Zelenski anuncia que ja ha començat la gran ofensiva russa per prendre el Donbass

L’Exèrcit rus va intensificar ahir els seus atacs a Ucraïna amb el bombardeig de Lviv, la capital cultural del país, situada molt a prop de la frontera amb Polònia, i alhora va iniciar, segons va anunciar a la tarda el president Volodímir Zelenski, la seva gran ofensiva per aconseguir la totalitat del Donbass, l’estratègica regió oriental. «Una gran part de tot l’Exèrcit rus ara està concentrat en aquesta ofensiva», va dir Zelenski en un discurs en vídeo. «Ha començat la batalla. No importa quants soldats russos es portin fins aquí. Lluitarem i ens defensarem», va assegurar.

Des que va començar la guerra a Ucraïna, la ciutat occidental de Lviv, bressol del nacionalisme ucraïnès, ha servit com a centre logístic per proveir la resta del país i com a refugi mitjanament segur per a centenars de milers de desplaçats, que s’han establert temporalment en els seus límits o l’han utilitzat com a lloc de trànsit abans d’abandonar Ucraïna en direcció a la frontera polonesa, situada a tan sols 70 quilòmetres de distància. Els atacs russos l’havien deixat en gran mesura indemne, un patró que es va trencar ahir, quan almenys quatre míssils van caure a la ciutat a primera hora del matí. Set persones van morir en el bombardeig i una dotzena més van resultar ferides, segons les autoritats. «Ja no queden llocs segurs a Ucraïna», va afirmar l’alcalde de la ciutat.

Aquesta és la principal lectura de l’atac, que ha deixat els primers morts a Lviv des de l’inici de la invasió russa. Prèviament, la maquinària de guerra havia atacat un dipòsit de gasolina i un magatzem de reparació de tancs sense que es produïssin víctimes. I, abans, una base militar a diversos quilòmetres de la ciutat, on hi va haver 35 morts. Aquesta vegada els míssils del Kremlin van arribar a tres instal·lacions militars (incloent-hi magatzems suposadament buits), així com un taller mecànic on es trobaven les víctimes, segons les autoritats locals. «Els russos continuen atacant de manera bàrbara les ciutats ucraïneses des del cel, mentre declaren cínicament davant el món sencer el seu dret a matar ucraïnesos», va dir l’assessor del president ucraïnès, Mikhaïlo Podoliak.

Les conclusions preliminars de Kíiv apunten que els míssils van ser llançats des de caces de guerra al mar Caspi, situat a més de 2.000 quilòmetres de Lviv. «¿On és la lògica aquí? ¿De veritat són tan imbècils?», va escriure a Twitter l’opositor rus Ivan Zhdanov, després de concloure que el cost del míssil Kalibr que va destruir el taller de recanvis pneumàtics s’acosta als sis milions d’euros.

Centenars de bombardejos

Aquesta mateixa pluja de foc es va repetir en nombroses regions ucraïneses. No en va, segons el Ministeri de Defensa rus, la seva aviació va llançar més d’un centenar d’atacs aeris durant la matinada, així com 315 salves d’artilleria, que haurien destruït 16 objectius militars a les regions de Dnipró, Donetsk, Zaporíjia o Khàrkiv. A la capital d’aquesta última, la segona ciutat del país, hi va haver almenys dos morts, els dos civils, després que un projectil caigués «a prop de diversos edificis residencials», segons les autoritats locals.

Tot indica que la intensitat dels bombardejos s’ha agreujat des que les tropes russes es van retirar del nord d’Ucraïna, incapaces de prendre ni una de les grans ciutats, per consolidar les posicions al sud i vèncer la resistència que continuen trobant a l’orient industrial del país. L’avanç de les seves tropes pels dos eixos s’està combinant amb atacs aeris a tot el país, des de Kíiv a Lviv, uns atacs que s’haurien incrementat el 50% en els últims dies, segons el Ministeri de Defensa ucraïnès.

El Donbass, miner i industrial, amb més població ètnicament russa que altres zones del país, és ara la prioritat de l’Exèrcit rus i els seus aliats a la regió secessionista, embrancada en una llarga guerra de desgast des del 2014. El Ministeri de Defensa ucraïnès continua disputant que els seguidors russos hagin aconseguit el control complet de Mariúpol. Afirma que els militars continuen resistint a la planta d’Azovstal, una de les metal·lúrgiques més grans d’Europa, amb una extensió d’11 quilòmetres quadrats. 

Bosses de resistència a Mariúpol

Notícies relacionades

L’economia europea s’alenteix

El Regne Unit limitarà les ajudes socials per forçar la reincorporació

Experts consultats per la BBC asseguren que a la ciutat, brutalment castigada per l’ofensiva del Kremlin, hi podrien quedar entre 600 i 800 militars ucraïnesos, la majoria del controvertit Batalló Azov. «La planta té búnquers nuclears i túnels. Es va construir per sobreviure a un conflicte nuclear, de manera que està ben preparada per ser defensada», ha explicat Justin Crump, un expert militar de la consultora Sybilline. «Han tingut més de 50 dies per fortificar-la i construir-hi passadissos de sortida. Sospito que llevat que els russos l’arrasin, hi podran aguantar molt de temps». 

Malgrat que la guerra continua sense amainar, milers d’ucraïnesos continuen tornant al seu país després d’haver posat terra pel mig des de l’inici de la invasió. Han tornat ja més d’un milió de persones, segons les autoritats duaneres. El 16 d’abril el nombre d’ucraïnesos que van entrar al país va superar per primera vegada els que van marxar en un mateix dia.