Els desastres meteorològics s’han multiplicat per cinc en els últims 50 anys

Els desastres relacionats amb el clima s’han multiplicat per cinc durant els últims 50 anys, impulsats pel canvi climàtic i les condicions meteorològiques més extremes, provocant més de dos milions de morts i 3,64 bilions de dòlars en pèrdues (bilions europeus, 3,64 milions de milions) arreu del món. Això suposa que, al dia, de mitjana, es produeix una catàstrofe meteorològica amb el resultat de 115 morts i pèrdues de 202 milions de dòlars, segons l’‘Atles de mortalitat i pèrdues econòmiques’ que ha presentat aquest dimecres l’Organització Meteorològica Mundial (OMM).

L’informe és la revisió més completa de la mortalitat i les pèrdues econòmiques causades per fenòmens meteorològics, hídrics i climàtics extrems fins ara. Avalua el període complet de 50 anys (1979-2019), així com per dècada individual. Segons el document, de 1970 al 2019, els perills meteorològics, climàtics i d’aigua van representar el 50% de tots els desastres, el 45% de totes les morts reportades i el 74% de totes les pèrdues econòmiques de què es van informar. Una altra dada que aporta l’informe és que més del 91% d’aquestes morts van ocórrer en països en desenvolupament.

Dels 10 desastres principals, les amenaces que van provocar les pèrdues humanes més grans durant els 50 anys analitzats han sigut sequeres (650.000 morts), tempestes (577.232 morts), inundacions (58.700 morts) i temperatures extremes (55.736 morts).

Llançament d’alertes

En el període 1979-2019 les morts gairebé es van triplicar. El nombre de morts es va reduir de més de 50.000 en la dècada de 1970 a menys de 20.000 en la dècada de 2010. Les dècades de 1970 i 1980 van informar d’una mitjana de 170 morts relacionades per dia, i en la dècada de 1990, aquesta mitjana es va reduir a 90 morts diàries. Després, va continuar caient en la dècada de 2010, passant a 40 morts al dia. Aquesta caiguda es deu, segons l’informe, a la millora dels sistemes d’alerta primerenca multiriscos.

Tot i això, l’OMM adverteix que només la meitat dels 193 membres de l’Organització tenen sistemes d’alerta primerenca de riscos i que hi ha greus llacunes a les xarxes d’observació meteorològica i hidrològica a l’Àfrica, algunes parts de l’Amèrica Llatina i als estats insulars del Pacífic i el Carib.

«S’estan salvant més vides gràcies als sistemes d’alerta primerenca, però també és cert que el nombre de persones exposades al risc de desastres està augmentant a causa del creixement de la població a les zones exposades a amenaces i la creixent intensitat i freqüència dels fenòmens meteorològics», explica Mami Mizutori, representant especial del Secretari General per a la Reducció del Risc de Desastres i Directora de l’Oficina de les Nacions Unides per a la Reducció del Risc de Desastres (UNDRR).

Tres huracans el 2017, els més costosos

Notícies relacionades

¿Què és la febre hemorràgica?

Els menús de migdia a BCN van pujar el 8,3% el 2023

Respecte a les pèrdues econòmiques, els 10 esdeveniments principals inclouen tempestes (521.000 milions de dòlars) i inundacions (115.000 milions de dòlars). Durant el període 1979-2019, es van produir danys per valor de 202 milions de dòlars de mitjana tots els dies. Les pèrdues econòmiques s’han multiplicat per set des de la dècada de 1970 fins a la de 2010 i les notificades entre el 2010 i el 2019 (una mitjana de 383 milions de dòlars al dia en el decenni) van ser set vegades superiors a les registrades entre 1970 i 1979 (49 milions de dòlars).

Tres dels 10 desastres més costosos van ocórrer el 2017: els huracans ‘Harvey’ (96.900 milions de dòlars), ‘María’ (69.400 milions) i ‘Irma’ (58.200 milions). Aquests tres huracans per si sols van representar el 35% de les pèrdues econòmiques totals dels 10 principals desastres a tot el món entre 1970 i 2019.