La guerra d’Ucraïna genera una greu crisi alimentària al Pròxim Orient i l’Àfrica

Els experts encara no s’han posat d’acord respecte a l’abast de la crisi en potència, és a dir, si tindrà un caràcter global, o si el seu impacte se sentirà únicament en aquells estats de les dues regions que des de fa molt temps es troben en situació de risc respecte a la seguretat alimentària. En qualsevol cas, tal com assegura a EL PERIÓDICO Alex Smith, analista en temes d’alimentació i agricultura en The Breakthrough Institute, centre d’investigació sobre el medi ambient situat a Oakland (Califòrnia), l’impacte que pugui tenir la contesa a les collites, exportació i comercialització del gra des de territori rús i ucraïnès «és motiu per a la preocupació i (una circumstància) a què els estats han de reaccionar».

De moment, segons puntualitza Smith, les principals disrupcions registrades s’estan produint en la fase del transport, «no tant en la de sembra o de la collita». I és que «moltes de les exportacions de gra de Rússia i Ucraïna es fan a través del mar Negre», un dels punts calents de l’actual guerra, assenyala l’expert, amb els ports ucraïnesos d’Odessa, Berdiansk i Mariúpol tancats al trànsit marítim després d’haver-se convertit en teatre d’operacions militars o en un possible futur objectiu militar per a les tropes del Kremlin.

Perspectives complicades

Les perspectives, això sí, podrien empitjorar en el cas que les hostilitats es prolonguin i no s’arribi aviat a un alto el foc, ja que podrien veure’s afectats altres fases d’aquesta activitat econòmica vital. «El blat d’hivern», la principal collita d’Ucraïna, es recull al juny, al juliol i a l’agost, i «encara existeix optimisme perquè la collita segueixi paràmetres normals, especialment si la intensitat dels combats es redueixen», indica Smith. Respecte al blat de moro, que es cultiva normalment «a la primavera», encara no està clar si podrà sembrar-se, constata l’expert.

El segon problema que s’entreveu és la possibilitat que Rússia, objecte de duríssimes sancions econòmiques per part d’Occident, acabi imposant restriccions a l’exportació per mantenir baixos els preus dels aliments de cara al seu consumidor domèstic. «Rússia té un ampli historial de recórrer a aquest tipus de mesures; ja ho va fer el 2020 a causa de la covid, i sobretot el 2010, una decisió que molts pensen que va acabar desestabilitzant políticament els països de la zona, propiciant la denominada Primavera Àrab», recorda Smith.

Notícies relacionades

Alerta per risc de tsunami després de l’erupció d’un volcà a Indonèsia

Alemanya jutja el líder més radical de l’ultra AfD per utilitzar consignes nazis

Un total de 12 països del món reben més del 50% del seu blat de Rússia i Ucraïna, mentre que en uns altres 22, la xifra arriba al 40% de les importacions. Els països més afectats per les turbulències als mercats agrícoles seran Egipte, el Líban, Líbia i el Iemen, tot i que la seva capacitat per adaptar-s’hi difereix en cada cas. Egipte, segons l’expert, té «àmplies reserves i capacitat de comprar blat a preus elevats de mercat». Líbia i el Líban, en canvi, viuen una situació molt més precària, i, fins i tot, en aquest últim estat és necessari imposar sostres en els preus. On la crisi es farà més ostensible serà sens dubte al Iemen. «No té reserves i depèn de l’ajuda internacional per subsistir», indica Smith.

Com a principal antídot per contrarestar els efectes perniciosos de la crisi, els experts recomanen als estats desenvolupats que incrementin les ajudes monetàries als programes d’ajuda, en especial al Programa Mundial d’Aliments que es nodreix de donacions voluntàries. «És fàcil i assumible per als pressupostos (d’aquests països)», conclou Smith.