Crisi al país sud-americà

Javier Milei, l’ultradretà que aspira a governar l’Argentina

  • L’ascens de l’economista a les enquestes és vertiginós: un 22,8% dels argentins pensa votar-lo en les presidencials del 2023

  • El fenomen Milei s’explica com una manifestació de desencant en un país amb gairebé el 40% de pobres

Javier Milei, l’ultradretà que aspira a governar l’Argentina

Reuters

4
Es llegeix en minuts
Abel Gilbert
Abel Gilbert

Corresponsal a Buenos Aires

ver +

L’ou de la serp amenaça de trencar la closca. Javier Milei ha deixat de ser una dada riallera de la política argentina. Si bé encara falta molt per a les eleccions presidencials d’octubre del 2023, el referent de la ultradreta, fins fa molt poc tot just un estrident participant de les tertúlies televisives, té una intenció de vot del 22,8%, tot just sis menys que el peronisme, en el poder, i la coalició de dretes Junts pel Canvi que va governar amb el magnat Mauricio Macri al capdavant. Milei es presenta a aquestes hores com una seriosa amenaça per al macrisme. El recent sondeig de Management & Fit dona compte que gairebé un 29% dels ciutadans que van apostar en les parlamentàries del 2021 per Junts pel Canvi pensen recolzar a les urnes aquest exporter de futbol, excantant de heavy metal i economista que, a l’estil de Vox, arremet contra la «casta política».  A hores d’ara, la possibilitat de la seva presència en la segona volta electoral ha deixat de ser forassenyada.

El seu pare el pegava de petit i després va passar dels cops a la violència psicològica. Va imitar de jove Mick Jagger i Ozzy Osbourne i es va graduar en una universitat privada de la ciutat de Buenos Aires. Un guru del neoliberalisme el va acompanyar quan no era ningú. Va començar a teixir relacions acadèmiques i assessorar empreses. Va passar del sigil del món de les finances a la més alta exposició mediàtica. Va guanyar notorietat a còpia d’insultar altres tertulians.

Ascens vertiginós

Va fundar una agrupació, La Llibertat Avança, i darrere seu va reunir defensors radicals del lliure mercat i nostàlgics de l’última dictadura militar (1976-83). Va obtenir el 14% dels vots i va entrar a la Cambra de diputats. No s’ha destacat per les seves propostes, tret de la decisió de sortejar el seu salari com a legislador. En un país amb gairebé el 40% de pobres, Milei es va convertir en una mena de crupier, l’home que, gràcies a l’atzar, aconsegueix que, mes a mes, milers i milers d’argentins se sotmetin al seu sistema de loteria personal. Es tracta d’un altruisme dubtós: el Peluca, com l’anomenen els seus seguidors, rep finançament de part sectors de l’elit econòmica, coneguda com ‘el Cercle Vermell’.

Als 51 anys, Milei es presenta en públic amb els cabells despentinats, com si sortís de la dutxa. «M’he posat en política no per guiar un ramat de bens, sinó per despertar lleons», repeteix en els seus mítings. Afirma que la universitat pública és un centre d’adoctrinament de l’esquerra. Menysprea la gestió pública i promet «dinamitar» el Banc Central perquè regni la llei de la selva individual.

«El pastor Milei indica als seus bens que el capitalisme és l’únic camí de salvació», va assenyalar l’assagista Beatriz Sarlo.  Intenta instal·lar-se al centre de l’escena com el messies de l’antipolítica. El seu missatge, ha detectat Sarlo, ha començat a calar en «ciutadans comuns, pobres, amb baixos salaris, sense perspectives de progrés», un univers de postergats que «se senten estafats o defraudats» i s’alimenten de la bilis que circula a les xarxes socials. A la seva manera, replica a l’Argentina una cosa que no és desconeguda en altres latituds. No en va, el clan Bolsonaro ha clavat els seus ulls en ell des del Brasil.

Sense suport femení

«Milei no té el suport del vot femení en cap estrat social», assegura una jove dirigent social, Mayra Arena.  Pel ministre de Seguretat, Aníbal Fernández, seria «inconcebible» que una persona «que treballa cada dia» se senti atret pels seus esgarips. I si passa això, va lamentar, una part de la societat atempta contra si mateixa.

Notícies relacionades

L’ascens de Milei representa un desafiament per al macrisme. Tant l’expresident com altres dels aspirants de la coalició amb aspiracions a governar a partir del desembre del 2013 s’han vist obligats a fer seves algunes de les seves propostes. Els ‘falcons’ d’aquesta coalició proposen fins i tot una aliança electoral amb l’economista. Gairebé ningú d’aquest espai polític vol presentar-se com a ‘moderat’ a l’excantant. Ni tan sols quan proposa que el país renunciï a la seva moneda i adopti el dòlar per frenar la inflació, que aquest any amenaça de ser de més del 70%.

 «Esquerrans de merda», acostuma etzibar. Dissabte va presentar a la Fira Internacional del Llibre de la ciutat de Buenos Aires la seva autobiografia, El camino del libertario. El va acompanyar Viviana Canosa, una presentadora televisiva que faria posar vermells els seus col·legues de la Fox. Els seus fervorosos seguidors el van entronitzar en un dels centres de la cultura lletrada del país de Jorge Luis Borges. Ja li diuen «president».

Temes:

Argentina