França vota en temps de guerra i de suspens electoral

La guerra a Ucraïna ha marcat la campanya de les presidencials franceses de la primera volta de diumenge (la segona volta se celebrarà el 24 d’abril). Enmig d’un dels pitjors conflictes bèl·lics a Europa des de la Segona Guerra Mundial, França ha viscut un dels períodes electorals més estranys que es recorden en les últimes dècades. La invasió russa podria haver desembocat en fecunds debats sobre el rol de França en el món, el paper de l’energia i l’armament nuclear o les mesures per contrarestar la inflació i la crisi energètica. Però moltes d’aquestes qüestions crucials van ser debatudes de manera superficial. El principal interès ha recaigut en el suspens electoral, accentuat per la muntanya russa dels sondejos.

«Hi ha un suspens molt superior al que semblava fa un parell de setmanes», assegura a EL PERIÓDICO el politòleg Jean Petaux. Segons els últims estudis d’opinió, que s’han d’agafar amb pinces perquè solen fallar, el president Emmanuel Macron quedaria primer amb el 27-25% dels vots, però seguit de prop per Marine Le Pen (25-20%), i el tercer seria Jean-Luc Mélenchon (18-16%). 

Tant la candidata ultradretana com el de l’esquerrana França Insubmisa van experimentar en les dues últimes setmanes una pujada fulgurant en els sondejos. ¿Al final l’aspirant del Reagrupament Nacional superarà el dirigent centrista? És possible. Però tampoc es pot descartar que els sondejos hagin inflat en excés Le Pen, com ha passat en diverses ocasions en els últims cinc anys, i es produeixi un sorpasso inesperat per part de Mélenchon (ecosocialista).

Després d’una campanya tan estranya –no hi ha hagut cap debat televisiu abans de la primera volta–, s’ha de desconfiar dels pronòstics categòrics. Després de mesos d’apatia marcats per la covid-19 i la guerra, els francesos semblen interessar-se en l’últim moment pels comicis. Els sondejos més recents preveuen una abstenció elevada –pròxima al rècord de baixa participació del 71% de 2002–, però inferior al que s’anticipava la setmana passada. El suspens també predomina en aquest sentit. 

Campanya minvant de Macron

Campanya minvant de MacronDe fet, sembla que hagin passat segles des d’aquelles primeres setmanes de març en què Macron superava el 30%. L’ofensiva russa contra Ucraïna va desembocar en un efecte d’«unitat nacional» en benefici del dirigent centrista. Llavors es dedicava fer campanya presumint a Twitter d’un look al més pur estil Volodímir Zelenski, com si França també estigués guerra, i comunicant amb regularitat sobre la seva interlocució telefònica paral·lela amb el president ucraïnès i homòleg rus, Vladímir Putin. Aquestes gestions diplomàtiques no només no han aportar, de moment, cap resultat, sinó que l’«efecte bandera» a favor del president francès sembla que s’ha esvaït. I això explica, en part, la seva caiguda en els sondejos. 

Un altre punt d’inflexió en la campanya minvant de Macron va ser la presentació del seu programa electoral el 17 de març. Amb l’anunci de mesures ancorades a la dreta, com establir una edat mínima de jubilació en 65 anys, condicionar la concessió d’una renda mínima al fet d’estudiar o treballar durant 15 o 20 hores o desestimar una pujada generalitzada del salari dels professors, va fer una picada d’ullet evident als votants d’Els Republicans (socis del PP a França), la candidata del qual, Valérie Pécresse, ha quedat relegada al 10-8%. Però va generar malestar en l’electorat d’esquerres, necessari per guanyar Le Pen en el cas d’una hipotètica repetició del mateix enfrontament de 2017.

La dirigent de la RN «té un programa social mentider perquè no el finança,» va criticar divendres Macron en una entrevista a Le Parisien. Després d’haver-se negat a participar en cap debat televisiu abans de la primera volta –cap president sortint ho havia fet abans, tot i que aquesta decisió ha generat més suspicàcia en l’era de les xarxes socials i de l’espectacle televisiu–, el candidat centrista ha multiplicar en els últims dies les seves intervencions mediàtiques davant l’avenç de la seva rival ultra. 

La seva campanya també s’ha vist afectada pel cas McKinsey sobre la despesa excessiva de l’Executiu, segons un informe del Senat, destinat a les consultories, sumat al fet que McKinsey no havia pagat impostos a França des de 2010. La fiscalia nacional financera va anunciar dimecres l’obertura d’una investigació per «blanqueig agreujat per frau fiscal» contra aquesta multinacional nord-americana, que té alguns directius que mantenen vincles estrets amb Macron.

També suposa una mala notícia per al dirigent centrista la decisió que va prendre la setmana passada la família del professor assassinat Samuel Paty de denunciar els ministeris de l’Interior i d’Educació. Els acusa de no haver-lo recolzat davant les amenaces prèvies a la seva decapitació.

«La irrupció de Zemmour ha ajudat Le Pen»

«La irrupció de Zemmour ha ajudat Le Pen»Tots aquests obstacles als quals s’ha enfrontat el president han contribuït que la candidata de la RN li retalli perillosament la distància. Fins al punt que alguns sondejos d’una hipotètica segona volta entre tots dos pronostiquen una victòria del dirigent centrista amb només el 51%. Quan Macron va despertar, Le Pen era allà.

L’aspirant ultra ha impulsat la seva cursa electoral a partir del principi cervantí de fer de les dificultats una virtut. Al capdavant d’un partit amb una situació financera molt delicada –investigat i també condemnat per nombrosos casos de corrupció– i amb una base militant poc mobilitzada, Le Pen ha efectuat una campanya discreta mediàticament. Bàsicament s’ha dedicat a visitar mercats de localitats petites i mitjanes o explotacions agrícoles. 

La guerra a Ucraïna podria haver-la enfonsat a causa de la seva afinitat amb Putin i al fet d’haver rebut dos préstecs de bancs russos. No obstant, el conflicte bèl·lic ha acabat sent pràcticament un avantatge per a ella a l’haver accentuat la inflació i la crisi dels preus de l’energia. La RN ha centrat la seva campanya entorn del problema del poder adquisitiu, principal preocupació dels francesos.

«La irrupció del polemista Éric Zemmour l’ha ajudat molt a millorar la seva imatge» i a deixar de fer por, apunta la politòloga Christèle Lagier, experta en l’electorat de la ultradreta. No obstant, segons aquesta professora a la Universitat d’Avignon, la banalització de la seva imatge «l’ha convertit en una política com la resta i això pot suscitar desconfiança en una part dels seus votants més antisistema». «No descarto que acabi obtenint un resultat semblant al de 2017 (21%) o fins i tot inferior», afirma.

L’esquerra es bolca en Mélenchon

Jean-Luc Mélenchon confia que el llindar per classificar-se per a la segona volta no sigui tan alt com apunten els últims sondejos. El líder de França Insubmisa (socis de Podem a França) s’ha convertit en el tercer home d’aquestes presidencials després d’haver protagonitzat una remuntada semblant a la de 2017, quan va quedar quart amb més del 19% dels sufragis. Els últims sondejos li pronostiquen un 18%. Tot i que a principis de març estava en el 10%, ha anat escalant gràcies sobretot a un efecte de vot útil de l’esquerra. L’excandidata socialista Ségolène Royal o Christiane Taubira, exministra de Justícia de François Hollande, ja han demanat el vot per al veterà dirigent ecosocialista. 

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Amnistia Internacional recrimina a Espanya la seva política migratòria

Una de les esperances dels «insubmissos» és que l’electorat que sembla més indecís és el de la resta de formacions progressistes, des de l’esquerra anticapitalista fins als socialistes, passant pels verds. «¡Podem dur a terme la bifurcació política més gran que ens puguem imaginar!», va clamar Mélenchon dimarts en el seu últim míting a Lilla, retransmès en 11 ciutats a través d’hologrames.

«Em sembla bastant improbable que Mélenchon aconsegueixi classificar-se per a la segona volta, ja que la seva corba ascendent és semblant a la de Le Pen», afirma el politòleg Jean Petaux. Si aconseguís classificar-se, «seria més aviat en una segona volta entre l’Mélenchon i Le Pen, mentre que Macron quedaria tercer», apunta aquest politòleg, un escenari poc probable. Però, si fos així, provocaria un terratrèmol.