Persecució judicial

Turquia: prohibit insultar el president Erdogan

  • El 2019, 36.000 persones van ser investigades judicialment per, suposadament, haver-li faltat al respecte al cap d’Estat turc

  • Abans que el mandatari arribés al poder, el nombre total de persones condemnades per aquest crim era de 44

3
Es llegeix en minuts
Adrià Rocha Cutiller
Adrià Rocha Cutiller

Periodista

ver +

Els dos casos es van encadenar: a l’advocat Özgür Urfa, especialista en drets humans, li havien encarregat la defensa en un judici contra un ciutadà turc que l’Estat havia encausat per «insultar el president». Urfa va fer el seu escrit de defensa i al cap d’uns quants dies va rebre la notificació. Aquesta vegada, tenia el seu nom: la fiscalia turca també el denunciava a ell.

L’acusació va ser la mateixa que la del seu defensat: insults al president. «Tots dos vam ser condemnats. Jo vaig rebre 10 mesos de presó, i ara, el cas és a la cort d’apel·lació, amb la instrucció encara oberta. Però, per descomptat, aquest tipus d’intervencions contra advocats al nostre país no és res exclusiu d’aquest cas. Centenars d’advocats estan sent jutjats per les seves activitats professionals. Alguns són a la presó», afirma Urfa.

En concret, el nombre de persones condemnades per «insults al president turc» des del 2015 fins al 2019 –l’últim any de què es tenen dades– va ser de 21.378.

L’any 2015 va ser important. Fins aquesta data, el nombre total de persones condemnades per aquest crim des de la creació de la República de Turquia el 1923 era de 44. Després del 2015, el primer any en què Recep Tayyip Erdogan va accedir a la presidència –entre el 2003 i el 2014 va ser primer ministre–, la xifra ha anat augmentant gradualment: el 2015, 238 persones van ser condemnades; 884 el 2016; 2.099 el 2017 –l’any després de l’intent de cop d’estat–; 2.462 el 2018; i 3.831 el 2019.

Aquesta condemna pot portar fins a quatre anys de presó.

Denunciar per defecte

Les dades són del Ministeri de Justícia turc, que explica que en aquests últims cinc anys, han sigut investigades 128.868 persones per, suposadament, haver comès aquest delicte; 36.000 d’elles el 2019.

Aquest tipus de casos s’han tornat la norma: «Els fiscals han passat a actuar preocupats sobre què els pot passar a ells si, quan els passen un informe, no denuncien. I els jutges igual: tenen por que pateixin repercussions si no castiguen els encausats», diu Urfa.

L’advocat continua: «Que ara la justícia actua per motius polítics i no sobre bases legals, desgraciadament s’ha tornat una cosa sabuda per tots els ciutadans. No hi ha cap explicació en cap àrea del dret, especialment en la criminologia, que pugui explicar que el nombre de persones que insulten el president es multipliqui per 15 en els últims cinc anys. L’única explicació a aquest fenomen és política».

La pell fina

I l’explicació, per als detractors d’Erdogan, és que el president turc i el seu Govern busquen acabar amb qualsevol crítica, vingui d’on vingui. «D’una banda, l’Executiu d’Erdogan ha pres el control dels mitjans de comunicació i ha detingut desenes de periodistes per assegurar-se que no hi hagi una cobertura mediàtica crítica dels seus errors –diu Aykan Erdemir, exparlamentari opositor turc i director del programa de Turquia dins del ‘think tank’ nord-americà FDD. I d’altra banda, [el Govern turc] s’ha dedicat a criminalitzar tota crítica contra Erdogan en vista d’una ràtio de desafecció que creix contra ell. La ironia en tot això és que aquesta política autoritària, l’objectiu de la qual és reduir les veus dissidents, ha aconseguit que Erdogan, com a mínim segons els arxius judicials turcs, sigui el president més insultat de la història de Turquia».

«Si Erdogan i els seus fiscals es pensen que aquests individus han insultat genuïnament el president turc sabent les conseqüències legals que té fer-ho, haurien de fer un exercici de retrospecció per mirar d’entendre per què, segons els arxius judicials, els ciutadans de Turquia, que rarament abans havien insultat els presidents anteriors, de cop han començat a insultar Erdogan», diu Erdemir.

Notícies relacionades

Un dels principals responsables del gran augment han sigut les xarxes socials i el control exhaustiu que en fa el Govern turc. Fa uns mesos, el Parlament va aprovar una llei segons la qual, segons organitzacions internacionals de drets humans, té la intenció de controlar el que es s’hi comenta encara més.

El resultat, segons Urfa, serà el mateix que fins ara: «S’emet una ordre d’arrest per a qualsevol que parli, canti, tuitegi, comparteixi o escrigui a internet negativament sobre el president. Contra ells, s’inicien investigacions que acaben creant un clima de por».