Alternativa per a Alemanya consuma la seva radicalització

Els delegats d’AfD van confirmar a Riesa la que ha sigut la seva presidència bicèfala des del 2019: el germanooriental Tino Chrupalla i la germanooccidental Alice Weidel. El primer, pintor de professió, respon als votants de la classe treballadora i de petites i mitjanes empreses. La segona, amb formació acadèmica i experiència en banca d’inversió internacional, respon a l’electorat de més poder adquisitiu i amb més ascendència social. Aquesta doble direcció també busca mantenir el difícil equilibri entre les faccions de l’est del país, on l’AfD és un partit de dos dígits i consolidat, i les de l’oest, territoris on el partit pateix per seguir dins dels parlaments.

Feble lideratge

Chrupalla va rebre el suport del 53,4% dels delegats. Weidel, el 67,3%. El resultat apunta al feble lideratge amb què aquesta presidència bicèfala seguirà al capdavant d’AfD. El congrés de Riesa va deixar la sensació que els dos es mantenen al capdavant del partit perquè així ho ha tolerat Höcke.

Nascut en 1971 i pare de quatre fills, Björn Höcke és un professor de secundària ficat en la política professional. Descendent d’una família desplaçada dels territoris orientals de l’antic imperi alemany durant la Segona Guerra Mundial, mai ha amagat les seves posicions ultranacionalistes i revisionistes de la política de memòria de la República Federal: «Nosaltres, el poble alemany, som l’únic del planeta que ha plantat un memorial a la vergonya al cor de la seva capital», va dir el 2017, amb referència al monument commemoratiu dedicat a les víctimes de l’Holocaust perpetrat pels nazis.

Aquest és només un dels molts estirabots de Höcke, que utilitza una retòrica populista, nacional i social que li ha donat bons resultats electorals al seu estat. L’hemeroteca no deixa lloc a dubtes sobre les preferències polítiques del líder d’AfD a Turíngia: hi ha fotos d’ell en les quals se’l veu participant en marxes organitzades pel partit neonazi NPD abans de la fundació d’AfD el 2013.

¿Futur president?

«Potser d’aquí un parell d’anys serà el moment de presentar la meva candidatura», va dir Höcke durant el congrés de Riesa quan li van preguntar sobre la seva possible entrada en la direcció del partit. «A nivell federal m’agradaria, com fins ara, seguir com a assessor de segona fila», va afegir.

Aquestes paraules confirmen el que fa temps que assenyalen alguns exmembres directius d’AfD: que Höcke és l’autèntic poder a l’ombra i la prova de la consumada radicalització. «Amplis sectors del partit i els seus corresponents representants s’han radicalitzat cada vegada més, un extrem que porta la formació a l’absolut aïllament i cap als marges polítics», ha dit Jörg Meuthen, cofundador d’AfD i antic copresident de la formació que ha abandonat recentment. En aquesta mateixa línia s’ha expressat en reiterades ocasions Frauke Petry, també excopresidenta del partit. Tant Meuthen com Petry són avui cadàvers polítics.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Noboa obté l’aval popular per donar més pes a l’Exèrcit contra el narcotràfic

El congrés de Riesa, per moments caòtic i que va deixar en evidència les enormes divisions internes d’AfD, va haver de concloure de manera abrupta per la incapacitat d’arribar acords sobre política internacional –amb la guerra a Ucraïna i la posició envers la Rússia de Putin com a exemples més evidents–. Mentre que les federacions occidentals tendeixen a condemnar la invasió russa d’Ucraïna, les orientals aposten per un curs més pròxim al Kremlin.

Els delegats participants sí que van obrir la porta, tanmateix, que AfD pugui tenir en el futur una presidència individual. Analistes veuen de nou la mà invisible de Höcke, que acomoda l’organització interna d’AfD a favor seu, a l’espera que arribi una conjuntura econòmica i social més propícia per a un discurs avui massa radical per a l’enorme majoria de l’electorat alemany. El líder d’AfD a Turíngia potser especula amb una inflació més gran i una recessió derivada de la guerra a Ucraïna durant els pròxims anys que abonin les seves tesis ultranacionalistes. Mentrestant, el partit ultradretà es manté ancorat entorn del 10% en les enquestes d’intenció de vot.