Roses vermelles i Nina Hagen en l’adeu militar més emotiu per a Merkel

Un ram de roses vermelles i la música de Nina Hagen van marcar el comiat brindat per l’exèrcit alemany a la cancellera Angela Merkel, que en una setmana deixarà el seu càrrec i que va optar per un adeu musical tan poc convencional el seu estil de lideratge.

La desfilada nocturna de soldats portant torxes, el Zapfenstreich (toc de retreta), a plasmar al pati del Ministeri de Defensa el «final de l’era Merkel». Els seus 16 anys en el poder s’acabaran dimecres amb la investidura del socialdemòcrata Olaf Scholz, el vicecanceller de la seva última gran coalició.

«Vull agrair als que han afrontat la pandèmia amb totes les seves forces», va afirmar en al·lusió al personal sanitari i els soldats. Després va criticar, en el que segurament serà el seu últim discurs com a cancellera, «els qui neguen l’evidència científica i propaguen l’odi».

Merkel, que haurà ostentat el seu càrrec durant 5.860 dies –deu menys que el patriarca Helmut Kohl, rècord de permanència en el poder–, va passar del rigor d’aquest últim missatge al to irònic en el musical i la fidelitat als orígens.

Asseguda al costat de la ministra de Defensa, Annegret Kramp-Karrenbauer, la líder va escoltar amb somriures de complicitat ‘Du hast den Farbfilm vergessen’ (‘has oblidat la pel·lícula en color’), de Nina Hagen. L’exreina del punk va estrenar el 1974 aquesta cançó, que va sobre una noia que recrimina al seu nòvio –Micha– que només li faci fotos en blanc i negre perquè ha oblidat el rodet en color.

Un gir punk

Hagen era llavors, com Merkel, ciutadana de la República Democràtica Alemanya (RDA). Dos anys després, després de passar al costat occidental, la cantant va fer gir punk en la música i en la seva vida. Queda el dubte de si Merkel, com altres germanoorientals, ja escoltava aquest èxit de Hagen des de l’altre costat del mur. ‘Du hast den Farbfilm vergessen’ va ser «un èxit de la meva joventut», «procedent també de l’RDA», es va limitar a explicar la cancellera en una anterior compareixença davant els mitjans.

La següent peça va ser ‘Für mich soll’s rote Rose regnen’ (‘per mi plouran roses vermelles’). Una balada de la gran dama de la cançó alemanya Hildegard Knef, dona de veu profunda que, com a actriu, va causar el 1951 escàndol amb un fugaç nu al film alemany ‘Die Sünderin’ (‘La pecadora’).

Va completar la seva selecció el cant religiós del segle XVIII, Grosse Gott, ‘Wir loben dich’ (‘Senyor, et lloem’)–, presumiblement en al·lusió al seu passat com a filla del pastor protestant Horst Kasner.

El Zapfenstreich és el màxim honor militar, destinat a acomiadar alts càrrecs a Alemanya, i està reservat a cancellers, presidents federals, ministres de Defensa o militars de màxim rang. Data de 1838 i es va consolidar en temps prussians, però la seva pervivència no està exempta de controvèrsia, ja que Adolf Hitler el va adoptar i alguns continuen identificant la desfilada de les torxes amb el nazisme.

Segell personal

A això, la cerimònia ha acompanyat el comiat de successius mandataris de la República Federal d’Alemanya (RFA). Cadascun d’ells li ha imprès el seu segell personal triant les peces musicals que la banda havia d’interpretar, entre les marxes militars i l’himne nacional.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

La selecció dels homenatjats ha estat sovint esquitxada d’ironies. El socialdemòcrata Gerhard Schröder va triar per al seu comiat, el 2005, el ‘My way’, una peça molt conforme amb la personalitat d’un polític que sempre va voler marcar el seu propi camí. La conservadora Ursula von der Leyen es va acomiadar el 2019 com a ministra de Defensa, abans de passar a presidir la Comissió Europea (CE), a ritme del ‘Wind of changes’ de Scorpions.

També es va retre l’honor del comiat militar al socialcristià bavarès Karl-Theodor zu Guttenberg, que el 2011 va deixar Defensa per l’escàndol d’un plagi en el seu doctorat i que va triar l’‘Smoke on the Water’ de Deep Purple. El president Christian Wulff, que va deixar el càrrec per sospites de corrupció el 2012, va optar per ‘Over the rainbow’ de Judy Garland.