La filla del president d’Angola denuncia un intent d’assassinat del seu pare, hospitalitzat a Barcelona

Tchizé dos Santos, filla de l’expresident d’Angola Eduardo dos Santos, qui es troba hospitalitzat a la clínica Teknon de Barcelona en coma induït, ha presentat davant els Mossos d’Esquadra una denúncia perquè s’investigui la presumpta comissió dels delictes d’homicidi en grau de temptativa, han informat els dos despatxos de Barcelona que assessoren la filla de l’exmandatari. Contactats per France Presse, els Mossos d’Esquadra, la policia regional catalana, han confirmat la recepció d’una denúncia sobre la situació de l’expresident angolès i l’obertura d’una investigació.

Dos Santos, de 79 anys, va patir una parada cardiorespiratòria el 23 de juny, i des d’aleshores està ingressat a l’hospital barceloní. Welwitschia dos Santos, coneguda com a Tchizé, exdiputada i empresària audiovisual quan residia a Angola, apunta com a responsables del deteriorament de la salut del seu pare la seva dona, Ana Paula, i el seu metge, segons fonts de la seva defensa.

Quatre dècades en el poder

Notícies relacionades

Orania, un lloc per a blancs a Sud-àfrica

"Motivació política" en l’assassinat d’una congressista i el marit

Després de governar l’excolònia portuguesa durant 38 anys, Dos Santos va designar el seu exministre de Defensa com a successor el 2017. Qui va ser el seu lleial aliat, tanmateix, va llançar una campanya per recuperar els milions de dòlars que suposadament hauria desviat Dos Santos durant el seu extens govern per enriquir la seva família. Una altra de les filles de Dos Santos, Isabel, està considerada com la dona més rica de l’Àfrica i altres germans participaven també de lucratius negocis en aquest país de 33 milions d’habitants que, malgrat les seves importants reserves petroleres, és un dels més pobres del continent.

Angola té 31 milions d’habitants, un 51% dels quals viu en la indigència, d’acord amb el denominat Índex de Pobresa Multidimensional, una nova eina estadística ideada i desenvolupada per l’ONU que no només té en compte els ingressos, sinó també altres carències en què poden incórrer les poblacions necessitades com l’escolarització, la salut i el nivell de vida.