La nova estratègia de Putin: artilleria i tancs per martiritzar Kíev

Com una gran eruga de pura destrucció militar en marxa cap a Kíev. Una columna de l’exèrcit rus de desenes de quilòmetres de llarg s’acosta a la capital ucraïnesa, segons unes imatges aèries de satèl·lit impactants que han filtrat aquest dimarts 1 de març els Estats Units. Segons les fotos, fetes pel satèl·lit Maxar, té 64 quilòmetres de llarg i procedeix del territori bielorús. Es poden veure, entre d’altres, camions amb artilleria cuirassada a l’est de l’aeroport d’Antonov, als afores de Kíev. Però també vehicles blindats, tancs o artilleria remolcada.

Els experts ho veuen com una consecució lògica del gir estratègic de Vladímir Putin. Ara pretén assetjar la capital i martiritzar-la amb bombardejos, per obligar Volodímir Zelenski a capitular; a asseure’s a la taula de negociacions tan envoltat d’artilleria, i amb tantes baixes militars i civils sobre la taula que hagi d’acceptar les condicions de l’invasor. És el que en pensament estratègic militar es coneix com a «imposició de costos». 

«És l’estratègia russa de sempre per assetjar una ciutat. El seu Exèrcit és molt bo en artilleria. Envoltaran la capital i la rebentaran amb coets i artilleria», explica a El Periódico de España Guillem Colom, expert en Estratègia, Defensa i Estudis Militars de la Universitat Pablo de Olavide i codirector del think tank de Thiber. 

Fallada de l’estratègia ràpida de Putin

I tot perquè el primer intent de Vladímir Putin de doblegar Ucraïna, amb un cop de mà ràpid i baixos costos en vides humanes, no ha funcionat. Per això s’ha entrat en una nova etapa. «L’opció d’assetjar les ciutats, en especial Kíev, s’ha posat en marxa com a conseqüència lògica del fracàs de l’operació helitransportada a Gostomel [assalt a un aeròdrom als afores de la ciutat] i els assalts llançats en ciutats com Khàrkiv o Sumy», explica Christian Villanueva, exmilitar i director de ‘Revista Ejércitos’. 

22/ 1:10 PM| La unidad de defensa aérea ucraniana cerca de Mariupol fue destruida como resultado de una serie de impactos de misiles. pic.twitter.com/Flk0B6Gqe8

— The Political Room (@Political_Room) 24 de febrero de 2022

L’analista no veu en la llarga columna militar coneguda avui una cosa extraordinària. Va ser el que es va veure en l’operació Tempesta del Desert o en la invasió de l’Iraq del 2003, recorda. «En les primeres 24-48 hores, Vladímir Putin va intentar donar un cop ràpid per decapitar el govern ucraïnès i aconseguir el control de les dues principals ciutats, Khàrkiv i Kíev. Atacs sorpresa. Però no li va funcionar», explica. «Ara s’ha passat a l’estratègia d’imposició de costos, una guerra més tradicional en la qual recorrerà a l’artilleria i als bombardejos aeris fins a la rendició». En aquesta mateixa idea incideix Colom: «És com quan l’Exèrcit rus va intentar prendre el Parlament de l’Afganistan amb un atac aerotransportat».

Putin anirà així acumulant cada vegada més mitjans militars pesants, artilleria i unitats cuirassades, per causar danys. Si Ucraïna no s’avé a negociar, «continuaran augmentant l’aposta». El que no preveu és que prenguin la ciutat carrer per carrer. «Ara l’estratègia serà més conservadora, no aniran a buscar el centre de la ciutat, perquè un combat urbà en una ciutat tan gran és un infern». 

Setge i artilleria a discreció

En les pròximes hores o dies, és d’esperar que l’Exèrcit rus vagi conquistant tots els pobles pròxims a Kíev, tallant les línies de comunicació, com carreteres o vies fèrries; i prenent infraestructures com plantes d’electricitat, o nodes de telecomunicacions o aigua, apunta Villanueva. La ciutat quedaria aïllada. I això inclou la impossibilitat de l’arribada del material militar que vol enviar la Unió Europea. Aquest hauria d’arribar per altres zones. Potser serviria per a una contraofensiva de les tropes ucraïneses des d’Odessa, al sud del país. 

¿Pot aguantar Kíev? És un pronòstic difícil. El que sembla clar és que amb aquesta columna militar, Moscou proveirà de tot el necessari per a un setge que podria ser llarg. «Cal portar blindats, carros de combat, munició, homes frescos al camp de batalla, camions cisterna, blindats, menjar», apunta Villanueva. 

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Jo no ho he fet: ha sigut la intel·ligència artificial

Putin encara no ha fet entrar al país totes les forces que tenia desplegades a la frontera. Encara té desenes de milers de soldats disponibles. I un exèrcit de fins a 900.000 en actiu i dos milions més en la reserva. 

L’operació llampec inicial tenia com a «centre de gravetat» el seu president, Volodímir Zelenski. Una operació sense grans riscos per a l’Exèrcit rus. Al fallar, s’ha arribat a la situació actual. «Es tracta d’envoltar i asfixiar la ciutat. Salvant les distàncies, és el que va passar a Stalingrad, es va envoltar les forces alemanyes a la ciutat. Els carros de combat faran una ruptura per entrar, però no entraran a la ciutat, seria una bogeria», explica Colom. Començaran a disparar artilleria a discreció, des de 15 quilòmetres o més lluny. La qüestió és quin cost en vides humanes pot estar disposat a acceptar Zelenski abans de claudicar.