Biden aposta per Qatar perquè la UE tingui alternatives al gas rus

El president dels EUA, Joe Biden, ha acudit a Qatar i altres aliats de l’Orient Mitjà, Àsia i el nord d’Àfrica per ajudar la Unió Europea (UE) a augmentar les seves reserves de gas natural per la possibilitat que Rússia talli el subministrament d’energia per la crisi a Ucraïna. Biden rebrà dilluns a la Casa Blanca l’emir qatarià, Tamim bin Hamad al-Thani, amb qui parlarà sobre com garantir l’estabilitat dels subministraments globals d’energia, ha informat aquesta setmana la Casa Blanca.

La trobada no és casual i arriba després que la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i el president del Consell Europeu, Charles Michel, parlessin aquesta setmana amb l’emir qatarià per expressar-li la voluntat de reforçar l’aliança energètica amb aquest país, que consideren un «soci fiable». Actualment, Qatar és el quart proveïdor de gas natural més gran de la UE amb un 5,2% de totes les compres d’aquest recurs, per sota d’Algèria (8%) i Noruega (16%) i molt lluny de Rússia (41%), de qui el bloc comunitari també depèn per al proveïment de cru, segons dades de l’Eurostat del 2019.

El gas natural rus és fonamental per escalfar bona part de les llars europees a l’hivern, així com per a la generació d’electricitat i la producció industrial. Diferents països europeus, i especialment Alemanya, temen que un conflicte a Ucraïna paralitzi la circulació del gas natural que passa per aquest país i, a més, creuen que Rússia podria tallar altres vies de proveïment a Europa en cas que Washington i els seus aliats imposin sancions.

Un escenari semblant va tenir lloc el 2006 i 2009 amb les anomenades «guerres del gas» en què desacords entre Rússia i Ucraïna –llavors principal pas del gas rus– van provocar talls de subministrament a part d’Europa. Aquests constants desacords amb Kíev van fer que Moscou decidís construir el gasoducte Nord Stream 2 amb l’objectiu d’esquivar Ucraïna i transportar directament el gas rus a Alemanya pel fons del mar Bàltic.

Tot i que la construcció del Nord Stream 2 s’ha acabat, el seu futur és incert perquè el procés de certificació perquè comenci a funcionar està actualment suspès i, a més, una agressió russa a Ucraïna podria provocar algun tipus de represàlia contra el projecte, com han deixat entreveure Washington, la UE i fins i tot Berlín.

Converses

Davant aquesta situació, el Govern de Biden va revelar aquesta setmana que està parlant amb els grans productors de gas del món, inclòs Qatar, perquè augmentin les seves exportacions a Europa de gas natural liquat (GNL), que és processat en fred per poder ser transportat de manera líquida amb tancs, en comptes de gasoductes. L’Administració nord-americana no ha identificat els països amb qui està negociant i només ha dit que són de l’Orient Mitjà, Àsia i el nord d’Àfrica.

No obstant, la llista probablement inclou l’Aràbia Saudita per les seves grans reserves de gas natural, Noruega perquè ja administra una gran quantitat de gas a la UE, i Austràlia, que ja s’ha ofert a proveir els seus aliats europeus si Moscou tanca l’aixeta. Altres possibles opcions serien Líbia per la seva proximitat amb Europa, i l’Azerbaidjan, que l’octubre passat ja es va mostrar disposat a augmentar el subministrament de gas al sud i l’est d’Europa a través d’un gasoducte anomenat Corredor Sud de Gas, inaugurat el desembre del 2020. Els Estats Units, que ja són el proveïdor més gran de GNL de la Unió Europea, també han deixat clar que estan disposats a accelerar les seves exportacions.

Dies o setmanes

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Per a Biden, la clau és que totes les possibles fonts alternatives al gas rus estiguin preparades per proveir el bloc comunitari en qüestió de «dies» o «una setmana o dues» si Moscou interromp el flux d’energia, van explicar aquesta setmana a la premsa funcionaris nord-americans. En aquest cas, la rapidesa seria essencial perquè les reserves de gas dels països de la UE, quan l’hemisferi nord està enmig de l’hivern, són especialment baixes a un nivell del 40%, pel 53% de fa just un any.

Washington espera que l’amenaça de diversificar les fonts de subministrament a Europa serveixi per acovardir Moscou perquè una gran part de la seva economia depèn dels ingressos per la venda de gas i cru. En el fons de tota aquesta baralla geopolítica hi ha els mercats del gas, que han experimentat una important pujada de preus en els últims mesos, cosa que ha repercutit en el cost de l’energia per als consumidors europeus. Només entre el 2019 i el setembre del 2021, el preu de la venda del gas a l’engròs va augmentar un 429% a Europa, mentre que el preu de la venda al detall va créixer un 14%, segons dades de la Comissió Europea.