La UE i el Brexit de mai acabar: Irlanda del Nord embussa les negociacions

L’any 2021 ha sigut de nou un any ple de trobades i molts desacords, d’advertències, ultimàtums i amenaces. L’any va arrencar amb problemes a compte dels controls fronterers al Mar d’Irlanda, als quals estan subjectes els productes que arriben des de la Gran Bretanya, i l’escassetat de productes als supermercats nord-irlandesos.

I va continuar a mitjans de març, i per segona vegada en mig any, amb l’obertura d’un procediment sancionador per part de la Comissió Europea contra el Govern britànic per vulnerar l’acord del Brexit, al prolongar unilateralment l’exempció dels esmentats controls sanitaris i fitosanitaris a què han d’estar subjectes les mercaderies a l’entrar al mercat únic i la unió duanera, a la qual continua pertanyent el territori nord-irlandès.

Treva ‘in extremis’

«L’abril, el maig i el juny van ser mesos realment molt difícils», reconeixen fonts de l’Executiu comunitari arran d’unes converses i discussions que van derivar en paraules gruixudes del Govern de Boris Johnson, que només set mesos després d’enterrar la destral de guerra i cantar victòria davant l’opinió pública britànica va arribar a donar per mort el protocol nord-irlandès. Aquest nou xoc va derivar en el que es va batejar com la «guerra de les salsitxes», en més tensió i més enfrontaments i fins i tot l’amenaça britànica d’invocar l’article 16 del protocol, que permet suspendre unilateralment parts de l’acord.

A finals de juny finalitzava el període de gràcia pel qual els productors de carns processades, com les salsitxes, podien enviar el producte des de la Gran Bretanya sense controls. Després de diverses setmanes d’enfrontaments, Londres i Brussel·les van pactar una treva in extremis amb una pròrroga de tres mesos –fins al 30 de setembre– dels controls. «No és un xec en blanc. És una solució temporal amb condicions estrictes», va avisar llavors el vicepresident de la Comissió Europea, Maros Sefcovic.

Va ser cap al final estiu, a l’agost, quan les relacions van començar a reconduir-se, després de diversos desplaçaments del vicepresident Sefcovic a Irlanda del Nord per reunir-se amb representants de les diferents parts afectades per l’aplicació del protocol. Aquest exercici va culminar l’octubre en una proposta de la Comissió Europea i l’oferta de reduir un 80% els controls a què estan subjectes la majoria dels productes que acaben als supermercats de Belfast i altres ciutats nord-irlandeses –tot i que amb normes una mica més estrictes en l’etiquetatge– així com un 50% la paperassa.

Londres, no obstant, va rebutjar el tracte i les diverses rondes celebrades a cavall de Londres i Brussel·les no han donat fruits. Tampoc l’última oferta de fa 10 dies per facilitar la lliure circulació i el proveïment de medicaments de la Gran Bretanya a Irlanda del Nord ni les negociacions sobre Gibraltar.

El gener, nova ronda

El resultat és que les dues parts hauran de tornar a la taula de negociació a principis d’any tot i que amb una novetat. En l’equació ja no hi ha David Frost, el tercer negociador britànic a dimitir per sorpresa, un canvi que a la capital comunitària veuen amb certa esperança. «Mai es pot predir res amb la política britànica» però «el fet que tingui altres tasques pot ser que ajudi», opinen fonts de l’Executiu comunitari sobre la ministra d’Exteriors, Liz Truss, estrella en ascens dels conservadors britànics, i la nova responsable de negociar en substitució de Frost.

Notícies relacionades

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Els EUA ajudaran amb 95.000 milions de dòlars Israel, Ucraïna i Taiwan

A Brussel·les veuen amb certa esperança la seva arribada gràcies al seu pragmatisme més gran i el seu enfocament menys ideològic tot i que admeten que hi hagi qui hi hagi al timó a l’altre costat del Canal de la Mànega, la situació d’incertesa actual no pot prolongar-se gaire més temps. «Això ha durat ja massa temps. Volem resoldre-ho el gener o el febrer com a màxim», afegeixen les fonts consultades, que apunten a tres motius pels quals és necessari trepitjar l’accelerador.

En primer lloc, per la necessitat de donar estabilitat als ciutadans d’Irlanda del Nord i sortir del psicodrama en el qual estan vivint des de fa cinc anys. En segon, perquè no és bo per a la UE que no s’implementin els acords internacionals que negocia i firma i, finalment, perquè hi ha eleccions a Irlanda del Nord el mes de maig i Brussel·les considera essencial resoldre aquest enquistat problema abans que els partits entrin en campanya. De moment, segons el calendari previst, les negociacions es reprendran durant la segona setmana de gener. L’objectiu de Brussel·les: aconseguir tancar un pacte els primers mesos del nou any.