Tsunami conservador

El Suprem dels EUA recolza l’oració a les escoles públiques

  • Els magistrats de la majoria conservadora donen un altre cop a la separació entre església i estat

  • Com amb l’avortament, trenquen amb precedents de jurisprudència que feia dècades que estaven en vigor

El Suprem dels EUA recolza l’oració a les escoles públiques

Efe

3
Es llegeix en minuts
Idoya Noain
Idoya Noain

Corresponsal als EUA

Ubicada/t a EUA

ver +

El tsunami conservador que sacseja els Estats Units des d’un Tribunal Suprem radicalitzat avança a un ritme endimoniat i ha donat aquest dilluns un altre cop d’impacte, fent caure un altre dels murs que mantenien la separació entre església i Estat.

Tres dies després de la transcendental derogació de la protecció constitucional del dret a l’avortament, i sis després haver donat llum verda al finançament públic per a l’educació religiosa, la majoria conservadora dels magistrats a l’alt tribunal ha dictat aquest dilluns una sentència que recolza l’oració a les escoles públiques.

Es tracta de l’última decisió d’una majoria conservadora a l’alt tribunal que cada vegada protegeix més els drets religiosos. També, de l’última en què aquesta majoria conservadora es mostra disposada a trencar amb els precedents. En aquest cas, tot i que a diferència d’en el tema de l’avortament no deroga sentències prèvies, sí que trenca amb almenys sis dècades de jurisprudència.

Resar en públic

En el centre del cas hi havia Joseph Kennedy, un antic entrenador de futbol en un institut públic de l’estat de Washington que solia resar amb jugadors. Malgrat haver rebut ordres de deixar de fer-ho les va desatendre i va continuar resant, incloent després dels partits al mig del camp. El districte escolar el va posar de baixa i no va renovar el seu contracte i, recolzat per First Liberty Institute, un grup legal religiós, Kennedy va acudir als tribunals. Ara el Suprem ha dictaminat que el districte escolar de Bremerton, representat legalment per Americans Units per la Separació d’Església i Estat, va violar els seus drets emparats per la primera esmena.

«Les clàusules de lliure exercici (religiós) i de llibertat d’expressió protegeixen un individu que fa una acció religiosa personal de represàlies del govern», ha escrit el jutge Neil Gorsuch, un dels tres nomenats per Donald Trump, en una sentència a la qual han donat suport els altres cinc magistrats conservadors.

«La Constitució ni obliga ni permet al govern suprimir aquesta expressió religiosa», diu la sentència, en la qual també s’assegura que «la Constitució i les millors tradicions aconsellen respecte mutu i tolerància, no censura i supressió, tant d’opinions religioses com no religioses».

 La postura progressista

Els tres magistrats progressistes han dissentit. I en una opinió redactada per la jutge Sonia Sotomayor, tornen a denunciar una cosa que ja van qüestionar amb l’altra sentència que tocava la religió la setmana passada: que la majoria conservadora se centra gairebé exclusivament en la clàusula de la Constitució que garanteix el lliure exercici de la religió, però obvia una clàusula anterior; la que prohibeix a l’estat l’establiment d’una religió.

«Aquesta decisió perjudica les escoles i els joves ciutadans als quals serveixen i al longeu compromís de la nació amb la separació entre església i estat», ha escrit Sotomayor, que també ha atacat un dels arguments de la majoria conservadora, que assegura que l’entrenador no obligava els estudiants a unir-se en les seves oracions i exercia un dret privat. «Hi ha proves directes que els estudiants se sentien forçats», ha escrit la jutge, que ha afegit fotos a la seva opinió i ha apuntat al «poder coercitiu únic de les accions d’un entrenador entre jugadors adolescents».

 Un país polaritzat

Com ha succeït amb les recents sentències més controvertides de la majoria conservadora, incloent la que la setmana passada va reconèixer el dret a portar armes en públic i, especialment, la de l’avortament, la d’aquest dilluns ha provocat reaccions radicalment diferents en un país cada vegada més polaritzat i dividit.

Notícies relacionades

En el costat conservador s’han escoltat lloances i celebracions de líders com l’exvicepresident Mike Pence, cristià, que en un comunicat distribuït a través del Comitè d’Acció Política amb què prepara la seva potencial candidatura presidencial ha assegurat que «cal rebutjar qualsevol intent del govern de controlar l’expressió religiosa privada».

Davant ells, d’altres han lamentat una sentència que, diuen, «desmantella dècades de progrés». «Des de 1962 el Suprem ha reconegut consistentment que l’oració a l’escola és coercitiva, mina els drets de llibertat religiosa d’estudiants que se senten pressionats a participar», ha recordat en un comunicat Kathy Joseph, directora de l’organització Interfaith Alliance.

Temes:

Estats Units