L’Iran allibera dos presos britànics després del pagament d’un deute històric

El saldo d’un vell deute per valor de 475 milions d’euros, abonat ara pel Govern britànic, ha sigut el preu a pagar per a l’alliberament de dos presos amb doble nacionalitat britanicoiraniana empresonats per les autoritats de l’Iran. La mànager Nazanin Zaghari-Ratcliffe i l’empresari Anoosheh Ashoori volaven dimecres rumb a Londres via Oman, després d’anys de detenció acusats falsament d’espionatge. Tots dos s’han vist al centre d’una llarga disputa entre Londres i Teheran.

«És el començament d’una nova vida», declarava dimecres Richard Ratcliffe a l’espera de poder abraçar la seva dona, per qui ha estat lluitant incansablement durant els últims sis anys. La seva perseverança, amb cartes i peticions al Govern, campanyes als mitjans de comunicació, manifestacions i vagues de fam, ha impedit que la situació de la presa caigués en l’oblit. L’empresonament de la seva dona, obligada a separar-se de Gabriella, la filla de tots dos, encara un nadó, (ara, amb sis anys, gairebé no coneix la seva progenitora), va fer efecte en el cor dels britànics. Ahir al donar la notícia de l’alliberament, a la presentadora de la BBC, habitualment impertorbable, li tremolava la veu.

La imprudència de Johnson

Nazarin, de 42 anys, havia viatjat el 2016 amb la filla a veure els seus pares a Teheran. Una visita rutinària de vacances per celebrar el nou any que va agafar un caire sinistre quan a punt d’embarcar en l’avió de tornada a casa a Londres va ser detinguda i acusada de conspirar per fer caure el Govern de l’Iran. A l’instant li va ser retirat el passaport i després d’una primera condemna de cinc anys, que no seria l’única, va ser empresonada. No va servir de res que la mànager de Thomson Reuters Foundation, una fundació sense ànim de lucre i independent de l’agència de notícies Reuters, negués rotundament els càrrecs. Boris Johnson, llavors ministre d’Exteriors, va agreujar encara més la seva situació a l’afirmar erròniament que Zaghari-Ratcliffe havia anat a l’Iran a fer classes de periodisme. El comentari, realitzat a la lleugera amb una imprudència, que hauria hagut de costar-li el càrrec, va ser utilitzat pel tribunal iranià com a prova que l’acusada havia estat realitzant activitats de «propaganda contra el règim».

Notícies relacionades

Els espanyols situen l’habitatge com la seva principal preocupació i Rússia com el principal repte de la UE

Austràlia vincula els terroristes de Sydney a Estat Islàmic

L’altre alliberat, Ashoori, que ha viscut al Regne Unit des de fa 20 anys, va ser detingut el 2017 acusat d’espionatge quan visitava la seva mare a l’Iran i condemnat a 12 anys de presó. Un altre empresari condemnat, Morad Tahbaz, també amb doble nacionalitat, ha pogut sortir de la presó però es troba sota arrest domiciliari.

 Pagament i sancions

Les autoritats iranianes haurien exigit per posar en llibertat els dos presos que el Govern britànic abonés una vella factura de la dècada dels 70, per l’ordre d’uns tancs Chieftan que no es va completar després del triomf de la Revolució Islàmica el 1979. D’acord amb la ministra d’Exteriors, Liz Truss, el pagament s’ajusta al que estableixen les sancions internacionals a l’Iran i els diners només es faran servir «en ajuda humanitària».