Borodianka, ¿una altra Butxa?

Borodianka, una petita localitat al nord-oest de Kíiv, ha quedat devastada després del pas de les tropes russes, que van bombardejar i van disparar sense pietat, expliquen els veïns, arrasant amb tot i matant indiscriminadament. Però, a diferència del que va passar a Butxa, on s’han recuperat més de 300 cadàvers, ningú sap on són els cossos.

«Sí, hem vist molts cossos. Han matat molta gent. Ara no hi són, suposo que se’ls han emportat», explica l’Anatoli, un ucraïnès de 47 anys, que contempla la destrucció des del banc d’un parc, entre la poca cosa que queda dempeus. L’Anatoli va ser testimoni de com un tanc rus matava sis amics seus per fer als soldats el signe de la victòria; de com van colpejar la seva dona al cap amb un kalàixnikov –ha perdut l’audició d’una oïda a causa d’això–, i de com disparaven a veïns després de fer-los sortir de casa enganyats pensant que els donarien menjar.

«Primer van llançar atacs aeris, després van entrar els tancs disparant munició, i després, els soldats russos van irrompre a les cases cridant», explica. El seu amic Aleksnadr, assegut al seu costat, assenteix i ho corrobora. «Sabem que esteu amagats als soterranis i refugis. Vindrem i us matarem», van amenaçar els russos, segons l’Anatoli. «Els russos són dolents», afegeix el seu amic, tot i que diuen que també hi havia txetxens i georgians amb les tropes russes.

Pitjor que a Butxa

El cost de vides a Borodianka, on només queden ruïnes després de l’ocupació russa, encara no s’ha pogut quantificar, però la fiscal general d’Ucraïna, Irina Venediktova, ja va avançar fa uns dies que «en termes de vides humanes» aquesta petita localitat de 12.000 habitants a 60 quilòmetres de la capital, és la més mal parada de la regió. «Crec que parlarem molt de Borodianka», va indicar la fiscal, que va vaticinar que les xifres podrien ser més escandaloses que les de Butxa, on s’han trobat més de 300 cossos estesos al carrer i en fosses comunes després del replegament rus, una matança que ha commocionat el món.

A Borodianka la destrucció de vivendes i infraestructures és molt pitjor que a les veïnes Butxa o Irpín: el pas dels tancs ha destrossat el paviment, ple d’esvorancs; cap casa n’ha sortit indemne i desenes de blocs d’apartaments de més de deu plantes al carrer Lenin, construïts en temps de la Unió Soviètica, han quedat reduïts a runa.

Desenes o centenars de víctimes civils poden seguir atrapades sota aquesta runa, on els equips de rescat avui començaven a buscar, tot i que temen que hi pugui haver mines. «Allà a sota hi ha un munt de cadàvers. Els va caure l’edifici a sobre», diu un veí.

Les autoritats van recollir alguns cossos pels carrers a l’entrar en l’«alliberada» Borodianka l’1 d’abril, però res comparat amb la reguera de cadàvers que s’ha vist a Butxa, tot i que asseguren que aquí hi ha més víctimes civils. Llavors ¿on són els cossos? La majoria dels veïns arronsen les espatlles al fer aquesta pregunta. Saben que ha desaparegut gent, alguns van ser testimonis de morts i tots van viure més d’un mes sentint trets i explosions gairebé constantment.

Un crematori

«Els russos anaven recollint els morts per no deixar-ne constància», diu un home que no vol donar el seu nom. «Tenien un crematori on els han fet desaparèixer a tots, ara només són cendra», explica, una tesi que fins ara no s’ha pogut confirmar.

La Ludmila, de 70 anys, i la Galina, de 63, han viscut més d’un mes d’ocupació russa amagades al soterrani de la casa de la primera, sense llum ni gas, racionant el poc menjar que tenien i patint per aconseguir aigua. «A la nit es posaven a la riba del riu i disparaven a tot el que veien», explica la Galina, que diu que no ha vist els morts, però els ha sentit des del seu amagatall. «Van arribar bombardejant i disparant a tot», afegeix.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

El Regne Unit rep una xifra rècord d’immigrants en un dia electoral clau

«Vam estar sempre tancades, molt espantades. Quan vam sortir del soterrani, només hi havia ruïnes i destrucció», indica la Ludmila, que porta a la cistella d’una bicicleta una col, diverses llaunes de menjar, llet en pols i pa, que els acaben d’entregar, d’ajuda humanitària.

Tancs cremats, cotxes bolcats i tirotejats, peces de roba per terra i botes militars encara acaparen els carrers i carreteres d’accés a Borodianka, però el que més crida l’atenció són les restes de míssils i de munició, empremtes d’una ofensiva russa que es va acarnissar amb aquesta modesta localitat als afores de Kíiv, sense que es conegui la dimensió dels fets.