Després de perdre la majoria absoluta, ¿quin futur li espera al Govern de Macron?

¿I ara què? ¿Quin futur li espera al Govern d’Emmanuel Macron? França, aquest dilluns, es va aixecar amb ressaca després de l’ensopegada la vigília de la coalició de partits afins al president francès. L’aliança macronista Junts va perdre la majoria absoluta en la segona volta de les eleccions legislatives, fet que obligarà el dirigent centrista i el seu Executiu a negociar amb forces de l’oposició l’aprovació de reformes i lleis. Amb aquests comicis, la política francesa va viatjar a una destinació desconeguda al país veí en les últimes dècades, però molt freqüentada en la resta d’Europa: el parlamentarisme. Macron i l’oposició hauran de pactar o portar el país a noves eleccions.

Segons els resultats definitius, la coalició afí a Macron va obtenir 246 diputats, lluny del mínim de 289 escons per disposar de la majoria. Des de l’any 2000, aquests comicis parlamentaris s’organitzen tot just dos mesos després de les presidencials, cosa que sempre es va traduir en una victòria folgada del partit del president electe. Tanmateix, aquest escenari no es va reproduir aquest any, i les legislatives van desembocar en un vot de sanció al macronisme. 

L’aliança Junts va perdre més de 100 diputats i en el cas de La República en Marxa (partit de Macron) va veure reduït el nombre d’escons a la meitat. És la primera vegada des de 1988 que un president recentment elegit (o reelegit) es queda sense majoria absoluta i ha de negociar amb forces opositores. 

El seu únic consol: haver quedat com a primera força i que l’oposició, dividida entre l’esquerra i la ultradreta, difícilment constituirà una majoria alternativa. La Nova Unió Popular Ecològica i Social (NUPES) —formada per la França Insubmisa de Jean-Luc Mélenchon, el Partit Socialista, els verds i els comunistes— es va convertir en la segona força amb 147 diputats, partit en què se’n podria afegir algun més (el repartiment en els diferents grups no és definitiva). Un bon resultat per a l’esquerra enfosquit per la sorpresa del Reagrupament Nacional de Marine Le Pen, que va deixar els sondejos en paper mullat a l’aconseguir 89 escons, tot un rècord per al lepenisme. A Macron li espera una oposició forta, tant per part d’una esquerra renovada com de la ultradreta.

«Construir una majoria d’acció»

«Construir una majoria d’acció»«Hem d’actuar ràpid i posar-nos a treballar a partir d’ara. La resta només són paraules, que no interessen a gaire gent», va declarar aquest dilluns la diputada macronista Aurore Bergé, una de les més mediàtiques del partit presidencial, a la seva arribada a l’Assemblea Nacional. Durant la nit electoral, la primera ministra Élisabeth Borne, designada a finals de maig, ja havia dit diumenge a la nit amb un to dramàtic que «aquesta situació representa un risc per al nostre país». «Treballarem a partir de demà per construir una majoria d’acció», va prometre, tanmateix, aquesta dirigent amb un perfil de tecnòcrata, a qui plouen les crítiques des de les seves pròpies files, tot i que qui va dissenyar l’estratègia de campanya va ser el mateix president.

Les primeres víctimes de l’ensopegada del macronisme van ser les ministres de Transició Ecològica (Amélie de Montchalin) i de Sanitat (Brigitte Bourguignon), així com la secretària d’Estat del Mar, Justine Bénin. Després de perdre en les seves circumscripcions, les tres van haver de dimitir, segons una regla no escrita de la política francesa. Macron no es va pronunciar sobre els resultats ni va revelar les seves intencions. Però es va anul·lar el consell de ministres previst per a aquest dimarts, cosa que va reforçar les especulacions sobre canvis en el govern en els pròxims dies. 

La dreta republicana es resisteix a pactar amb Macron

La dreta republicana es resisteix a pactar amb Macron«Macron ha de tenir en compte el resultat de les legislatives» i «canviar de línia política, de primer ministre i de govern», va dir la conservadora Valérie Pécresse, candidata fracassada en les presidencials, després de la reunió de Els Republicans (LR, afins al PP) per analitzar la situació postelectoral. Malgrat que ha quedat com a quarta força a l’Assemblea, amb només 64 diputats, nombroses mirades miren cap a aquesta històrica formació de la dreta francesa, en teoria, la més procliu a pactar amb Macron entre les forces de l’oposició. 

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Rússia adverteix a Polònia que no aculli armes nuclears

No obstant, els dirigents de LR es resisteixen a aquesta aliança que els subordinaria a un president que no podrà tornar a presentar-s’hi el 2017. «No entra en els nostres plans ni un pacte amb el govern ni una coalició», va dir el president de LR, Christian Jacob, sobre una aliança reivindicada en reiterades ocasions per l’expresident Nicolas Sarkozy. 

El primer moment en el nou Parlament que s’augura complicat per al macronisme serà el vot de confiança, previst per a principis de juliol. Per a aquestes dates, la NUPES ja ha anunciat que presentarà una moció de censura. En plenes turbulències econòmiques per la inflació i geopolítiques per la guerra a Ucraïna, les dificultats del segon mandat de Macron no han fet més que començar.