Evacuats de l’acereria de Mariúpol: «Havíem dit adeu a la vida»

«Hauríem desitjat que molta més gent hagués pogut unir-se al comboi i sortir de l’infern», ha assegurat Pascal Hundt, del Comitè Internacional de la Creu Roja (CIRC). I és que tan sols tres dels 14 autobusos que van sortir de Mariúpol amb un centenar de persones a bord, la majoria pensionistes i menors d’edat, han aconseguit arribar al seu destí. D’acord amb l’alcalde d’aquesta ciutat portuària, Vadim Boitxenko, es desconeix el parador de la resta dels vehicles. «Quan vam anunciar, la part russa va accedir a l’evacuació (de Mariúpol) i vam acordar que ens donarien 90 autobusos», ha puntualitzat el mandatari.

Des de l’inici del conflicte, Rússia ha posat innombrables traves a la materialització dels corredors humanitaris, particularment a les regions que recentment han passat al seu control, totes habitades per ucraïnesos de parla russa. Les autoritats ucraïneses han denunciat el trasllat forçós a Rússia de desenes de milers de persones, una mesura que recorda a les deportacions d’ètnies o poblacions senceres durant l’era del dictador Stalin. Des de fa setmanes, l’evacuació dels civils a Azovstal constituïa un assumpte candent, que només ha pogut desbloquejar-se gràcies als bons oficis del secretari general de l’ONU, el portuguès Anton Guterres, el qual va visitar la setmana passada tots dos països.

Però ni tan sols l’acordat sobre el paper amb el màxim responsable de l’organització internacional ha pogut posar-se finalment en pràctica en la seva totalitat. I per això, conscient que seran necessàries noves gestions perquè sigui possible l’evacuació completa de la població assetjada, el president francès, Emmanuel Macron, ha elevat la qüestió durant una conversa telefònica que ha mantingut amb el màxim mandatari rus aquest dimarts.

«Adeu a la vida»

«Havíem dit adeu a la vida; pensàvem que ningú sabia que érem allà», ha assegurat a l’agència Reuters Valetina Sitnikova, que es va mantenir al lloc amb el seu fill i la seva neta de 10 anys durant dos mesos, és a dir, des de gairebé l’inici de les hostilitats. «La meva neta no deixava de repetir-me: ‘tinc por, tinc por’, i jo li deia ‘tot està bé, volarem fora d’aquí demà’, ha relatat, entre sanglots. El búnquer en el qual es refugiava es va arribar a enfonsar a causa dels bombardejos russos, i tres dies enrere, els soldats ucraïnesos les van rescatar de la runa.

Notícies relacionades

L’alcaldia de Mariúpol assegura que l’evacuació de l’acereria Azovstal continua malgrat les dificultats

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

«No puc creure que ho hàgim aconseguit; només volem descansar», ha assegurat Alina Kozutskaia, que ha passat durant setmanes refugiada en un soterrani amb els seus estris empaquetats esperant una oportunitat per poder fugir. Molts dels evacuats havien deixat familiars enrere. «Pensem que després de la sortida dels civils, els homes es quedaran enrere; no tenen menjar, aigua o municions; han sigut oblidats per tots», ha informat Ksenia Txebiseva, de 29 anys, el marit de la qual, integrant del regiment d’Azov, es troba a l’interior de la factoria gegant.

I certament, aquest sembla ser el desenvolupament actual dels esdeveniments. En un missatge de vídeo difós a Telegram, Sviatoslav Palamar, del batalló d’Azov, ha revelat que durant la nit l’acereria va ser bombardejada amb artilleria naval i bombes pesants llançades des d’avions militars. «En aquest moment, un poderós assalt contra Azovstal està tenint lloc», ha anunciat. Azovstal és un complex gegant metal·lúrgic el fantasmagòric perfil del qual és ben visible des de diversos punts de la ciutat de Mariúpol. Privatitzada el 1996, el seu principal accionista és Metinvest, un conglomerat industrial en mans de l’oligarca Rimat Akhmétov, l’home més ric d’Ucraïna, amb una fortuna valorada en 4.000 milions de dòlars.