Borrasca devastadora

La tempesta ‘Eunice’ devasta el nord d’Europa i deixa almenys 14 morts

El front ha causat greus danys a Irlanda, el Regne Unit, França, Bèlgica, els Països Baixos i Luxemburg i aquest dissabte castiga Dinamarca i Alemanya

Geoff Caddick / AFP

3
Es llegeix en minuts
France Presse

La tempesta ‘Eunice’, que ja ha deixat almenys 14 morts, importants danys materials i talls d’electricitat, continua escombrant aquest dissabte el nord-oest d’Europa, amb fortes ràfegues de vent previstes a la costa alemanya.

La tempesta es va formar a Irlanda i va passar per parts del Regne Unit divendres, després pel nord de França i els països del Benelux (Bèlgica, Països Baixos i Luxemburg) abans de continuar cap a Dinamarca i Alemanya, on el terç del nord del país va entrar en alerta roja dissabte.

«Hi ha risc de ràfegues amb força de tempesta greu (nivell 3 de 4) Ràfega màxima: 100-115 km/h», va afirmar el servei meteorològic alemany, alertant del risc d’arbres arrencats, caiguda de branques i danys a les teulades.

«Mantingueu-vos allunyats en particular d’edificis, arbres, bastides i línies elèctriques. Si és possible, eviteu quedar-vos a fora», van dir. La tempesta va deixar un rastre de devastació al seu pas i va provocar grans trastorns. Centenars de vols, trens i transbordadors han sigut cancel·lats a tot el nord-oest d’Europa a causa dels vents d’‘Eunice’, menys de 48 hores després que la tempesta ‘Dudley’ causés almenys sis morts a Polònia i Alemanya.

De moment, s’han notificat 13 morts degudes a ‘Eunice’: dues a Polònia i Alemanya, quatre als Països Baixos, tres a Anglaterra, una a Bèlgica i una a Irlanda.

Moltes d’aquestes morts van ser causades per la caiguda d’arbres sobre els vehicles.

Afectacions als Països Baixos

Als Països Baixos, desenes de cases van ser evacuades a la capital, la Haia, en vista del temor que s’esfondrés la torre d’una església.

La xarxa ferroviària neerlandesa va quedar interrompuda i els serveis del tren Amsterdam-Brussel·les es van interrompre, tot i que un portaveu va dir que a la tarda es reprendrien.

Segons l’oficina meteorològica britànica, és probable que les operacions de neteja es vegin pertorbades per un nou vendaval, menys fort, que s’espera en algunes zones del Regne Unit. Dissabte almenys 400.000 llars seguien sense electricitat al país.

A Polònia, hi havia 194.000 persones sense electricitat, segons les autoritats locals, i diverses connexions ferroviàries estan suspeses.

Ràfega de 196 km/h

A Anglaterra es va registrar una ràfega sense precedents de 196 km/h a l’illa de Wight, mentre que n’hi va haver altres a terra ferma de més de 110 km/h, també a l’aeroport londinenc de Heathrow.

El servei meteorològic britànic va emetre una alerta roja –el nivell més alt– per al sud de Gal·les i el sud d’Anglaterra, inclòs Londres. És la primera vegada que la capital britànica arriba a aquest nivell d’alerta des que es va introduir el sistema el 2011.

Al nord de França, unes 30 persones van resultar ferides en accidents de trànsit relacionats amb el vent, les caigudes o el despreniment de materials.

Dissabte unes 75.000 llars estaven sense electricitat i alguns enllaços ferroviaris regionals van quedar interromputs.

Les fortes ratxes de vent unides a les altes marees fan témer inundacions, sobretot perquè dissabte s’esperaven fortes pluges.

El trànsit de transbordadors a través del canal de la Mànega es va veure interromput, divendres centenars de vols van ser cancel·lats i el transport per carretera i ferrocarril també es va veure afectat a diversos països.

A França, es van registrar onades de més de nou metres a Bretanya (oest), així com ratxes de vent de fins a 176 km/h al cap Gris-Nez (nord).

Efecte de la crisi climàtica

Notícies relacionades

Tot i que se sap que el canvi climàtic augmenta i en general multiplica els fenòmens extrems, no està tan clar en el cas dels vents i les tempestes (excloent els ciclons), el nombre de les quals varia molt d’un any a l’altre.

L’últim informe dels experts en clima de l’ONU (IPCC), publicat l’agost, estima, amb un grau de certesa molt baix, que el nombre de tempestes a l’hemisferi nord pot haver augmentat des de la dècada de 1980.