Comença el judici contra Salvini per bloquejar el desembarcament de l’Open Arms

El judici a Palerm (Sicília) contra l’exministre de l’Interior italià i líder de la Lliga, Matteo Salvini, per haver impedit desembarcar durant 19 dies prop d’un centenar de migrants rescatats al Mediterrani central pel barco de l’oenagé catalana Open Arms, comença aquest dissabte amb l’acceptació per part del Tribunal de la llista dels testimonis de les parts.

Després de la suspensió de la que havia de ser la primera audiència el 15 de setembre per buscar una aula més gran davant l’interès mediàtic i la nombrosa presència de les parts civils i advocats, el judici s’inicia avui a les 9.30 hores (7.30 GMT) en l’anomenada «aula búnquer» de la presó Pagliarelli de Palerm.

Durant aquesta primera audiència, la Secció Segona de la Sala Penal del Tribunal Suprem de la capital siciliana decidirà l’admissió o no dels diversos testimonis presentats per defensa, acusació i parts civils i es valorarà alguna documentació.

Més de 20 testimonis

Entre la vintena de testimonis que ja ha presentat el fiscal Francesco Lo Voi es troba l’exprimer ministre Giuseppe Conte; la ministra de l’Interior, Luciana Lamorgese; el ministre d’Exteriors, Luigi Di Maio i els exministres Danilo Toninelli (Transports) i Elisabetta Trenta (Defensa).

El fiscal també va demanar escoltar el comandant de l’Open Arms en aquesta operació, Marc Reig, i la cap de la missió, Ana Isabel Montes Mier, mentre que Salvini va avançar que a la llista de testimonis presentats també es troba l’actor Richard Gere, que ha mostrat el seu suport a la tasca d’Open Arms.

L’advocada de Salvini, la també senadora de la Lliga, Giulia Buongiorno, també ha demanat escoltar, a més de Conte i alguns exministres, l’excomissari europeu de Migració, Interior i Ciutadania, Dimitris Avramopoulos, i l’exprimer ministre maltès Joseph Muscat.

Durant el procés preliminar, el jutge va admetre que es personessin com a damnificats els municipis de Palerm i Barcelona, juntament amb 21 persones més, entre representants dels migrants i el fundador de l’oenagé, Òscar Camps.

Incompliment de funcions

Salvini està acusat de segrest de persones i incompliment de funcions, delictes que suposarien una pena de fins a 15 anys, quan l’agost de 2019 el llavors ministre d’Interior italià va aplicar la seva política de mà dura contra la migració i els ports tancats i va deixar prop d’un centenar de migrants 19 dies esperant poder atracar en un port.

Durant aquells dies es van produir nombroses evacuacions de migrants per problemes sanitaris i va començar un pols entre les autoritats judicials i Salvini, que va continuar oposant-se al desembarcament.

Davant d’aquesta negativa, l’Executiu espanyol va ordenar habilitar el port d’Algesires i després el de Palma com a destinació per a l’Open Arms, però l’oenagé va rebutjar l’oferta perquè considerava inviable emprendre cinc dies més de travessia i va insistir a atracar a Lampedusa.

Finalment, el fiscal d’Agrigento (Sicília), Luigi Patronaggio, va atendre la demanda de l’oenagé i va ordenar-ne el desembarcament, que es va produir la nit del 20 d’agost i es va obrir una investigació a Salvini per abús de poder i segrest de persones.

Salvini, que serà present a Palerm, ha afirmat sempre que en aquells dies «va defensar el seu país», però també que es va tractar d’una decisió col·lectiva de tot el Govern, format per la Lliga i el Moviment 5 Estrelles, encapçalat per Giuseppe Conte.

L’Ajuntament de Barcelona, satisfet

«Avui és un dia històric perquè hem aconseguit que l’exministre de l’Interior d’Itàlia Mateo Salvini s’assegui davant un tribunal per donar explicacions per la seva política de bloqueig a Open Arms», ha afirmat el regidor de Drets de Ciutadania i Participació de l’Ajuntament de Barcelona, Marc Serra.

El regidor ha comentat en unes declaracions als periodistes l’inici del judici contra Salvini, del qual diu que «va posar en risc la vida de desenes de persones, nàufrags rescatats del mar que va tenir bloquejats durant 20 dies sense oferir-los un port segur, tal com estableix el dret internacional».

Notícies relacionades

Els països islàmics acusen l’Estat hebreu de "genocidi"

Un doble bombardeig israelià sobre un hospital de Gaza causa 21 morts

A més, el regidor ha destacat que «el pitjor de tot és que això ho va fer per interessos electoralistes».

Serra ha explicat que l’Ajuntament de Barcelona tenia un conveni amb la Fundació Open Arms per donar-los «ajuda econòmica», però també «diplomàtica, logística, institucional i tècnica necessari per si sorgien imprevistos o obstacles durant el desenvolupament d’una missió complexa com és la de salvar vides al Mediterrani».