Guerra Rússia-Ucraïna
Lviv recupera el pols perdut amb la invasió russa
Les avingudes centrals de la ciutat apareixen ara plenes de passejants, músics o parades de carrer de cafè
Els ciutadans donen mostres d’haver superat el xoc inicial de l’atac i haver-se acostumat al conflicte
Segueix en directe l’última hora del conflicte
Com la nit i el dia. O com el blanc i el negre. Lviv, la ciutat més important de la Ucraïna occidental i centre urbà de referència del nacionalisme ucraïnès, ha recuperat el pols quotidià perdut a finals de febrer passat, tot just iniciar-se la invasió de Rússia. Aquella localitat fosca, militaritzada, poblada per ciutadans fugissers que s’afanaven a fer les seves compres abans del toc de queda i esperaven pacientment en llargues cues davant els caixers automàtics per retirar la quantitat diària permesa en efectiu, s’ha transformat en una població lluminosa, alegre, plena de vida i on fins i tot fa goig passejar.
Venedors de globus, pintors ocasionals de llapis i carbó, individus jugant als escacs o a les dames als bancs laterals, terrasses i cafès atapeïts, botigues de records i fins i tot orquestres de carrer formades per joves músics poblen en aquests dies l’avinguda de la Llibertat, la cèntrica rambla que uneix el monumental Teatre de l’Òpera i el Ballet amb el monument a Taràs Xevtxenko, la més celebrada figura de les lletres ucraïneses. En un dels extrems de l’artèria, tres músics interpreten despreocupadament una particular versió deShum (soroll en català) la cançó del grup Go_A que va representar el país i va quedar cinquena al festival d’Eurovisió de l’any passat, un èxit que aspiren a superar aquest any amb el tema Stephania, de la banda folk rap Orchesta Kalush, de fet el gran favorit per vèncer d’aquí a una setmana i mitja en les llistes d’apostes.
A Lviv, durant les hores centrals del dia, ningú diria que som en una ciutat en guerra, o en un país el Govern del qual afronta probablement un dels exèrcits sobre el paper més poderosos i més ben proveïts del món. Els bombardejos russos se succeeixen, de vegades amb comptagotes, de vegades amb més intensitat, però no semblen fer efecte en una població que sent que el gruix de les hostilitats es desenvolupa molt lluny. L’estricte toc de queda de l’hivern, vigent llavors des de primera hora de la nit, s’ha ajornat a les 23.00 hores.
Superar el xoc inicial
«La gent ha superat el xoc inicial després de l’atac i s’ha acostumat a la nova situació de guerra», valora Andrei Magin, de 50 anys i propietari d’un cèntric hotel boutique. Malgrat que el dia anterior un bombardeig coordinat contra plantes d’aigua i electricitat va provocar momentanis talls de llum i d’internet, admet que es veu «més gent pel carrer». Els ciutadans saben que si es respecten les regles dictades per la protecció civil, les possibilitats de ser impactat per un bombardeig equivalen a les d’un accident de trànsit», apunta.
Taras Mussii, de 17 anys, ultima el muntatge de la bateria per la que serà, segons les seves paraules, la seva primera interpretació musical a l’aire lliure. «Vull ser músic; toquem jazz i rock», comenta. Accepta que la situació «és més relaxada» que al febrer, un fet que atribueix a la relativa estabilització del front bèl·lic, en contraposició amb el caos i la incertesa de les primeres hores de l’atac. «La gent sap el que pot passar, i sobretot que els russos no arribaran fins aquí», enumera. Ha après, a més, a gestionar amb intel·ligència les alertes aèries. «Quan el so de la sirena és llarg, sé que serà un atac important, i m’amago al refugi; quan el so de la sirena és curt, no solc interrompre el que estic fent en aquell moment», explica.
Per a Oleksei Kuse, de 25 anys i al capdavant d’una parada de cafè, no existeix comparació possible entre llavors i ara. Durant l’hivern, treballava només «vuit hores» al dia, una jornada laboral que des de l’inici de la primavera s’ha incrementat gairebé un terç. «Ara venem durant 13 hores i hi ha molta més gent al carrer», constata. Sobre el futur, això sí, ningú vol fer càbales. «És possible que recuperem el territori que hem perdut», aventura el músic Mussi, sense mostrar una gran convicció. Sobre el futur, ningú s’atreveix a fer pronòstics. «Crec que el nostre Exèrcit recuperarà el territori perdut», assegura el músic Mussi, sense mostrar gran convicció.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Desconeixement Cita ITV: compte al testimoni MIL del cotxe si es va matricular a partir del 2008
- Infal·lible El truc casolà per netejar les portes de fusta que ja està de moda
- Els interessos no ho són tot Aquesta és l’edat límit per demanar una hipoteca a Espanya: ¿Ho sabies?
- Alimentació Si veus això a les nous, llença-les immediatament