Guerra interna al Regne Unit
Els rivals de Starmer en el laborisme preparen l’últim cop al seu lideratge
La dimissió del ministre de Sanitat i la possible arribada de l’alcalde de Manchester a la Cambra dels Comuns posen en un compromís l’actual primer ministre
Els dies del primer ministre britànic, Keir Starmer, al capdavant de Downing Street semblen estar comptats. La dimissió del ministre de Sanitat, Wes Streeting, i la possibilitat cada vegada més gran que l’alcalde de Manchester, Andy Burnham, aconsegueixi un escó a la Cambra dels Comuns estan allunyant cada vegada més les seves opcions de mantenir-se en el càrrec i tot apunta que la seva sortida és qüestió de mesos. La majoria dels diputats laboristes coincideixen que Starmer ha de fer un pas al costat, però confien que aquesta transició es desenvolupi de la manera més ordenada possible per evitar danyar encara més el partit després d’una setmana convulsa.
La dimissió dijous del diputat Josh Simons ha obert les portes del Parlament a Burnham, el candidat que genera més consens a les files laboristes per reemplaçar el primer ministre. Però abans ha d’aconseguir que el Comitè Executiu Nacional del partit (NEC) aprovi la seva candidatura a les eleccions anticipades a Makerfield, la circumscripció de Simons, previstes per a mitjans de juny. Aquest comitè ja va bloquejar els intents de l’alcalde d’accedir a un escó a la Cambra dels Comuns al gener, però tot apunta que la pressió dels seus impedirà a Starmer oposar-se aquesta cop.
Tot i així l’entrada de Burnham al Parlament no està garantida. La caiguda en picat dels laboristes i l’aclaparadora victòria del partit ultra Reform UK en les eleccions locals i regionals de dijous passat han posat sobre la taula la possibilitat que no aconsegueixi guanyar l’escó. Els seus aliats confien, no obstant, que la popularitat de Burnham en aquesta circumscripció –situada als afores de Manchester– i l’excepcionalitat d’aquestes eleccions, provocades únicament per fer fora Starmer del poder, li permetin convèncer un electorat ansiós de canvis.
Possibles aliances
En cas que aconsegueixi superar els obstacles, Burnham podria prendre possessió del seu escó a principis de juliol i iniciar el procés per reemplaçar Starmer tot seguit. Es dona per fet que no tindrà dificultats per aconseguir el recolzament d’almenys 81 diputats del seu grup, el mínim necessari per llançar la seva candidatura, però no està tan clar que sigui l’únic a fer-ho. Streeting, representant del sector més a la dreta del partit, també ha deixat clares les seves aspiracions en els últims dies i els seus aliats asseguren que compta amb prou recolzament.
No obstant, la possibilitat que Streeting arribi a algun tipus d’acord amb Burnham també és a sobre de la taula. En la seva carta de dimissió, el ja exministre de Sanitat va donar per fet que Starmer no ser al candidat laborista en les pròximes eleccions generals i va apostar per un debat obert amb "el millor grup possible de candidats". Una idea en què ha tornat a incidir aquest divendres, després de conèixer la intenció de Burnham de presentar-se a les eleccions anticipades a Makerfield. "L’Andy és la millor opció per guanyar i això hauria de prevaler sobre les diferències entre faccions o el recolzament a una sola persona", ha assegurat en un missatge publicat a les xarxes socials.
Altres candidatures
Notícies relacionadesTampoc es descarta l’aparició de candidatures alternatives. Entre les quals la d’Al Carns, exmilitar i actual secretari d’Estat de les Forces Armades. Carns, pràcticament desconegut fins ara, compta amb el recolzament d’un sector del seu partit i no ha ocultat el seu interès a postular-se, tot i que la seva escassa experiència política –va arribar a la Cambra dels Comuns fa tot just dos anys– i el recolzament majoritari a Burnham i a Streeting jugarà previsiblement en contra seu decideix fer el pas.
.La batalla per reemplaçar Starmer ja es dona per feta, però encara falta per veure fins a quin punt el primer ministre està disposat a oferir resistència. Diversos membres del seu Govern han sortit en la seva defensa en els últims dies i han insistit que no té intenció de dimitir, però el silenci aquesta setmana de ministres destacats –entre ells la titular d’Interior, Shabana Mahmood; la d’Exteriors, Yvette Cooper; i el d’Energia, Ed Miliband— ha deixat clar que no compta amb el recolzament unànime de l’Executiu. Els seus rivals confien que accepti la derrota al més aviat possible i permeti una transició ordenada sota el risc que, si no ho fa, tiri per terra les poques opcions del seu partit de revalidar la victòria en les pròximes eleccions generals.
