¿Le Pen pot guanyar Macron en la segona volta de França?

El 2017, Macron va guanyar Le Pen amb el 66,10% dels vots davant el 33,90%. Ni de lluny el president francès somia ara amb aquest resultat, quan la por de la ultradreta va mobilitzar massivament l’electorat a favor del president. Ara, Le Pen, que ha suavitzat la seva imatge i el seu discurs, tot i que el fons continua sent el mateix, ha deixat d’espantar molts francesos.

Les primeres enquestes realitzades després de les primera tornada electoral donen al dirigent entre el 51%-54% dels vots davant el 46%-49% que obtindria Le Pen. Són marges massa estrets tenint en compte, a més, que la candidatura de Le Pen es troba en progressió ascendent des dels últims dies davant el declivi que ha experimentat la de Macron.

Els dos candidats s’esforçaran a mobilitzar l’electorat que s’ha dispersat en la primera volta entre la resta d’aspirants i entre els francesos que no han acudit a les urnes. L’abstenció, diumenge passat, va superar el 25%.

Calculadora en mà, Le Pen té una reserva de vots inferior a la de Macron. Al seu 23% de suports obtingut, hi ha de sumar el 7% de l’altre candidat ultra, Eric Zemmour, i el 2% del sobiranista Nicolas Dupont-Aignant, fet que la situa en el 32% dels sufragis ja segurs.

Al seu costat, tres candidats de l’esquerra, l’ecologista Yannick Jadot (menys del 5% dels vots), la socialista Anne Hidalgo (menys del 2%) i el comunista Fabien Roussel (2%) ja han demanat el vot per a Macron. També la conservadora Valérie Pecresse (4,8%) ha anunciat la seva intenció de votar «en consciència» pel president. L’anomenat front republicà dona a l’actual president al voltant del 41% dels sufragis.

El líder de l’esquerra insubmisa, Jean-Luc Mélenchon, amb el 22% dels vots aconseguits diumenge, s’erigirà en l’àrbitre de la segona volta electoral, i són els seus votants els que finalment poden decantar la balança. Mélenchon ha demanat no donar «ni un sol vot» a Le Pen, però tampoc ha demanat recolzar Macron.

I és que a molts dels seus votants se’ls entravessa el suport a un candidat que perceben com a elitista i que amb les seves reformes econòmiques liberals s’ha penjat l’etiqueta de «president dels rics». Al seu torn, molts dels electors insubmisos comparteixen amb els de Le Pen el seu antieuropeisme i antiatlantisme. Orfes de candidat, bona part dels seus votants optaran per l’abstenció, seguint el patró de les dues últimes convocatòries presidencials en què es va presentar Mélénchon.

Les dues setmanes que queden de campanya electoral seran intenses, sobretot per a Macron, que centrat fins ara en la guerra d’Ucraïna, gairebé no ha baixat a l’arena política electoral. Una guerra que possiblement continuï molt present aquestes dues pròximes setmanes, amb un president que mirarà d’explotar els vincles entre el president rus, Vladímir Putin, i Marine Le Pen. La candidata ultra, per la seva banda, seguirà amb l’estratègia que tants bons rèdits li ha donat fins ara, mirant de capitalitzar el descontentament amb un president amb un mandat que ha estat marcat per l’agitació social.

A diferència de fa cinc anys, Marine Le Pen no és la bèstia negra que espanta els francesos, sinó una candidata amable i pròxima que es preocupa dels seus problemes. Tampoc Macron és el jove i enèrgic aspirant que aportava renovació i frescor a la política francesa, sinó un president que ja acusa el desgast de la gestió i percebut com a arrogant i distant. El 20 de maig, tots dos s’enfrontaran cara a cara en un debat televisat que promet ser d’alta tensió.