Primàries al país sud-americà

Javier Milei: l’ex-‘heavy metal’ que lidera el fenomen de la ultradreta a l’Argentina

• Economista i exporter de futbol, Milei és la figura més visible i estrident d’un fenomen polític inèdit

• «Esquerrans de merda», sol cridar en un estil que barreja Vox, Trump i els Bolsonaro

Javier Milei

Javier Milei / SOPA Images via ZUMA Wire (Â SOPA Images via ZUMA Wire)

3
Es llegeix en minuts
Abel Gilbert
Abel Gilbert

Corresponsal a Buenos Aires

ver +

«Esquerrans de merda, esteu perdent la batalla». La ultradreta argentina ha trobat el seu messies: Javier Milei, un exporter de futbol i excantant d’una banda deheavy metal que, gràcies a les pantalles televisives, es va convertir en un exitós predicador del neoliberalisme extrem. Al compàs vociferant d’aquest economista, un sector polític minoritari fins fa poc, es pot convertir aquest diumenge en un inèdit fenomen electoral.

Els sondejos previs a les eleccions primàries obertes, simultànies i obligatòries (PAS) que funcionen com un termòmetre gairebé exacte del que passarà en els comicis legislatius del 14 de novembre, atorguen als llibertaris fins a 12 punts a la capital. Milei és l’artífex d’aquest creixement: els seus crits de guerra contra la «casta política» han calat en un sector juvenil que ha perdut tota esperança. Tots en aquest país són sospitosos de ser esquerrans encoberts als ulls de Milei, fins i tot Horacio Rodríguez Larreta, l’alcalde de la capital i un dels líders de la dreta moderada. «¿Saps què? A un liberal no li pots enllustrar ni les sabates, ‘sorete’. Et puc aixafar fins i tot en cadira de rodes», li va etzibar. «L’Argentina necessita el contrari, que consensuem, que treballem junts», li va respondre l’alcalde.

Als 50 anys i després de participar de diverses discussions escandaloses als mitjans, Milei va decidir que era el moment de provar sort en la política. El seu creixement a les enquestes no va ha fet més que potenciar l’agressivitat retòrica. L’estridència no va tardar a cridar l’atenció dels Bolsonaro al Brasil. «No només ens encanta deixar els esquerrans bojos, sinó que ens uneix la llibertat. M’encantaria visitar-lo a l’Argentina», li va escriure el diputat Eduardo Bolsonaro. Milei li va agrair les paraules, va elogiar el seu pare i el va convidar a formar una entesa regional per frenar l’esquerra i els «tebis coloms» que són «funcionals» al seu avenç.

Guerra contra l’Estat

Milei va jugar a Chacarita Juniors, un equip que va arribar a ser campió de les divisions majors quan ell era petit i, segons va confessar, era objecte de violència psicològica per part del seu pare. La seva melena arrissada el mostra com si acabés de sortir de la dutxa. Alguns creuen que utilitzaperruquí, però ell assegura que els seus cabells són els d’un llibertari que mai es pentina. Més enllà de les seves excentricitats, té un programa clar: l’Estat és «un enemic» i cal derrotar-lo. «Estic en contra de tots els impostos», abunda. Però, abans que res, es posa l’armadura lluitar contra un comunisme imaginari a tota trinxera que se li presenti. «No podem continuar abraçant els valors morals del socialisme, que són l’enveja i el ressentiment», afegeix.

Antiavortista i defensor de l’ús de les armes, una barreja de Vox i Donald Trump, a Milei li hauria agradat que la seva estrella coincidís amb la de l’anterior president dels Estats Units, que, va dir «anava per bon camí». La seva entrada al Congrés es dona com a segura i molt possiblement també la de Victoria Villaruel, la segona candidata d’Avanza Libertad. Ella presideix el Centre d’Estudis Legals sobre el Terrorisme i les seves Víctimes (CELTiV) que, entre altres coses, minimitza la dimensió de les violacions als drets humans durant l’última dictadura militar (1976-83).

Fenomen més ampli

La figura de Milei és part d’una constel·lació major. Només al populós districte de Buenos Aires es presenten 12 llistes de candidats de diferents formacions ultradretanes. Aquesta varietat d’oferta no té precedents. Entre els aspirants a arribar al Parlament hi ha l’economista José Luis Espert, el neonazi Alejandro Biondini i l’exvedet Cinthia Fernández, que va decidir fer campanya amb només un portalligues davant la seu parlamentària. D’acord amb la consultora Zuban-Córdoba, un 13,3% de les persones entrevistades es considera de «dretes», gairebé un 10% de centre dreta i poc més de 2% d’extrema dreta. Mai abans a l’Argentina un conservador, fins i tot en la seva expressió més radical, es reconeixia com a tal: solia presentar-se en societat com a liberal i fins i tot de centre. Aquesta vergonya s’ha acabat superant.

Notícies relacionades

Hi ha, a més, un excombatent en la guerra de les Malvines, Juan José Gómez Centurión, i una representant de l’evangelisme, Cinthia Hotton. Molts dels competidors esperen ser beneficiaris de l’onada Milei. «No venim a arriar xais, sinó a despertar lleons», sol dir als seus actes públics. Aquests rugits ja s’han deixat de prendre a broma.

 

Temes:

Argentina