Rússia bombardeja una base militar a prop de la frontera amb Polònia i causa 35 morts

L’Exèrcit rus ha endurit aquest diumenge els seus atacs a l’oest d’Ucraïna, com el portat a terme contra una instal·lació militar pròxima a la frontera amb Polònia, on han mort desenes de persones, i prossegueix el seu lent setge sobre Kíiv i altres ciutats del sud i el sud-est, com la portuària de Mariúpol.

Almenys 35 morts i 134 ferits és el balanç de l’atac de l’Exèrcit rus d’aquesta nit contra el Centre Internacional per al Manteniment de la Pau i la Seguretat, a Iàvoriv, una instal·lació militar situada a l’oest del país, a prop de la frontera amb Polònia, i on treballen instructors estrangers. «Els russos pretenen mostrar que a Ucraïna no hi ha cap lloc segur», diu el ministre d’Afers Interiors després del bombardeig.

«Lamentablement, hem perdut més herois: 35 persones han mort com a resultat del bombardeig del Centre de Manteniment de la Pau i Seguretat. 134 han patit diversos graus de ferides i són a l’hospital», va anunciar al seu compte de Telegram Maksim Kozitski, responsable de l’administració estatal a la ciutat de Lviv, pròxima al lloc de l’atac.

«L’atac aeri es va portar a terme des del mar Negre i el mar d’Azov. Els avions es van enlairar de l’aeroport de Saratov. En total, els ocupants van disparar més de 30 míssils», va assenyalar Kozitski.

#BREAKING Russian Aerospace Forces attacked the Yavorovsky training ground in Lviv region

Reportedly military instructors from NATO countries were stationed there, who were engaged in combat training of the armed forces of Ukraine#lviv #Ukriane #Kyivpic.twitter.com/vmVgcL7rUs https://t.co/GNtwlw7hNI

— The Húrin (@intel1osint100) 13 de marzo de 2022

L’Exèrcit rus, que va iniciar la invasió d’Ucraïna el 24 de febrer, havia concentrat els seus objectius a l’est i el sud del país a més dels voltants de la ciutat de Kíiv.

Però aquest diumenge ha acostat encara més la seva ofensiva a la frontera d’Ucraïna amb la Unió Europea, tot just a 25 quilòmetres de territori polonès i instal·lacions on treballa personal estranger.

Però també a Mikolaiv, una ciutat portuària al sud, nou persones van morir en un altre bombardeig rus, segons el cap de l’Administració Militar Regional de la zona, Vitali Kim.

The consequences of the shelling in #Lviv region. pic.twitter.com/pjbEy1D9dS

— NEXTA (@nexta_tv) 13 de marzo de 2022

Alhora les forces russes intenten encerclar les ucraïneses a l’est del país intentant envoltar-les «a l’avançar des de Khàrkiv al nord i l’assetjada Mariúpol al sud», afirma l’últim informe de la intel·ligència militar britànica.

Aquestes fonts afirmen que els efectius russos que progressen des de Crimea, territori ucraïnès que Moscou es va annexionar el 2014, volen anar en direcció oest cap a Odessa.

Els nens es continuen convertint en víctimes

En aquest conflicte, que fa 18 dies que va començar, els nens estan sent també víctimes dels atacs. Almenys 85 han mort i un centenar han resultat ferits fins avui, segons l’últim informe de la fiscalia ucraïnesa.

La majoria de les víctimes es van produir a les àrees de Kíiv, Khàrkiv, Donetsk, Sumi, Kherson i Mikolaiv, i a la regió de Zitomir», totes al nord, l’est i el sud del país.

El papa Francesc ha condemnat avui i ha titllat de «matança» aquests bombardejos de les tropes russes que ja han afectat 369 institucions educatives, 57 de les quals han quedat totalment destruïdes.

2,6 milions de refugiats

Els ucraïnesos que han fugit del seu país a conseqüència de la invasió russa ja pugen a 2,69 milions, segons les xifres que actualitza diàriament l’Agència de les Nacions Unides per als Refugiats.

Més de la meitat d’aquest èxode ha arribat a la veïna Polònia, que acull 1,6 milions de refugiats ucraïnesos, mentre que 246.000 són a Hongria, 195.000 a Eslovàquia, 105.000 a Rússia, 104.000 a Moldàvia, 84.000 a Romania i uns 900 a Bielorússia, entre altres països.

D’altra banda, més de 300.000 refugiats ucraïnesos es troben en altres països europeus no veïns d’Ucraïna, d’acord amb les xifres de l’ACNUR.

L’èxode de refugiats ucraïnesos és el més gran que es viu a Europa des de la Segona Guerra Mundial, superant fins i tot els que van causar totes les guerres a l’antiga Iugoslàvia durant la dècada dels anys 90 del segle passat (2,4 milions, segons els càlculs de les organitzacions humanitàries).

Les negociacions: secretes i per definir

Sobre les negociacions entre els dos bàndols, avui s’ha sabut que la pròxima ronda bilateral es portarà a terme quan es defineixin els «formats legals» que siguin acceptats per les dues parts, va explicar Mikhaïlo Podoliak, assessor del president ucraïnès, Volodímir Zelenski.

«Tan aviat com es fixin els formats legals mútuament acceptables, es programarà una reunió que serà la quarta ronda de negociacions», va explicar el polític en una entrevista amb el diari rus ‘Kommersant’, que recull l’agència Sputnik.

Notícies relacionades

Orania, un lloc per a blancs a Sud-àfrica

"Motivació política" en l’assassinat d’una congressista i el marit

«Pot ser demà, demà passat. [...] Hem discutit tots els problemes, ara estem mirant d’organitzar aquestes qüestions en qualsevol format legal», va insistir Podoliak, sense donar més detalls sobre el contingut de les converses.

Segons el diari rus, l’assessor de Zelenski va dir que els dos països estan discutint actualment una gran quantitat de propostes, incloses les que parlen sobre un possible «acord polític i militar».