El Govern cubà blinda les principals ciutats per evitar una protesta cívica

Uns 700.000 estudiants van retornar aquest dilluns a les aules després de mesos de confinament i classes a distància. Deu aeroports internacionals es van obrir per rebre els turistes internacionals. El Govern cubà va ressaltar la tornada a la normalitat però va preferir guardar silenci sobre els episodis excepcionals. Les principals ciutats de l’illa es van blindar per impedir que fructifiqui la convocatòria d’Archipiélago, el col·lectiu dissident que, com mai abans, ha plantat de cara a les autoritats d’aquest país. La plataforma, fruit de les protestes dels intel·lectuals contra la censura de novembre del 2020, i l’esclat social de l’11-J, ha denunciat intimidacions de tot tipus perquè els adherents a la Jornada Cívica no surtin al carrer vestits de blanc. Més que una marxa, el que s’ha buscat és una sumatòria inorgànica de voluntats desplaçades per les ciutats i identificades per un mateix color. Les forces de seguretat van intentar reduir a la mínima expressió aquestes accions. També es van reportar arrestos.

Nombroses persones, relacionades amb Archipiélago, han patit escarnis i setges a casa seva, incitats pel Partit Comunista (PPC). En els dies previs al 15-N van proliferar les advertències en centres de treball. Diversos activistes van ser visitats per agents d’intel·ligència. El Govern no té dubtes que la protesta és una avançada desestabilitzadora promoguda des dels Estats Units. El malestar no sembla, des de la perspectiva oficial, tenir relació amb la creixent desigualtat entre cubans, ni amb els efectes d’una inflació del 6.000% al mercat negre o el fracàs rotund de l’ordenament econòmic. Tampoc amb l’emergència d’una nova generació, educada en les noves tecnologies que, sense sentir-se necessàriament «pro-nord-americans», reclamen espais nous de participació política.

El ministre d’Exteriors, Bruno Rodríguez, va considerar que la protesta va ser una «operació fallida», a contramà del «dia festiu» que va tenir l’illa amb el reinici de les classes. El que es va buscar, va afegir, és «crear una imatge artificial totalment aliena al que passa avui als carrers». Rodríguez no va fer menció a les turbes i altres fets.

Ok ahora mismo estoy llorando xq acabo de discutir con mi madre por yo colgar la sábana blanca fuera de la casa. Se puso a decirme q yo no tengo la verdad absoluta y solo veo las cosas tergiversadas. Le grité para que todos lo oyeran que por lo único que yo lucho

— 🦊 Marian Susset 🦊 (@susset_marian) 14 de noviembre de 2021

El naixement d’un lideratge

El dramaturg Yunior García Aguilera és la cara visible del moviment que ha convocat la ciutadania a protestar de la manera més «imaginativa» i sense exposar-se a situacions de violència. Ell, per la seva banda, es va proposar diumenge passat caminar sol pel centre havà, tot de blanc i amb una flor, també blanca, invocada per José Martí, l’heroi nacional, en un dels seus poemes, com un símbol destinat a l’amic que dona «la seva mà franca» i per al «cruel que m’arrenca». El diari oficial Granma va repudiar l’ús d’aquesta poesia per part d’un dissident. «El color blanc no està en venda».  El dramaturg no va poder sortir de casa seva. La finestra va ser coberta amb una bandera cubana gegant.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

La figura de García Aguilera s’ha constituït en un símbol. El gran cantant i compositor Pablo Milanés va sortir en la seva defensa i li va dedicar una antiga cançó, «Flores del futuro». Milanés, per diverses dècades un dels referents culturals del castrisme, juntament amb Silvio Rodríguez, va expressar el seu «menyspreu» pel dispositiu repressiu i la presència de «turbes» per acovardir opositors. «El meu recolzament a Yunior Garcia Aguilera i tots els cuban@s que ell representa i lluiten dins i fora de Cuba. És bonic que coincidim a mostrar el nostre reclam de llibertats absolutes a través de les flors», va escriure en el seu perfil de Facebook.  «Em fa vergonya aliena que gent de la meva raça s’ofereixi a ser com els antics caçadors de fugitius del seu propi suplici i dolor», va afegir, en al·lusió a la sort que corrien els esclaus rebels al segle XIX. «Els estan utilitzant. ¡Desperteu!», va reclamar l’autor d’«Años».

There are quite a few more police visible in Havana this 15th of November but so far the streets are open, the internet is working, people appear to be going to work or “hacer las colas.” pic.twitter.com/6xq3ZoBN8i

— Patrick Oppmann CNN (@CNN_Oppmann) 15 de noviembre de 2021

La posició de Rússia

Moscou va acusar Washington de promoure les protestes. «Constatem un sobtat increment en els últims mesos de la política dels EUA de desestabilització de la situació a l’Illa, incentivant els ànims de protesta des de l’exterior, inclòs a través de les xarxes socials», va dir Maria Zakhàrova, portaveu del ministeri rus d’Exteriors. La marxa, va recordar, no ha rebut permís del Govern cubà. Rússia va denunciar que «alts funcionaris», entre els quals el secretari d’Estat, Antony Blinken, i representants diplomàtics de dels EUA a l’Havana han convocat a través de les seves paraules a «revertir l’ordre constitucional vigent». Segons Zakhàrova, «des de l’estranger es caldeja l’ambient de manera artificial» i s’«apaivaguen les seqüeles del reforçament sense precedents de la política sancionadora» de la Casa Blanca.