L’angoixa d’ucraïnesos a Barcelona: «No puc pensar en res més, tot el dia que estic tremolant»

Darrere de les banderes i els càntics de «Putin assassí» s’amaga l’Alina, una jove ballarina que plora enganxada al telèfon mòbil. «Estic parlant amb els meus pares, estan amagats en un soterrani perquè estan llançant bombes al costat de casa», diu amb un fil de veu. Aquesta noia va arribar a Barcelona fa quatre anys per estudiar un doctorat. Els seus pares són metges i treballen en un dels hospitals de Kíev. «Viuen a prop de l’aeroport militar i les bombes allà són constants», explica una estona després, ja una mica més serena. Aquest dijous s’ha despertat a les sis del matí amb una trucada de la seva mare. «Quan sents les bombes i et diuen que ells estan bé, que no et preocupis... és quan ho passes pitjor, ja no puc pensar en res més, tot el que dia tremolant», afegeix. «La gent ha d’entendre que això és una guerra mundial i que no va només amb nosaltres, és un atac directe a tot Europa i a les nostres llibertats», assenyala.

L’angoixa en la diàspora

«Estem molt nerviosos, fa molta por veure com llancen bombes al costat de casa teva, mai vaig imaginar que passaria això... no t’ho puc explicar amb paraules. Però jo no me’n vull anar d’aquí, cal defensar les nostres llibertats i el nostre país, i confio molt en el nostre Exèrcit», diu la Larissa, una dona que viu a Kíev, parlant a través de la pantalla del mòbil de Marina Shevchenko. La Marina i la Larissa són amigues des de la infància, però la segona ja fa més de 20 anys que va venir a viure a Barcelona. «Hem sortit al carrer, ens hem manifestat davant el consolat rus perquè necessitem sentir que fem alguna cosa pel nostre país», insisteix la dona. Qui més li preocupa és la seva filla, que viu a Kíev. «Fa setmanes que li dic que se’n vagi, que vingui aquí amb nosaltres, però no vol, prefereix quedar-se, i és horrorós», afirma.

El seu marit, Sergii Gaponenko, va néixer el 1957 i es va criar sota la capa de l’URSS. «Allò era una dictadura, vivíem com a esclaus. Ara a Ucraïna tenim llibertats, una constitució, votem cada quatre anys... el país va canviar per bé i té dret a ser lliure i no tornar a l’esclavitud», conclou el Sergii. «La setmana passada ens vam concentrar al consolat d’Ucraïna i a partir d’allà ens vam començar a organitzar. Estem en un grup de Facebook i ens anem ajudant», explica sobre la concentració d’aquest dijous.

«Putin és pitjor que Hitler»

En la protesta hi havia més gent gran, però també gent molt jove. Per exemple, Dennis Txerednitxenko, un noi de 16 anys que no ha anat aquest dijous a l’escola per assistir, juntament amb els seus pares, a la protesta. «És molt fort el que està passant allà. Jo fa quatre anys que visc a Barcelona però a Kíev hi ha els meus avis i tota la meva família», explica. «Això no és només una guerra contra Ucraïna, això és una guerra contra tot el món lliure», explica el jove. El pare, Andrii, es passa el dia enganxat al telèfon. «Cada hora intento fer una trucada, saber com estan els nostres pares, estem molt preocupats», afirma. Mentrestant, penja uns cartells. És una fotografia de Hitler però amb el rostre de Putin. «Aquest senyor és pitjor que Hitler, Europa ha d’estar unida contra ell», afirma l’Andrii.

Tampoc la Irina va dubtar a assistir a la concentració. «Em vaig despertar per una trucada del meu germà i jo mateixa vaig poder sentir les bombes. No l’hi desitjo a ningú haver d’escoltar això», explica. Molts dels concentrats reporten casos d’ansietat, problemes d’insomni i estrès. «I el pitjor és que no hi podem fer res, perquè els meus familiars tampoc se’n volen anar», diu la Irina. Per organitzar-se i enviar ajuda al país, alguns ciutadans a Barcelona estan pensant a recollir diners o productes essencials per enviar-los als seus compatriotes. «Estem començant a mirar com fer-ho, habilitarem un número de compte i ens coordinarem amb el consolat», explica Diana Malysh.

Russos contra la guerra

Notícies relacionades

¿Per què Rússia vol envair Ucraïna? El conflicte en 5 claus

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

A uns metres de la concentració davant el consolat, un grup d’unes quatre persones mostraven un cartell amb la bandera russa on es podia llegir «Russos contra la guerra». El portava Iulia Taran, una noia nascuda a Rússia que fa més de 20 va emigrar a Espanya. «Això és una barbàrie inadmissible, nosaltres estem en contra de Putin i evidentment d’aquesta guerra», explica. Ella va fugir de la gana i la pobresa del país durant els anys de la Perestroika. «A Rússia no hi ha llibertat. El meu candidat a la presidència del país està pres. A d’altres els han matat. Putin és mil vegades pitjor que VOX i la ultradreta, és odi pur. Defensa que es mati els gais, es dones...», es queixa.

Així mateix, les oenagés a Catalunya s’estan preparant per acollir persones que fugin del país i demanin asil a Espanya. La Creu Roja encara no ha activat cap dispositiu per atendre refugiats ucraïnesos, però fonts de l’entitat preveuen que serà «inevitable» en les pròximes setmanes, si el conflicte continua escalant. «De moment no en tenimcap cas però estem pendents que el Ministeri de Migracions organitzi vies segures o una possible evacuació de civils», explica Jorge Jarillo, subdirector de Comitè Català d’Ajuda al Refugiat. «Ens estem preparant i per habilitar places», afegeix. No és la primera vegada que el sistema d’ajuda al refugiat ha de fer front a un èxode d’ucraïnesos. El 2016, després de la crisi a Crimea, van ser la primera comunitat amb més sol·licituds d’asil a Barcelona. Ningú dubta que això torni a passar.