Grups ambientalistes demanden els EUA per aturar 3.500 perforacions petroleres

Una coalició de grups ambientalistes ha demandat l’Administració del president nord-americà, Joe Biden, per no considerar el perjudici que les emissions produïdes per la perforació de petroli i gas en sòl públic poden causar als animals en perill d’extinció.

La demanda assenyala que el petroli tret d’un pou a Wyoming –en terrenys que sumen més de 50.000 hectàrees– afegirà les seves emissions al diòxid de carboni a l’atmosfera que està escalfant el planeta i contribuirà a devastar els esculls de corall de Florida, els ossos polars de l’Àrtic i els ocells cantaires de Hawaii.

«El canvi climàtic és un problema d’impactes acumulatius», explica a Efe Brett Hartl, director d’assumptes governamentals del Centre per a la Diversitat Biològica, l’oenagé que lidera la demanda.

David contra Goliat

En aquesta lluita de David contra Goliat –ambientalistes contra el Govern, que aproximadament produeix el 10% del petroli i gas dels Estats Units des dels terrenys federals–, es qüestiona si una llei que protegeix la fauna pot aturar noves perforacions petroleres. L’arma de David en aquest cas no és una pedra, sinó un argument legal nou basat en la llei d’espècies en perill d’extinció.

«Aquesta és una nova teoria legal que intentem posar en pràctica des de fa un parell d’anys i aquesta és la primera vegada que hem pogut presentar la demanda perquè tenim fets convincents», explica l’activista, que tem per la supervivència de diversos animals.

«La majoria dels ocells cantaires, les espècies autòctones que queden a Hawaii, només viuen a les muntanyes de les illes. Històricament, les muntanyes eren prou fredes perquè els mosquits no hi poguessin sobreviure. Els mosquits d’allà tenen malària aviària, contra la qual les aus tenen molt poques defenses. Però a mesura que la temperatura puja, els mosquits pugen més i més a dalt a la muntanya. És probable que aquestes aus s’extingeixin en aquesta dècada», alerta Hartl.

L’ambientalista, a més, assenyala que els ossos polars s’acostaran a l’extinció a finals d’aquest segle i que el seu final serà més ràpid o lent en funció de «com es posin de malament les coses».

«De la retòrica a l’acció»

El demòcrata Joe Biden, al principi del mandat, va mirar de comprometre’s amb la seva promesa de campanya de suspendre noves perforacions en sòls federals, però el seu interès es va veure frustrat després dels recursos interposats pels estats republicans i per la indústria petroliera. «Aquesta és l’oportunitat perquè l’administració Biden faci coincidir la retòrica amb les accions», recalca Hartl.

La demanda assenyala que, segons les anàlisis de l’Oficina d’Administració de Sòls, la producció de petroli i gas en sòls públics emet el 9% dels gasos amb efecte hivernacle dels Estats Units i l’1% de les emissions globals. A més, la demanda estima que els aproximadament 3.500 permisos de perforació aprovats sota l’administració de Biden alliberaran fins a 600 milions de tones de gasos amb efecte hivernacle durant la vida útil d’aquests pous.

L’activista lamenta que el ritme d’aprovacions per a noves perforacions «és encara més ràpid que durant els anys de Trump».

Impacte econòmic

La indústria del petroli, per la seva banda, destaca que mesures d’aquesta mena contra el petroli i el gas gestionat pel govern danyaria l’economia en moments en què la inflació és la més alta en 40 anys, empesa sobretot pel fort encariment de l’energia. Els preus de l’energia (gasolina, cru, electricitat i gas) han augmentat el 34,6% en els últims dotze mesos; només el cru s’ha apujat el 106,7%.

Notícies relacionades

Amnistia Internacional recrimina a Espanya la seva política migratòria

El Govern britànic accelera el pla per deportar immigrants a Ruanda

Per a Hartl el fet que l’Estat perfori menys petroli i gas no es tradueix obligatòriament en una pujada dels preus de l’energia, ja que també influeixen altres factors com la inflació i la guerra d’Ucraïna.

«En un any o dos, quan la demanda entri en vigor, si ho aconseguim, res no afectarà els preus en funció del que fem avui. A més, a llarg termini necessitem deixar (d’utilitzar) petroli i gas», ha afegit l’activista.