Eleccions a França
«El programa de Le Pen suposaria l’abolició dels principis constitucionals de la V República»
Entrevista amb la semiòloga Cécile Alduy, experta en els discursos de la ultradreta francesa
Cécile Alduy (Boulogne-Billancourt, 1974) és una prestigiosa analista dels discursos de la ultradreta francesa. Aquesta professora de literatura i civilització nord-americana a la universitat californiana de Stanford va publicar al febrer La Langue de Zemmour, un celebrat assaig a França sobre la retòrica del polemista xenòfoba i ultranacionalista que ha fet córrer rius de tinta al llarg de la campanya de les presidencials d’aquest diumenge (primera volta). El 2015 també havia analitzat la comunicació de Marine Le Pen i la seva estratègia de dédiabolisation (desdemonització) en Marine Le Pen prise aux mots.
El líder de Reconquesta (Zemmour) i la del Reagrupament Nacional (Le Pen) representen dues cares diferents de la mateixa moneda ultra en aquestes eleccions. Mentre que Zemmour va acaparar l’atenció mediàtica durant mesos gràcies a la seva brutalitat discursiva, Le Pen va passar desapercebuda i ara és percebuda com a moderada per una part creixent de l’electorat. Segons els sondejos, que s’han d’agafar amb pinces, Le Pen quedarà segona diumenge (24-20%) i té opcions d’imposar-se a Emmanuel Macron en una hipotètica segona volta contra el president. En canvi, a Zemmour el deixen relegat en la quarta posició (10-8%)
¿Per què la líder de la RN ha deixat de fer por a molts francesos? ¿Com hi ha contribuït el polemista? Són alguns dels principals interrogants que planegen sobre aquestes presidencials. No hi ha millor experta per resoldre’ls que Alduy, filla de l’exalcalde de Perpinyà, Jean-Paul Alduy.
¿Com transmet, la violència discursiva de Zemmour, un clima d’ansietat i violència en la societat francesa?
El seu llenguatge està saturat pel vocabulari de la «guerra». ¡És la tercera paraula que utilitza més habitualment! També parla constantment del conflicte, el combat, de la mort, la supervivència i la dominació. Aquest vocabulari reflecteix una visió del món en què totes les relacions estan basades en una única alternativa: dominar o ser dominat, conquerir o ser conquerit. Tot això crea un univers d’ansietat en què s’instal·la la idea que hi ha una «guerra civil» a França.
També es tracta d’una retòrica que banalitza el racisme. ¿Com ho fa?
Bàsicament es dedica a repetir que les races existeixen i imposa una visió racialitzada de la societat i els individus. Qualsevol persona és vista únicament pel seu color de pell i els seus orígens. Per Zemmour, la pel·lícula ‘Intocable’ és un reflex del «gran reemplaçament» –la teoria conspiradora que els francesos blancs seran substituïts pels d’origen estranger–. En definitiva, imposa aquest marc racista en la seva descripció de la realitat i imposa les categories racials en lloc dels individus.
Una ideologia completament oposada als ideals de l’humanisme i el republicanisme...
Sí, sens dubte. La gran aportació de la il·lustració i de la idea de República va ser establir la dignitat i la llibertat de cada individu de pensar per si mateix en lloc de tancar-los en un determinisme essencialista. En aquest sentit, Zemmour és un antirepublicà.
Un dels elements més habituals en la retòrica de Zemmour és la retòrica de la inversió. ¿En què consisteix?
Aquesta retòrica dels miralls consisteix a invertir completament l’ordre actual de les coses i així reapropiar-se de la condició de víctima. Per exemple, Zemmour s’oposa a qualsevol «penediment» sobre la colonització, però alhora assegura que França està sent «colonitzada» per les persones oriündes d’aquestes colònies, que ara s’han convertit en invasors. També considera que els homes són dominats per un presumpte ordre femení. D’aquesta manera, desqualifica qualsevol avenç en matèria d’igualtat per part de les dones o les minories.
Tot i que sembla que té molt poques opcions per classificar-se per a la segona volta, el polemista ultra podria superar el 10% dels vots. ¿Com explica aquest recolzament electoral tan considerable a algú que va crear el seu partit a finals de novembre de l’any passat?
El seu discurs es correspon a una part de l’opinió pública que fins ara era present en el Reagrupament Nacional (RN) de Marine Le Pen, malgrat els intents de la líder de normalitzar la seva formació. Quan Jean-Marie Le Pen va delegar el partit a la seva filla, els votants més radicals es van quedar sense una oferta política que canalitzés la seva visió del món, la que tenia el Front Nacional (FN) «d’antany». Zemmour ha aportat ara aquesta oferta política, que es correspon a una demanda present en la societat francesa des de la dècada de 1990.
En el cas de Marine Le Pen, ¿com ha evolucionat el seu discurs entre les anteriors presidencials i ara?
Ha continuat amb el seu treball de normalització de la seva imatge. Després d’haver desestabilitzat els seus rivals adoptant un discurs republicà i laic, als antípodes del seu pare, ara s’ha permès el luxe de semblar més moderada que el conservador François Fillon o que l’actual ministre de l’Interior, Gérald Darmanin (un deixeble de Nicolas Sarkozy). De fet, s’ha beneficiat de la «desdemonització» que li ha vingut des de l’exterior amb el fet que tot aquests dirigents de la dreta i el centredreta adoptessin, i per tant banalitzessin, el marc ideològic de la RN sobre l’islam i la immigració. A més, ha intentat adoptar una imatge més humana i pròxima a la gent parlant dels seus sentiments quan la seva neboda Marion Maréchal va anunciar que recolzaria Zemmour o fent confessions íntimes en els seus mítings.
¿Le Pen s’ha tornat mainstream? ¿Parla com la resta dels polítics?
Exactament. La seva estratègia mediàtica i de comunicació política ha consistit a modelar-se a partir del mainstream, el que és políticament correcte. Utilitza un vocabulari uniforme, sense asprors, sovint avorrit. En el seu discurs resulten preponderants els arguments econòmics, fins i tot sobre la immigració. Intenta donar una imatge de bona cap d’Estat.
També ha moderat el seu programa, per exemple, renunciant a la sortida de França de la zona euro.
Sí, exacte. Des de 2017 ha fet un gran treball per treure del seu programa alguns dels aspectes més controvertits, com la sortida de França de la moneda única o la prohibició de la binacionalitat. Però alhora s’ha assegurat de poder resoldre aquestes qüestions quan pugi al poder.
Però la clau d’aquesta normalització de Le Pen ha sigut la irrupció de Zemmour. ¿És cert?
Sí, la seva imatge sobretot s’ha normalitzat gràcies a l’aparició del polemista. La seva violència i brutalitat verbal van fer que el discurs de Le Pen semblés molt més tranquil, racial i pragmàtic. En canvi, el de Zemmour resultava obsessiu, teòric i no té en compte la vida cuotidiana dels votants.
Notícies relacionadesMalgrat aquesta imatge més moderada, Le Pen manté el mateix programa electoral del FN de tota la vida, clarament ancorat en l’ultranacionalisme i la xenofòbia.
L’aplicació del seu programa suposaria l’abolició dels principis constitucionals de la V República, ja que crearia categories de persones de segona classe privades de molts drets, com l’accés a una vivenda digna (inscrit en la legislació), la sanitat o el treball (inscrit en la Carta Magna). Tot això crearia una societat en què l’origen defineix els individus. Una religió (la musulmana) es veuria reprimida o controlada al ser tractada com una ideologia en lloc d’una creença. Així s’instal·laria un clima general d’estigmatització dels estrangers. Tots aquests elements ja van ser aplicats a França en el passat, durant els moments més ombrívols de la seva història.
