Tensió política

Erdogan redobla la mà dura en plena caiguda de la seva popularitat

  • El president turc perd posicions en els sondejos i la majoria del país no descarta que perdi els pròxims comicis

  • Les autoritats endureixen la repressió contra els crítics del dirigent islamista

Erdogan redobla la mà dura en plena caiguda de la seva popularitat

Adrià Rocha Cutiller.

4
Es llegeix en minuts
Adrià Rocha Cutiller
Adrià Rocha Cutiller

Periodista

ver +

Unes hores abans que Misra Sapan, estudiant universitària, sortís de casa per anar a la universitat a protestar, el president turc, Recep Tayyip Erdogan, va anomenar la gent com ella «terroristes». Erdogan es referia al grup de joves que protesten des de fa un any contra el nomenament per part del Govern d’un nou rector per a la Universitat del Bòsfor, una de les més prestigioses de Turquia. I així, Sapan va arribar a les portes de la universitat amb els seus amics. Els estaven esperant. «Quan vam començar a protestar, la policia va voler saber qui érem i es va emportar els nostres carnets. Mentre esperàvem ens en vam adonar que el que passava no era normal», recorda Sapan.

Després es van dir que ho intentarien igualment. Seguirien. Al fer el primer pas per començar la marxa, la policia va carregar contra ells. Ella va caure a terra. Un genoll uniformat va impactar contra el seu ull dret. Vuit joves van ser detinguts. «Ens van portar al cotxe patrulla i allà van continuar pegant-nos. Un policia fins i tot va colpejar el cap d’un dels meus amics contra el vidre del cotxe», explica l’estudiant.

Les protestes a la Universitat del Bòsfor són només una de les moltes que hi està havent a Turquia simultàniament. Moltes acaben d’una forma semblant, amb la policia carregant, detenint i obrint causes contra els manifestants. El motiu, segons molts experts, són les hores baixes per què travessa l’Executiu turc. 

«Erdogan sembla viure en una bombolla, amb tot el poder polític a les seves mans, i no pot veure l’augment del antierdoganisme al país. No pot veure la realitat política. Per això, la seva única manera d’actuar es basa en la repressió, perquè ja no té cap eina per a la inclusió, la tolerància o la unió entre parts de la societat... Només es pot beneficiar de la divisió», considera Nezih Onur Kuru, politòleg de la Universitat de Koç.

El dirigent més estimat

Des que va arribar al poder el 2002, fa 19 anys, Erdogan ha sigut, de llarg, el polític més estimat a Turquia. Ningú li feia ombra ni se li acostava. I els seus seguidors li van posar diversos malnoms respecte a això: Reis’ (capità), ‘Tayyip bava’ (el pare Tayyip) i ‘Uzun adam’ (l’home alt), entre altres.

Però fa un parell d’anys, la situació va començar a canviar. La seva popularitat ha caigut en picat. Segons diverses enquestes, Erdogan ja no és el polític més ben valorat del país, sinó el quart, per darrere els alcaldes d’Istanbul, Ekrem Imamoglu, i Ankara, Mansur Yavas, i la líder del Bon Partit, Meral Aksener. Tots tres són membres de l’oposició. 

N’hi ha més: per primera vegada, la mitjana de les enquestes turques assegura que el partit d’Erdogan, l’AKP, perdria les eleccions si se celebressin ara; i Erdogan tindria moltes dificultats per guanyar en unes de presidencials si en contra seu es presentessin Imamoglu o Yavas. 

«El deteriorament econòmic n‘és el motiu principal. Erdogan només pren decisions per ajudar el sector de la construcció, que està en contra dels tipus d’interès alts. La lira turca es devalua ràpidament, d’una forma boja. L’electorat ho està notant en la seva economia familiar perquè la inflació que Turquia pateix ara mateix afecta directament la gent», explica Kuru, que considera que el Govern d’Erdogan es veu més obligat que mai a recórrer a la mà dura contra l’oposició, ja sigui política o ciutadana. «Erdogan sempre intenta dividir l’oposició per consolidar-se», diu el politòleg.

Prohibits els insults

Prohibits els insultsEn els últims anys el nombre de persones investigades, jutjades i condemnades per insults al president s’ha multiplicat a Turquia. Qualsevol que critiqui el Govern a les xarxes socials i vegi com el seu missatge es viralitza pot acabar amb una citació dels tribunals. 

«Per cada interrogant, per cada post, s’obre una nova causa judicial, hi ha ordres de detenció. I així és com la llibertat d’expressió queda completament eliminada. En els últims cinc anys han jutjat milers de persones per haver publicat uns simples tuits, per haver escrit alguna cosa a les seves xarxes socials que no agrada el Govern», explica l’advocat Özgür Urfa. Ell mateix va arribar a ser condemnat per insults al president per la defensa que va escriure per al seu client mentre era jutjat, també, per insultar el president.

Notícies relacionades

Per molts, la lluita continua, amb la vista posada en les pròximes eleccions, d’aquí a un any i mig. «Ho intenten tot per intimidar-nos, però saben que no els tenim por», explica l’estudiant Sapan. «La nostra lluita ja no és només per la universitat, sinó que lluitem per la nostra llibertat. Ja no importa el que facin. La nostra resistència no s’acabarà».

«Una operació contra la nació»