militar li va treure els pantalons amb força i que, «a l’acabar», la va netejar amb la seva pròpia roba.

«Em va dir que no li importava que ho digués a la meva mare, que no li farien res perquè era policia, que jo no era l’única persona a qui havia fet això a Annobón i que no tenia proves contra ell», conclou la nena. La va deixar abandonada i ferida al bosc. Assegura que li va deixar un «trauma» tan gran, que continua sense poder beure ni menjar. La cama dreta li va quedar ferida i no pot moure-la des d’aleshores. De fet, setmanes després de la violació, la jove va ser traslladada a Malabo, capital de Guinea Equatorial, per ser tractada en un hospital, ja que a Annobón només hi ha un centre sanitari que ni tan sols té llum.

Independència de Guinea

El 9 de juliol passat, un grapat d’annobonesos es van declarar independents de Guinea Equatorial, l’únic país africà, juntament amb la República Àrab Sahrauí Democràtica, on l’espanyol és llengua oficial. Aquesta declaració no va ser ni reconeguda ni rebutjada per ningú, ni tan sols pel Govern guineà. «Els qui ens vam declarar independents som els qui ho estem denunciant tot. Guinea Equatorial és una dictadura, és un sistema hermètic que fa 43 anys que està al poder», explica Orlando Cartagena, guineà resident a València i líder del moviment Ambo Legadu, que significa, ‘annobón lliure’. Segons ell, durant les últimes setmanes, els militars han violat almenys cinc dones, entre les quals hi ha nenes i embarassades. Però aquestes violacions, assegura Cartagena, fa anys que es produeixen. «Demanem que el Govern de Guinea tregui de l’illa aquests violadors», diu.

Segons Annobón Lliure, moltes d’aquestes violacions tenen com a resultat embarassos no desitjats. Alhora, les futures mares es veuen sotmeses a «parts d’alt risc» atesa l’escassetat de mitjans sanitaris en l’únic centre de salut que hi ha a Annobón, de manera que molts parts i operacions quirúrgiques són portats a terme «a les fosques o amb llums de querosè».

Annobón Lliure denuncia també el cas d’una nena amb discapacitat psíquica, enganyada i sotmesa a abusos sexuals de manera reiterada per un soldat d’Obiang fins a deixar-la embarassada.

Fundació del partit

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Amnistia Internacional recrimina a Espanya la seva política migratòria

Annobón Lliure va ser fundat el 1990 amb l’objectiu que els habitants de l’illa tinguessin accés als estudis. «Sempre vam ser tractats com a estrangers per Guinea Equatorial i hem sigut discriminats des de tots els angles, al Govern, a la feina...», explica Cartagena. L’illa roman totalment abandonada i incomunicada amb Guinea. «Abans, només hi havia un barco a l’any de Malabo a Annobón. Ara n’hi ha un cada dos mesos». Els annobensos viuen de la terra: de la pesca, del camp. No hi ha fleques o botigues a l’illa. «Els nens no beuen llet perquè no n’hi ha», il·lustra el líder d’Annobón Lliure. No hi ha llum, ni aigua potable. La població fa les seves necessitats a l’aire lliure.

Avui dia, hi ha uns 200 militars de l’ètnia fang a l’illa. Hi són des de la dècada dels 90. El Govern guineà n’ha anat incrementant cada vegada més la presència a Annobón. «Les violacions fa anys que es produeixen, però durant els últims anys han començat a ser amb moltíssima crueltat», assegura Cartagena.