Crisi geopolítica a l’est

Desinformació i atacs cibernètics: Rússia activa la seva maquinària de guerra al ciberespai

  • Des de l’ocupació de Crimea el 2014, Moscou ha disparat les agressions informàtiques contra el Govern d’Ucraïna i els seus sectors estratègics

  • Guerra Rússia-Ucraïna: última hora en directe

Desinformació i atacs cibernètics: Rússia activa la seva maquinària de guerra al ciberespai

DPA

4
Es llegeix en minuts
Carles Planas Bou
Carles Planas Bou

Periodista

Especialista en Xarxes, algoritmes i la intersecció entre política i tecnologia

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Després de mesos de tensió i retòrica bèl·lica a la frontera oriental europea, Rússia ha llançat finalment aquest dijous una «operació militar especial» a gran escala contra Ucraïna, la invasió més important que ha vist Europa des de la Segona Guerra Mundial i que amplifica el conflicte armat latent a l’est del país des del 2014. Tot i que l’operació inclou mètodes tradicionals com el llançament de míssils i el desplegament de tancs, Moscou fa anys que està amb la seva maquinària de guerra informàtica activada. I és que les guerres híbrides del segle XXI també es lliuren en un front digital menys sorollós però crucial en la desestabilització de l’enemic.

El 14 de gener Kíev va patir un atac cibernètic massiu que va paralitzar durant hores fins a 70 pàgines webs del Govern ucraïnès, incloses les del Ministeri de Defensa. «Tota la informació sobre vosaltres s’ha fet pública», deia en to d’amenaça l’exitosa incursió als sistemes informàtics del país. Després d’acusar el Kremlin, les autoritats van acabar assenyalant un grup de ciberdelinqüents vinculats als serveis d’intel·ligència de Bielorússia.

L’operació va servir a manera d’advertència psicològica però no va sorprendre Ucraïna. Al novembre, els seus serveis de seguretat van acusar Rússia d’haver llançat més de 5.000 atacs contra el seu país des del 2014, quan es va produir l’annexió per la força de la península de Crimea. Des d’aleshores, les agressions informàtiques han sigut una constant. Durant el Nadal del 2015, una suposada unitat cibermilitar russa va piratejar el sistema elèctric ucraïnès, i va provocar talls d’energia a tot el país. Els últims dies s’han replicat tota mena d’atacs informàtics que han paralitzat les webs del Ministeri de Defensa i de dos bancs del país, fet que ha impossibilitat les transaccions i la retirada de diners.

Militarització del ciberespai

El seu potencial no és petit. Des de fa anys, nacions de tot el món inverteixen cada vegada més en la militarització del ciberespai. La creixent digitalització de les societats i la seva dependència tecnològica han obert la porta a accions que malgrat no portar violència física com en els conflictes tradicionals sí que poden impactar en l’economia del país enemic. «S’està produint una guerra amb molta intensitat al ciberespai [...] Això és ja una Tercera Guerra Mundial, però no sabem l’abast dels danys, ni qui perdrà al final, ni quin serà la configuració del món com a resultat», va assenyalar a finals de desembre Andrey Krutskikh, director del Departament de Seguretat de la Informació Internacional rus.

Durant anys, el Kremlin ha accentuat les seves operacions cibernètiques per desestabilitzar els braços polític, militar i econòmic dels seus rivals. Ucraïna ha sigut el seu objectiu principal, però altres països com Estònia, Geòrgia o els Estats Units també han estat en el seu punt de mira. El 2017, el virus informàtic NotPetya va infectar els sistemes d’empreses, bancs i mitjans ucraïnesos i va acabar propagant-se per tot el món, i va causar pèrdues de milers de milions de dòlars. Tot i que fins ara cap atac cibernètic ha portat a una guerra, els experts assenyalen que una onada d’incursions per col·lapsar les comunicacions de Kíev i el funcionament dels seus sectors estratègics podria ser l’avantsala d’una invasió terrestre.

Desinformació i propaganda

Rússia ha desplegat la seva artilleria al ciberespai per articular la seva lluita pel poder diplomàtic, militar i econòmic, però també per mirar d’imposar el seu relat sobre la crisi geopolítica oberta a l’est del continent. A través de mitjans públics, el Kremlin ha acusat els EUA d’estar considerant l’ús d’armes químiques, les forces ucraïneses de planejar atemptats de falsa bandera a la frontera i l’OTAN de preparar un atac a Rússia durant els Jocs Olímpics d’Hivern, tot això sense proves.

Notícies relacionades

Washington i la Unió Europea (UE) han alertat que les tàctiques de desinformació russes busquen soscavar els seus rivals, seduir l’opinió pública i fracturar les aliances a Occident. La guerra informativa és una cosa habitual en escenaris de crisi en què la manipulació psicològica viatja en múltiples direccions, servint els interessos propagandístics de cada nació. No obstant, Rússia ha destacat en l’aplicació d’aquesta tàctica, com es va veure en la seva interferència en les eleccions dels EUA del 2016 o en les presidencials franceses del 2017.

A diferència del que va fer el 2014 durant la invasió de Crimea, quan era vicepresident al costat de Barack Obama, Joe Biden ha optat per llançar tota mena d’acusacions –informació d’intel·ligència sense proves que la corroborin– contra el Kremlin: des que prepara una operació de falsa bandera com a pretext per justificar un atac a la creació de vídeos falsos amb el mateix objectiu. Tot i que Kíev ha criticat que aquest discurs alimenta el «pànic», la Casa Blanca ha utilitzat les advertències públiques com a estratègia per avançar-se i rebaixar la campanya de desinformació de Moscou i obligar-la a posar-se a la defensiva. Washington pot dir que ja ho havia advertit, però el Kremlin ha optat per l’acció a gran escala.