Les anades i vingudes entre els Estats Units i Veneçuela pel petroli

Analistes de tota orientació van intentar desxifrar l’entusiasme inicial de Nicolás Maduro després de rebre sorprenentment una comitiva nord-americana. La delegació va aterrar a Caracas a la recerca de nous proveïdors de petroli a causa de les sancions de Washington a Rússia. La conversa entre dos països sense relacions diplomàtiques des de 2019, va explicar la portaveu de la Casa Blanca, Jen Psaki, va tractar sobre qüestions de «seguretat energètica». Immediatament van començar les especulacions: els EUA, es va dir, vol que el règim bolivarià es distanciï de Moscou. Veneçuela, d’altra banda, ha quedat incorporada al tauler geopolític derivat de la guerra a l’est europeu i vol que l’administració de Joe Biden alleugi les dures sancions econòmiques imposades per Donald Trump. Per començar, Maduro, que s’havia alineat amb Vladímir Putin quan va començar la invasió a Ucraïna, no va trobar millor imatge per comentar la reunió. «Es veien maques, les banderes unides», va dir, com si es tractés d’un nou orde. El primer efecte d’aquest contacte va ser la sortida de la presó de dos ciutadans nord-americans.

A partir d’aquell moment va començar una comèdia d’embolics i els corresponents desmentiments. La dreta republicana i l’exdiputat Juan Guaidó, encara reconegut de mala gana per la Casa Blanca com a «president encarregat», van expressar, a la seva manera, el desconcert per la cita a la qual no havien sigut convidats. «Veneçuela tindrà garanties democràtiques, institucionals i de transparència per ser un proveïdor segur i confiable d’energia», va dir Guaidó després d’un incòmode silenci de dies.

La reacció russa

Els vincles entre Rússia i Veneçuela es van aprofundir a partir de 2005, sota la presidència d’Hugo Chávez. L’arribada de 24 avions de caça model Sukhoi Su-30MKK va consolidar una aliança que, a més de la compra d’armaments de tota mena, va incloure crèdits per més de 3.000 milions de dòlars. Després de la reunió entre Maduro i els seus convidats al palau de Miraflores, Moscou va entrar en escena. La vicepresidenta Delcy Rodríguez va agafar un avió amb destí a Turquia, on el ministre d’Exteriors rus, Serguei Lavrov, s’havia de trobar amb les autoritats ucraïneses per intentar, sense èxit, un alto el foc. «Hem mantingut una reunió amb el nostre bon amic. Hem revisat les nostres relacions estratègiques bilaterals i el complex escenari internacional», va dir Rodríguez. «Les parts van assenyalar el desenvolupament dinàmic de les relacions bilaterals en línia amb l’associació estratègica, van reafirmar la identitat dels enfocaments de Rússia i Veneçuela sobre els problemes mundials més urgents i van condemnar les il·legals mesures coercitives unilaterals utilitzades com a instrument d’ingerència en els afers de sobirania d’estats», va afegir la diplomàcia russa.

Sostuvimos reunión con nuestro buen amigo Serguéi Lavrov. Revisamos nuestras relaciones estratégicas bilaterales y el complejo escenario internacional. Venezuela reafirmó el principio de igualdad soberana de los Estados como vía para preservar los equilibrios en aras de la paz. pic.twitter.com/ZCTLATaTO0

— Delcy Rodríguez (@delcyrodriguezv) 10 de marzo de 2022

La Casa Blanca es corregeix

La reacció des de la Casa Blanca no es va fer esperar. «No reconeixem Maduro com a líder de Veneçuela», va assenyalar la portaveu Psaki, qui havia confirmat que «els Estats Units segueixen oberta a parlar sobre una varietat de temes amb el president Nicolás Maduro». Però, a més, el colombià Iván Duque, que es trobava a Washington en aquells moments, va rebre l’oferta per part de Biden de convertir Colòmbia en aliat principal de l’OTAN a Sud-amèrica.

I was honored to welcome my friend President Duque to the White House today. Colombia is the keystone to our shared efforts to build a prosperous, secure, and democratic hemisphere. As we celebrate 200 years of diplomatic relations, I look forward to what we’ll accomplish ahead. pic.twitter.com/pTqJ5VOdPC

— President Biden (@POTUS) 11 de marzo de 2022

Més enllà de les anades i vingudes, alguna cosa sembla que es mou entre els EUA i Veneçuela. «És absolutament natural que les primeres reunions no produeixin acords immediats. Tant de bo Maduro no perdi l’oportunitat», va dir l’analista Luis Vicente León. Al seu criteri, «és obvi» que els EUA intenten «arribar a algun acord» amb el palau de Miraflores. «Aquesta negociació no vol reviure Maduro, que és viu i no té amenaces creïbles. Es tracta de donar estabilitat al mercat, evitar el col·lapse en el preu de la gasolina i atendre necessitats humanitàries dels veneçolans». Els EUA exigiran, no obstant, «algun quid pro quo polític» (alguna cosa a canvi). Maduro no es troba en una «posició dominant» en aquests nous escacs. El Govern veneçolà, creu León, deu haver contemplat la possibilitat que, després del veto al petroli rus per part dels EUA, aquest país intenti vendre’l a la Xina en millors condicions de les que podria oferir Veneçuela.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Amnistia Internacional recrimina a Espanya la seva política migratòria

«Estem preparats per créixer en un, dos, tres milions de barrils [diaris]», va assegurar Maduro. El gener de 2022, PDVSA amb prou feines va produir 755.000 barrils. En virtut de l’alça dels preus del mercat internacional, Veneçuela podria guanyar aquest any 22.000 milions de dòlars per exportacions petroleres, va calcular la consultora Ecoanalítica. La xifra seria més elevada si la petroliera estatal pogués suplir part del cru que venia de Rússia.