Indignació social

Vídeo | Una pallissa viral a dones desencadena la febre per la defensa personal a la Xina

Les joves aprenen a colpejar sense guants per afrontar possibles situacions de la vida real

4
Es llegeix en minuts

El vídeo d’una pallissa clavada en una ciutat xinesa per un grup d’homes a unes joves que van rebutjar les seves «atencions» i que va horroritzar la població ha posat en epu de guerra les dones del país, sobretot a les grans ciutats, on s’ha disparat la demanda de classes de defensa personal.

La Yang, la Xu i la Charlotte són tres joves de 15 anys que des de la setmana passada acudeixen a un gimnàs de Pequín per aprendre a repel·lir una agressió. Totes tenen gravades en la ment les brutals imatges del «vídeo de Tangshan», la ciutat del nord on es van produir els fets que han indignat la societat xinesa.

«Estem commocionades. Per primera vegada, ens vam adonar que aquest tipus de coses passen a la nostra societat», afirma a Efe Charlotte després de la classe, mentre les seves dues amigues assenteixen quan afegeix que «tot i que aquest incident no és un fenomen comú, és una crida d’atenció per a nosaltres».

Colpejar sense guants

Els telèfons no han deixat de sonar al centre de boxa Jiu Fu des que es va difondre el vídeo de l’atac, per la qual cosa ja hi ha gairebé una desena de detinguts i almenys un comandament policial expulsat.

Liu Hongdou, instructora, indica que dos o tres dies després que el vídeo es fes viral va haver de penjar el cartell de «complet». Les xarxes han fet que les joves prenguin consciència d’una cosa que «no és nova, sempre ha estat allà», matisa.

Sobre el tatami mostra a les seves set alumnes com escapolir-se del perill en diferents escenaris, com en un taxi, si l’atacant les arrossega per terra, com córrer per escapar-se d’un agressor, com colpejar en ganxo des d’una posició inferior «perquè els agrada molt agafar del coll la víctima» i fins i tot què s’ha de fer en cas d’incendi en un local ple.

Les noies aprenen a colpejar sense guants perquè «en les situacions de la vida real no els portaran posats», comenta.

«Vaig créixer a Hubei, on la violència de carrer és comuna i hi ha grups de persones lluitant amb ganivets per tot arreu. La meva consciència de seguretat es va cultivar allà. Però a Pequín vaig descobrir que les noies no estan conscienciades amb la seguretat. És fàcil que discuteixin i es posin en una situació molt perillosa», apunta Liu.

Un assumpte familiar

Com explica la professora, escenes com la que ha desencadenat aquesta febre per l’autodefensa no són habituals a les megalòpolis xineses, on la violència masclista es continua produint de portes endins i encara es considera un assumpte familiar.

La Xina va aprovar el 2016 una llei de violència domèstica, però el Govern central permet a les regions la seva pròpia interpretació.

La violència i l’abús contra les dones ja eren sobre la taula abans del vídeo de Tangshan arran d’un altre vídeo que va denunciar el cas d’una dona que va ser venuda el 1998 i es va mantenir anys encadenada. L’assumpte va tenir ressò fins i tot a la reunió del Legislatiu xinès el març passat.

I al desembre, el Diari Legal de la Xina va avançar l’esborrany d’una reforma per redefinir els casos de discriminació i violència contra les dones que incloïa l’assetjament sexual i el concepte de «rentat de cervell», posant en el punt de mira les «escoles de moral femenina» que han proliferat en els últims 20 anys a la Xina i que ensenyen les joves a comportar-se de forma submisa davant els homes.

Però en aquests dies queda clar que les dones xineses, sobretot les més joves, no estan disposades a posar l’altra galta.

Yonina Chan, instructora d’una altra cadena especialitzada, també confirma l’increment de la demanda de classes de defensa personal per a dones i la proliferació de seminaris sobre el tema a Pequín.

«Vam començar a rebre un nombre inusual de trucades, i llavors vam veure allò de Tangshan. Va ser dur de veure per a molta gent i la reacció a internet va ser molt ràpida i emocional», afirma.

Chan considera que el nombre d’atacs masclistes denunciats a penes reflecteix la xifra real perquè la majoria es dona en l’entorn domèstic, no apareixen en els mitjans i ni tan sols arriben a orelles de les autoritats.

El menor mal possible

Les instructores coincideixen en dos missatges: la injustícia de culpar les víctimes i, en situacions de risc, la necessitat de mantenir la calma per sortir indemne.

«Més enllà de les tècniques físiques és important buscar una classe que ensenyi defensa pròpia de forma integral: s’ha de cobrir tota la línia temporal d’una agressió, sobretot per poder reaccionar a temps, preveure-ho per marxar», remarca Chan.

També insisteix que «la defensa personal consisteix a sortir d’una situació de risc patint el menor mal possible. En autodefensa no només aprens habilitats físiques, sinó l’habilitat mental per evitar la situació de risc».

Notícies relacionades

Charlotte i les seves amigues ho resumeixen així: «La manera de protegir les flors no és evitar que floreixin».

La violència contra dones i nenes és una violació greu dels drets humans i el dret de les dones a viure sense violència està recollit en acords internacionals. En l’àmbit mundial, només el 40% de les dones busca ajuda després de patir violència, fet que obliga les institucions a promoure polítiques de prevenció i ajuda.