Salvini serà jutjat pel bloqueig al barco d’Open Arms

L’exministre italià de l’Interior, Matteo Salvini, serà processat per haver «segrestat» l’agost del 2019, segons la fiscalia de Palerm (Sicília), 147 migrants que estaven a bord d’un barco de l’organització no governamental Open Arms i durant 19 dies no van poder trepitjar terra ferma per decisió del líder ultradretà. A més de segrest, el polític està acusat de desobediència als seus deures, segons consta a les diligències prèvies del cas. Un tribunal sicilià obrirà la vista oral el 15 de setembre.

 

És la segona vegada que una fiscalia siciliana demana el processament del controvertit mandatari de la Lliga per les mateixes acusacions. En l’altre procés, al tribunal de Catània, els fiscals van sol·licitar que no es procedís contra l’exministre. El fiscal Andrea Bonomo va assegurar que l’acció de Salvini no entrava dins del tipus del delicte de «segrest de persones», que preveu penes de presó, i va demanar al jutge Nunzio Sarpietro no seguir amb el procés preliminar. El magistrat es pronunciarà el 14 de maig, una decisió que podria influir en la segona vista. 

 

En els dos casos, la defensa de Salvini ha posat èmfasi que la decisió de no autoritzar el desembarcament dels migrants va ser política i compartida per tot el primer Govern de centredreta, liderat per Giuseppe Conte. No obstant, mentre que el tribunal de Catània ha semblat acceptar el plantejament, el de Palerm ha esgrimit que «la decisió va ser exclusiva del ministre de l’Interior, el qual (...) prenia la decisió i la donava a conèixer amb un tuit o una altra forma de comunicació pública i després ho feia amb els membres del Govern». Per contra, el fiscal Francesco Lo Voi està convençut que va ser un acte administratiu i no polític del dirigent. «Es va tractar d’una prohibició a desembarcar, no d’un segrest», ha rebatut avui mateix Giulia Buongiorno, defensora de Salvini.

 

Segons la fiscalia, la concessió d’un «port segur» a la nau d’Open Arms era un acte administratiu que, d’acord amb el dret internacional, el ministre no podia rebutjar. A partir d’aquesta circumstància deriva, segons els fiscals, el delicte de «rebuig de les funcions del càrrec» (de titular d’Interior) i en conseqüència el segrest de persona. Segons la fiscalia, «l’autorització al procés no pot ser negada en l’àmbit d’un prevalent interès públic en l’exercici de la funció de Govern o per a la tutela dels interessos de l’Estat». La defensa de l’acusat esgrimeix que impedir el desembarcament implicava «defensar les fronteres».

 

«Jo seguia una direcció indicada pel Govern, primer la distribució dels migrants a Europa i seguidament el desembarcament», afirma Salvini en un escrit de 110 pàgines que va ser entregat al tribunal a principis d’aquesta setmana. Quan va ser cridat a prestar testimoni, l’ex-primer ministre Conte va dir que «la concessió d’un port segur era una competència exclusiva del ministre de l’Interior» i que «en els consells de ministres mai es van debatre casos concrets». Conte va citar que en aquella ocasió i davant el clamor internacional per la prohibició de desembarcament va haver d’escriure a Salvini perquè deixés descendir els menors d’edat, com efectivament va succeir.

 

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Des del mes de gener passat, han arribat a Itàlia des de les costes africanes 8.522 migrants, 1.196 dels quals eren menors. Es tracta de gairebé 5.000 més que en el mateix període del 2020. Des del 2013 fins al 2019 inclòs, en la travessia han mort 19.000 persones, 400 el 2021 segons l’Organització Internacional de Migracions (OIM).